dilluns, 21 de desembre del 2009

Dia 10: Kvithammer - Brønnøysund

Dimarts 11 d'agost de 2009

Ben esmorzats tornem a la carretera per seguir avançant cap a les illes Lofoten. La primera aturada la fem passada la població de Steinkjer per visitar el gravat rupestre de Bølareinen.
Per arribar-hi hem deixat la E6 a Steinkjer per agafar la 763, paral·lela a la primera i que voreja la riba est del llac Snåsavatnet.
31 quilòmetres de carretera 763 i trobem l'aparcament de Bølareinen a mà esquerra. El cartell de la imatge de l'esquerra ens dóna la benvinguda i ens informa del què veurem.

El gravat, situat en una paret rocosa, llisa i gairebé vertical, és una reproducció a mida natural de la silueta d'un ren. El seu estat de conservació és fantàstic, i més si es té en compte que data de l'edat de pedra, és a dir, de fa més de 6.000 anys.

Després d'observar el gravat seguim el recorregut d'un petit sender que s'endinsa enmig de l'espès bosc de pins que ens envolta. La petita caminada ens resulta d'allò més entretinguda, ens serveix per estirar les cames (avui també ens espera una jornada maratoniana de conducció), i a més a més ens regala una magnífica vista del llac Snåsavatnet (imatge inferior), que amb 40 quilòmetres de longitud és el sisè més llarg de Noruega.


Retornem a la E6 després de resseguir la part nord-est del Snåsavatnet i poc després fem una nova aturada, aquest cop perquè el mapa ens indica la presència d'una cascada al peu de la mateixa carretera.

La Formofossen (imatge de l'esquerra) no ens atrapa en absolut, ni la seva alçada ni el seu entorn són massa destacables. El que sí podem destacar és el tren de transport de fusta que uns operaris carreguen just en el moment que retornem a la furgoneta per seguir el nostre rumb cap al nord.

La principal activitat industrial del país és la petroliera, però l'explotació i tractament de la fusta també és molt important.

La manera més ràpida i còmoda d'arribar a les illes Lofoten és seguir la carretera E6 fins a la població de Fauske i continuar per la número 80 fins arribar a Bodø, ciutat des d'on salpen els ferris que es dirigeixen al port de Moskenes, a les illes Lofoten. Aquesta ruta significa seguir conduint 500 quilòmetres més per la mateixa carretera que venim seguint des d'Oslo, i vuit hores més de pura monotonia per les terres interiors de Noruega.

Decidim adoptar una manera d'arribar a Bodø més lenta i menys còmoda, però més interessant: seguir la carretera número 17, l'anomenada ruta Kystriksveien.

La ruta Kystriksveien és la carretera que uneix les poblacions de Steinkjer i Bodø tot resseguint l'abrupta i retallada costa dels comtats de Nord-Trøndelag i Nordland. En aquest cas, els adjectius abrupta i retallada es tradueixen en més de 650 serpentejants quilòmetres vora l'oceà, en innombrables túnels i ponts com els de la imatge de la dreta, i en l'obligatorietat d'haver d'agafar un total de set ferris per poder continuar rodant per una carretera 17 que mor i ressuscita set vegades en les fredes aigües del mar de Noruega.

En blau podeu observar els set ferris que cal agafar per poder seguir la ruta Kystriksveien (marcada de color vermell). La línia de color negre és la "ràpida" i còmoda E6 que comunica Steinkjer, al sud, amb Bodø, al nord.

Començar la Kystriksveien a l'altura de Grong, enllaçant la E6 amb la 17 per la 760, ens permet estalviar-nos el primer dels set ferris de la ruta. El que no ens permet estalviar és haver de parar a omplir el dipòsit de combustible (571NOK) al petit poble de Foldereid. És a la benzinera d'aquest poblet on aconseguim gratuïtament la guia de la ruta, que ens serà de gran utilitat perquè conté la majoria d'horaris dels ferris que haurem d'agafar fins arribar a Bodø.

Aquesta esplèndida panoràmica és la que podem gaudir mentre dinem un plat de llenties dins la furgoneta, minuts abans d'agafar el primer ferri de la ruta Kystriksveien, el que comunica els pobles de Holm i Vennesund.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Vint minuts de plàcida travessia marítima pel Bindalsfjorden (102NOK) i el petit port de Vennesund apareix davant nostre (imatge de l'esquerra).
No ens hi podem entretenir massa a coberta, doncs el ferri atracarà amb una rapidesa increïble i obrirà les seves comportes perquè els vehicles que descansen en el seu interior reprenguin el seu camí immeditament.
El nostre camí, si bé té com a destí final les illes Lofoten, avui ens ha de portar fins a la població de Brønnøysund, i més concretament fins al Torghatten, possiblement la muntanya més curiosa de tot Noruega.

Però les curiositats no acaben al Torghatten. A les carreteres de Noruega, uns senyals de trànsit criden l'atenció a tots els viatgers i/o turistes que recorren el país (imatge de la dreta). L'animal del senyal és un ant, i l'advertència fa referència a la més que probable presència d'animals salvatges damunt l'asfalt. Així doncs, aquest senyal seria el germà noruec del que a Catalunya protagonitza el cérvol.

Quan encara no hem arribat a Brønnøysund ja veiem la inconfusible silueta del Torghatten en la llunyania.
La curiositat d'aquesta muntanya, de només 258 metres d'altitud, és que un enorme forat la travessa completament de costat a costat. El forat, que en la imatge de l'esquerra no es pot apreciar, mesura 160 metres de longitud, té una amplada de 35 metres i la seva altura arriba fins als 20 metres. Això si que és un bon forat!

Arribar als peus del Torghatten no és complicat: un cop a Brønnøysund només cal seguir les indicacions dels cartells i 15 quilòmetres després s'arriba a l'aparcament on comença el recorregut per la muntanya.

La fotografia superior està presa des del camí d'ascens al forat del Torghatten. El vaixell de la imatge és un dels onze vaixells de la companyia Hurtigruten, i les minúscules construccions de sota estan situades en el punt d'inici del recorregut.

Un cop arribem a l'entrada del forat el primer que veiem a través d'ell és el vaixell de la Hurtigruten que ja ha completat la volta sencera a la muntanya. La visió del Torghatten foradat des de l'oceà ha de ser realment espectacular (així ho veuen des del vaixell). D'aquí uns dies serem nosaltres qui veurem la muntanya des d'allà baix, del tot relaxats, i a l'espera de desembarcar al port de Trondheim per seguir el viatge per la zona dels grans fiords noruecs.

La diminuta ombra que apareix a la part inferior de la imatge sóc jo, així que qui aconsegueix aquesta peculiar instantània és la Sílvia.

Panoràmica de la costa noruega des de l'entrada sud-est del forat del Torghatten.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Després de completar la ruta circular per la muntanya de Torghatten retornem a Brønnøysund per comprar queviures (500NOK) i buscar algun càmping on poder-nos dutxar i passar la nit tranquil·lament.

175NOK ens permeten passar la nit al desèrtic Mosheim Camping (sortida nord de Brønnøysund) i 2NOK més ens permeten poder-nos prendre una merescuda i reconfortant dutxa d'aigua calenta.


Mostra un mapa més gran

dimarts, 15 de desembre del 2009

Dia 9: Oslo - Kvithammer

Dilluns 10 d'agost de 2009

Encara ressonen en els nostres caps alguns acords del concert que ahir al vespre ens van oferir els Antony & the Johnsons quan despertem en un fred i plujós carrer d'Oslo. És molt d'hora, però és dilluns feiner i al carrer ja hi ha molt de moviment.

Decidim que a la capital ja li hem dedicat més temps del compte i, sense esmorzar, ens dirigim cap a Holmenkollen, la futura seu del Campionat Mundial d'Esquí de 2011, i on hi ha el trampolí de salts d'esquí més famós del món.

Un cop allà, ens emportem una desil·lusió: el trampolí va ser demolit l'octubre de 2008 per construir-ne un de nou per als propers campionats del món. Així doncs, hem de conformar-nos amb una visió llunyana de les obres i amb una passejada per la botiga-museu del centre de visitants (on ens quedem enganxats a aquest joc).

Obres del futur nou trampolí de Holmenkollen.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-ho millor).

Imatge del projecte de l'estudi JDS Architects.
El nou Holmenkollen en 3D
i l'estat de les obres en rigorós directe.

Des de Holmenkollen s'obtenen unes magnífiques vistes de la capital noruega i de l'Oslofjorden. Malauradament, el dia no ens acompanya i les panoràmiques de què gaudim queden un pèl deslluïdes pels núvols que cobreixen el cel (foto de l'esquerra).

Sense trampolí i sense haver pogut observar una Oslo lluent sota el sol ens allunyem de Holmenkollen amb una sola paraula a la ment: Lofoten.

Les illes Lofoten, aquest és el nostre proper destí. Un destí que és molt especial, ja que és el lloc que dóna nom a aquest bloc. Però el que segur serà especial, i molt, són els més de 1.300 quilòmetres que haurem de recórrer per arribar-hi. 1.300 quilòmetres per arribar al punt més septentrional de tot el viatge, 1.300 quilòmetres per posar els peus a unes latituds que no hem trepitjat mai. En definitiva, 1.300 quilòmetres d'asfalt que haurem d'amanir d'alguna manera!

Sortim de la perifèria d'Oslo per la carretera E-6 direcció Trondheim, la tercera ciutat més gran del país. Fins allà són uns 500 quilòmetres, així que pot ser un bon final d'etapa per al dia d'avui.

El més destacat, abans d'aturar-nos a dinar a l'església de Ringebu, és que passem per la ciutat de Lillehammer, la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1994.

La petita població de Ringebu queda als peus de la E6 i per arribar a la seva stavkyrkje només cal desviar-se uns centenars de metres. A l'aparcament hi ha un parell de taules sota l'ombra d'uns arbres que conviden a un tranquil dinar. Acceptem decididament.
L'stavkyrkje de Ringebu data del segle XIII i, evidentment, l'entrada és de pagament.

Després de degustar un deliciós plat de tallarines al pesto i d'una breu passejada pels voltants de l'stavkyrkje, retornem a la carretera E6 per seguir el nostre camí cap al nord.

El paisatge, d'un verd immaculat tota l'estona, canvia radicalment un cop hem passat la població de Dombås i hem deixat enrere la vall de Gudbrandsdalen. A partir d'aquest punt, i fins arribar a la població d'Oppdal, la E6 serpenteja entre dos parcs nacionals situats a més de 1.000 metres d'altitud, el Dovrefjell - Sunndalsfjella Nasjonalpark i el Dovre Nasjonalpark, aquest últim una extensió del proper Rondane Nasjonalpark.

Circulant entre parcs nacionals.

Recorrem els 120 quilòmetres que separen Oppdal de Trondheim en poc menys de dues hores. No entrem a la ciutat, sinó que la rodegem per l'est intentant evitar els peatges d'entrada a la ciutat. No ens n'en sortim, i com diu la dita... no volies caldo?, doncs dues tasses!!! Un primer peatge de 30NOK i un segon de 15NOK.

Acabem el dia comprant a IKEA el que no hem pogut comprar a cap de les nombroses botigues i hipermercats on ens hem aturat al llarg del dia: un endoll per poder enxufar el cable de l'ordinador al conversor que portem a la furgoneta. Com podeu veure a la imatge de l'esquerra, encara vam haver d'enginyar-nos-les per adaptar-nos la compra a les nostres necessitats!

Comença a fosquejar. Ens cal trobar un lloc on passar la nit. Sortim de la E6 i conduïm per una carretera secundària sense saber on porta (ara sabem que portava cap al poblet de Kvithammer). Uns centenars de metres després trobem un estrany aparcament on aturem la furgoneta. Per avui ja està, s'ha acabat. Prou quilòmetres, demà ja en vindran més. Sopem i poca estona després decidim que el millor que podem fer és dormir. Ho necessitem.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Dia 8: Holmsbu - Oslo

Diumenge 9 d'agost de 2009

Arribem a una Oslo plujosa després de recórrer els poc més de 60 quilòmetres que separen la capital noruega de Holmsbu, la població on hem passat la nit. Hem aprofitat el trajecte per emplenar, per primera vegada en terres noruegues, el dipòsit de combustible de la furgoneta (521'04NOK).

Com que entrem a Oslo per l'oest (dos peatges de 25NOK i 12'5NOK que paguem en una benzinera ens donen la benvinguda) ens dirigim directament a la península de Bygdøy, on hi ha els museus més interessants de la ciutat: el Frammuseet, el Norsk Sjøfartsmuseum, el Kon-Tiki Museet, el Norsk Folkemuseum i el Vikingskipshuset.

Aparquem la furgoneta molt a prop del Vikingskipshuset, és a dir, el Museu dels Vaixells Víkings, i decidim donar-hi un cop d'ull (100NOK per dos cops d'ull).
El museu ens mostra els tres vaixells víkings més ben conservats del món: L'Oseberg, el Gokstad i el Tune. A més a més, el museu també exposa nombrosos objectes de la cultura vikinga que van ser trobat dins dels vaixells.

El vaixell Oseberg medeix més de 20 metres d'eslora. La seva història, aquí.

Ja hem complert amb la dosi museística de tot el viatge, així que marxem de Bygdøy allunyant-nos d'aquesta manera de la resta de museus, i decidim anar a treure el nas pel parc Vigeland.
El Vigelandsparken és un monumental parc situat al nord-oest d'Oslo que va ser organitzat per Gustav Vigeland, un famós artista noruec que va morir un any abans que finalitzés l'adequació de l'espai, el 1944.
La passejada pel parc ens resulta molt agradable tot i la gran quantitat de gent que hi ha, i els centenars d'obres de pedra amb què anem topant ens resulten la mar d'interessants. Veieu-ne una mostra!:

El monòlit que domina el parc és un conglomerat de cossos apilats uns damunt dels altres.


Al voltant del monòlit, una sèrie d'escultures humanes representen unes escenes realment colpidores.

Tenim constància que aparcar al centre d'Oslo és difícil i car, així que deixem la furgoneta aparcada al barri d'Uranienborg, molt a prop del principal carrer comercial de la ciutat, Karl Johansgate.

Oslo, malauradament, no ens sorprèn. Dinem, en una plaça sense encant, el menjar ràpid però "barat" que hem comprat en un 7 eleven. De postres, els muffins ens resulten tan apoteòsics com els d'Islàndia. Llàstima que la ciutat no ens desperti les mateixes sensacions!

Decidim acostar-nos a la premiadíssima Oslo Opera House, dissenyada per l'estudi d'arquitectura noruec Snøhetta, on aquest vespre esperem gaudir d'un magnífic concert dels Antony & the Johnsons (podeu escoltar-los aquí).

Tot i que el dia no acompanya massa, l'edifici, blanc de dalt a baix, dóna un toc realment esplendorós a una Oslo trista i grisa que sembla instal·lada en un hivern permanent.

El concert, com es pot apreciar en la imatge inferior, es celebrarà a l'exterior de l'edifici. El muntatge de l'esdeveniment, que serveix com a acte inaugural de l'Oslo Jazzfestival 2009, resulta força curiós:

L'Oslo Opera House, recent premi Mies van der Rohe 2009. (Cliqueu damunt la imatge per veure-ho millor.)

Com que encara queden unes quatre hores per l'inici del concert i el cel augura una tarda passada per aigua, comencem a fer camí cap a la furgoneta per descansar-hi una estona.
Aquesta vegada agafem un carrer paral·lel al Karl Johansgate, el Rådhusgata. Ens fem amb un cartell que anuncia el concert arrancant-lo amb cura de la paret on ha estat clavat i al final del carrer tombem a l'esquerra i ens dirigim a la fortalesa d'Akershus, un recinte transformat en un agradable parc amb unes bones vistes sobre el port i els grans creuers que hi ha atracats (a la imatge superior el Queen Mary 2).
Passem per davant d'un edifici d'estètica soviètica, enorme i lletgíssim, que resulta ser l'ajuntament
(Rådhuset), on cada desembre s'hi celebra la cerimònia d'entrega del Premi Nobel de la Pau. Just al costat hi ha l'Aker Brygge, una zona d'oci plena de bars i restaurants que s'aglutinen al llarg del moll. Ens hi deixem caure i, després de travessar-lo, enfilem un seguit de carrers i carrerons que en pocs minuts ens porten davant de la nostra furgoneta, i a les portes d'un merescut descans.

I després del descans, el moment més esperat del dia: el concert d'Antony & the Johnsons.

Aspecte de l'Oslo Opera House a menys de dues hores de l'inici del concert.

El lloc del concert no ens deixa indiferents.

Ni rastre del cel amenaçador de la tarda. La posta de sol esdevé un marc inmillorable per poder gaudir de la magnífica veu d'Antony Hegarty.

L'altra cara del concert, el públic, a la pantalla gegant.

I en aquest vídeo la interpretació de la primera cançó del seu últim treball The Crying Light: Her eyes are underneath the ground.


divendres, 20 de novembre del 2009

Dia 7: Flatdal - Holmsbu

Dissabte 8 d'agost de 2009

165 quilòmetres són els que separen Flatdal, on ens trobem, d'Oslo. No són massa quilòmetres, però, a Noruega, els quilòmetres d'asfalt costen de passar: les autovies escassegen tant com l'aigua al desert dels Monegros i la majoria de carreteres no entenen el concepte de línia recta. Si a tot això hi afegiu uns persistents senyals que limiten la velocitat a 80 quilòmetres per hora i uns conductors autòctons respectuosos al màxim davant d'aquests senyals, entendreu perquè resulta tan feixuc circular per les carreteres noruegues.
Amb tots aquests pensaments al cap, sortim de Flatdal per la E134 amb la ferma intenció de desviar-nos a la dreta a la minúscula població d'Ørvella, a uns 30 quilòmetres d'aquí. El motiu: el cim del Himingen, una muntanya que s'enfila fins als 1.066m per obtenir unes fantàstiques vistes sobre el fylke de Telemark. Almenys això és el que ens ven la ruta 46 de la nostra estimada Rother Walking Guide:


Per arribar al punt de sortida de l'excursió (la P de la imatge de dalt) deixem la E134 al poble d' Ørvella i seguim per una estreta carretera fins a trobar un cartell que indica el Gavlesjå Skisenter. En aquest punt, la carretera passa a ser de peatge. Resulta força surrealista trobar-nos, al principi d'una pista forestal (la Gavlesjåvegen), una barrera que només ens deixarà passar si traiem la targeta bancària. Tot el surrealisme s'esvaeix de cop, quan els 50NOK que la targeta ha deixat anar fan que puguem continuar pista amunt (foto de l'esquerra).

Esmorzem a l'aparcament situat al final de la pista amb els 1.066 metres del Himingen davant nostre.

400 metres és el desnivell que caldrà superar per arribar al cim. Al principi, l'estret camí transcorre enmig d'un dens bosc format bàsicament per pi, bedoll i bruc.

De tant en tant, alguna clariana dins del bosc ens permet gaudir d'unes meravelloses vistes sobre la cadena de llacs que reposen al peu del Himingen.

La pintura vermella no ens deixa en tot el camí. Ni tan sols en la part final de l'ascensió, una zona rocosa despullada de vegetació que ens comença a oferir unes panoràmiques força espectaculars dels voltants.

El cim del Himingen, com deia la guia, és una molt bona talaia per observar bona part del fylke de Telemark. I també és un molt bon lloc, això ho diem nosaltres, per reposar i fer un bon mos.

El retorn a l'aparcament el fem per el mateix camí per on hem pujat, i poc més de tres hores després de l'inici de l'excursió, pugem a la furgoneta i baixem per la pista dels 50NOK per recuperar altra vegada la E134.

Molt a prop d'aquí hi ha l'stavkyrkje més gran de les que es conserven, la de Heddal, i és camí d'aquesta església que decidim parar a un costat de la carretera en veure aquesta construcció (foto de la dreta). No és la primera que veiem -n'hem observat desenes des d'ahir- i no podem deixar passar l'oportunitat de fotografiar-ne una.
A Noruega, aquests graners reben el nom de stabbur, i són allà el que aquí anomenem sitja o al nord peninsular anomenen hórreo.

L'stavkyrkje de Heddal s'alça així d'espectacular cap al cel noruec. Amb un preciós cementiri al costat, fet habitual en la gran majoria d'esglésies noruegues, aquesta stavkyrkje es troba situada a pocs metres de la mateixa E134. El preu de l'entrada, 50NOK, conviden a gaudir d'ella des de l'exterior.

Avancem cinc quilòmetres i ens plantem a l'entrada de la població de Notodden, on una petita platja a la vora del llac Heddalsvannet ens sembla el lloc ideal on dinar avui (foto de l'esquerra).

Dinar, migdiada, lectura, gelat (19NOK), i retorn a la carretera. Ens trobem a poc més de 100 quilòmetres d'Oslo, però decidim que passat Drammen ens desviarem direcció sud, cap a la península situada entre el Drammensfjorden i l'Oslofjorden, per passar la nit en un dels molts càmpings que apareixen en el nostre mapa.

La primera intenció és buscar un càmping a la zona d'Åros, més a prop d'Oslo, però no aconseguim trobar la carretera que hi condueix. La segona intenció és baixar per la 281 resseguint l'Oslofjorden en direcció Tofte, però descobrim que hem baixat pel costat oposat, vorejant el Drammensfjorden, just quan arribem a la turística població de Holmsbu, a la punta sud-oest de la península. Atribuïm l'error al cansament acumulat, i al mapa de Noruega, d'escala massa petita per poder orientar-nos correctament en aquesta zona. Però bé, a Holmsbu hi ha càmpings!
Arribem al Rødtangen Camping (200NOK) i, després d'ancorar la furgoneta a la zona que ens han indicat, posem una rentadora (35NOK) i ens dutxem (20NOK per cap).

El cel es cobreix del tot i Noruega enfosqueix de cop. Sopem, amb la ment posada a Oslo, mentre la pluja cau, amb força, sobre Holmsbu.


Mostra Dia 7: Flatdal - Holmsbu en un mapa més gran


dijous, 5 de novembre del 2009

Dia 6: Øygardstølen - Flatdal

Divendres 7 d'agost de 2009

Despertem enmig d'un paisatge meravellós (foto de la dreta). La furgoneta ha descansat i nosaltres, evidentment, també. La ruta d'avui és exigent i segur que agrairem haver descansat bé al costat d'aquest petit llac.



En pocs minuts arribem a l'aparcament d'Øygardstølen (foto de l'esquerra), on paguem 60NOK per no perdre el costum. Aquest lloc, on hi ha un restaurant amb unes vistes espectaculars sobre Lysebotn i el Lysefjorden, és el punt de sortida de la ruta fins a la increïble roca Kjerag.

L'excursió fins a Kjerag, com també la d'ahir al Preikestolen, surt ressenyada a la guia excursionista Norway - South de l'editorial Rother. És en anglès, però per entendre perfils i mapes no cal saber-ne massa; així doncs, és ideal per a nosaltres.

La ressenya dóna unes sis hores de temps orientatiu per completar l'excursió, així que no ens entretenim i, amb unes imponents vistes aèries sobre el Lysefjorden, iniciem la marxa cap a Kjerag.

(Foto de l'esquerra). La primera part del camí s'enfila per unes zones de pedra on unes cadenes permeten avançar més fàcilment. Les enormes parets de la cara nord del Lysefjorden són el fantàstic teló de fons de la ruta d'avui.



Un camí perfectament indicat i condicionat, amb alguna que altra ovella despistada (no podem afirmar que pasturin de tres en tres com passava a Islàndia), és el que seguim durant tres hores fins arribar al punt culminant de l'excursió.

Després d'un inacabable puja i baixa que ens fa suar tinta, l'últim tram de camí, que condueix directament a la roca de Kjerag, transcorre per una gran esquerda que divideix la grisa i rugosa roca de la zona. Per les parets, una fina capa d'aigua cau lentament, com si volgués ser el presagi del que en pocs segons veurem, incrèduls, davant dels nostres ulls.
Ho voleu veure, ara, amb els vostres? Aquí ho teniu:




Aquesta gran roca encaixada entre dos penya-segats és molt probablement la roca més fotografiada de tot Noruega. Penja a gairebé 1000m d'altura per sobre de la superfície del Lysefjorden, per on naveguen tranquil·lament vaixells turístics com el que surt a la fotografia.
Els dubtes de si la roca pot cedir o no t'assalten instants després de caure en la més absoluta perplexitat. És increïble. Veure per creure.

Aprofitem les fantàstiques vistes que des d'aquí s'obtenen del Lysefjorden (foto de la dreta) per esmorzar tranquil·lament. Passen els minuts i el lloc es va omplint de gent que queda bocabadada davant tan grandiós espectacle. I és que a vegades, ja n'arriba a ser de capritxosa, la mare naturalesa!




De retorn cap al pàrquing d'Øygardstølen seguim gaudint del paisatge noruec (a la foto de l'esquerra podem observar al fons de la vall algunes cases de Lysebotn) mentre desfem el puja i baixa que hem anat teixint en l'anada.


Gairebé sis hores després d'haver iniciat l'excursió arribem a la furgoneta. Aquí, com al Preikestolen, també localitzem unes dutxes de pagament que ens vénen com anell al dit (això significa una nit més sense haver de passar per la caixa d'un càmping!). Una sola moneda de 10NOK ens serveix a cadascun dels dos per dutxar-nos i poder marxar d'Øygardstølen, satisfets, i com nous.


Volem arribar a la capital noruega, Oslo, diumenge al matí, així que retornem a la Suleskarvegen (45) per la mateixa Lysefjordveien (FV-500) i comencem a descomptar quilòmetres ràpidament. Ens aturem abans d'arribar a la petita població de Valle per dinar un bon arrós blanc i més tard a Dalen per deixar-nos 233NOK en un supermercat ICA.

Just quan el sol comença a caure darrera les muntanyes de la comuna de Tokke, visitem, pocs quilòmetres després de Dalen, l'stavkyrkje d'Eidsborg. Les stavkyrkje són unes esglésies de fusta que van ser construïdes durant l'edat mitjana en diferents punts del nord d'Europa. A Noruega es considera que n'hi van arribar a haver aproximadament 1.500, de les quals se'n conserven només 28.

Hem d'anar pensant on passarem la nit. Mirem el mapa i veiem que Seljord, un poblet situat al costat d'un llac i a menys de 50 quilòmetres d'on ens trobem, pot ser un bon lloc on pernoctar.
Un cop allà, cap racó ens acaba de fer prou el pes. Després d'un petit contratemps (foto de la dreta) que solucionem sense massa problemes, seguim per la carretera E134 amb l'esperança de topar amb algun indret adient per sopar i dormir.
L'esperança es converteix en una realitat a la petita població de Flatdal, on la lluna comença a guanyar la partida al sol.
Avui dormirem al cor del Telemark, un dels 19 fylker (comtats) de Noruega. I és que aquí a Noruega no només les esglésies ens fan pensar en l'edat mitjana; mireu l'escut que representa el comtat del Telemark:



Mostra Dia 6: Øygardstølen - Flatdal en un mapa més gran