Despertem enmig d'un paisatge meravellós (foto de la dreta). La furgoneta ha descansat i nosaltres, evidentment, també. La ruta d'avui és exigent i segur que agrairem haver descansat bé al costat d'aquest petit llac.
En pocs minuts arribem a l'aparcament d'Øygardstølen (foto de l'esquerra), on paguem 60NOK per no perdre el costum. Aquest lloc, on hi ha un restaurant amb unes vistes espectaculars sobre Lysebotn i el Lysefjorden, és el punt de sortida de la ruta fins a la increïble roca Kjerag.
L'excursió fins a Kjerag, com també la d'ahir al Preikestolen, surt ressenyada a la guia excursionista Norway - South de l'editorial Rother. És en anglès, però per entendre perfils i mapes no cal saber-ne massa; així doncs, és ideal per a nosaltres.
La ressenya dóna unes sis hores de temps orientatiu per completar l'excursió, així que no ens entretenim i, amb unes imponents vistes aèries sobre el Lysefjorden, iniciem la marxa cap a Kjerag.
(Foto de l'esquerra). La primera part del camí s'enfila per unes zones de pedra on unes cadenes permeten avançar més fàcilment. Les enormes parets de la cara nord del Lysefjorden són el fantàstic teló de fons de la ruta d'avui.
Un camí perfectament indicat i condicionat, amb alguna que altra ovella despistada (no podem afirmar que pasturin de tres en tres com passava a Islàndia), és el que seguim durant tres hores fins arribar al punt culminant de l'excursió.
Després d'un inacabable puja i baixa que ens fa suar tinta, l'últim tram de camí, que condueix directament a la roca de Kjerag, transcorre per una gran esquerda que divideix la grisa i rugosa roca de la zona. Per les parets, una fina capa d'aigua cau lentament, com si volgués ser el presagi del que en pocs segons veurem, incrèduls, davant dels nostres ulls.
Ho voleu veure, ara, amb els vostres? Aquí ho teniu:
Aquesta gran roca encaixada entre dos penya-segats és molt probablement la roca més fotografiada de tot Noruega. Penja a gairebé 1000m d'altura per sobre de la superfície del Lysefjorden, per on naveguen tranquil·lament vaixells turístics com el que surt a la fotografia.
Els dubtes de si la roca pot cedir o no t'assalten instants després de caure en la més absoluta perplexitat. És increïble. Veure per creure.
Aprofitem les fantàstiques vistes que des d'aquí s'obtenen del Lysefjorden (foto de la dreta) per esmorzar tranquil·lament. Passen els minuts i el lloc es va omplint de gent que queda bocabadada davant tan grandiós espectacle. I és que a vegades, ja n'arriba a ser de capritxosa, la mare naturalesa!
De retorn cap al pàrquing d'Øygardstølen seguim gaudint del paisatge noruec (a la foto de l'esquerra podem observar al fons de la vall algunes cases de Lysebotn) mentre desfem el puja i baixa que hem anat teixint en l'anada.
Gairebé sis hores després d'haver iniciat l'excursió arribem a la furgoneta. Aquí, com al Preikestolen, també localitzem unes dutxes de pagament que ens vénen com anell al dit (això significa una nit més sense haver de passar per la caixa d'un càmping!). Una sola moneda de 10NOK ens serveix a cadascun dels dos per dutxar-nos i poder marxar d'Øygardstølen, satisfets, i com nous.
Volem arribar a la capital noruega, Oslo, diumenge al matí, així que retornem a la Suleskarvegen (45) per la mateixa Lysefjordveien (FV-500) i comencem a descomptar quilòmetres ràpidament. Ens aturem abans d'arribar a la petita població de Valle per dinar un bon arrós blanc i més tard a Dalen per deixar-nos 233NOK en un supermercat ICA.
Just quan el sol comença a caure darrera les muntanyes de la comuna de Tokke, visitem, pocs quilòmetres després de Dalen, l'stavkyrkje d'Eidsborg. Les stavkyrkje són unes esglésies de fusta que van ser construïdes durant l'edat mitjana en diferents punts del nord d'Europa. A Noruega es considera que n'hi van arribar a haver aproximadament 1.500, de les quals se'n conserven només 28.
Hem d'anar pensant on passarem la nit. Mirem el mapa i veiem que Seljord, un poblet situat al costat d'un llac i a menys de 50 quilòmetres d'on ens trobem, pot ser un bon lloc on pernoctar.
Un cop allà, cap racó ens acaba de fer prou el pes. Després d'un petit contratemps (foto de la dreta) que solucionem sense massa problemes, seguim per la carretera E134 amb l'esperança de topar amb algun indret adient per sopar i dormir.
L'esperança es converteix en una realitat a la petita població de Flatdal, on la lluna comença a guanyar la partida al sol.
Avui dormirem al cor del Telemark, un dels 19 fylker (comtats) de Noruega. I és que aquí a Noruega no només les esglésies ens fan pensar en l'edat mitjana; mireu l'escut que representa el comtat del Telemark:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada