Aquest fred i ennuvolat dimecres d'estiu que avui comença passarà a la nostra petita i modesta història com el fred i ennuvolat dimecres d'estiu que vam trepitjar cinc ferris i vam creuar per segona vegada a la nostra vida el Cercle Polar Àrtic. Tot això, per la carretera número 17, la ruta Kystriksveien. A la imatge de la dreta podeu observar el cartell que trobem abans d'accedir al primer transbordador del dia i que ens indica on hem d'ubicar-nos al final de la carretera. En el nostre cas, ens col·loquem darrera l'únic cotxe que espera l'arribada del ferri: a la fila número 1 amb destí Andalsvågen. Encara no són les 7 del matí.
Ferri número 1 del dia (94NOK): Horn - Andalsvågen (20 minuts). 
A jutjar per la gent que ens trobem al ferri i pels vehicles que aquest transporta, és molt probable que el trajecte Horn - Andalsvågen de les 7:10AM sigui deficitari per a la companyia que presta el servei.Aprofitem els vint minuts de navegació per prendre uns cafès amb llet (20NOK) a la coberta del ferri i quan arribem a Andalsvågen iniciem el primer dels 17 quilòmetres que ens portaran fins a Forvik, localitat on agafarem el següent transbordador.
Ferri número 2 del dia (169NOK): Forvik - Tjøtta (60 minuts). No tenim sort amb el segon ferri del dia. Els horaris no surten a la guia que tenim i un cop arribem a Forvik comprovem al panell informatiu que el següent ferri surt d'aquí més d'una hora. Ens ho agafem amb filosofia i després d'estendre les tovalloles acabem de mirar la pel·lícula que vam començar ahir a la nit (21 Black Jack).
En el següent tram de 71 quilòmetres fins al proper ferri ens espera una de les sorpreses del viatge. La teniu a la imatge de la dreta: es tracta d'un ren o un ant, no ho sabem ben bé, però sigui el que sigui, quan la Sílvia el veu no pot evitar fer un crit que em deixa sord. Seguidament al crit, frena i recula marxa endarrere fins a aturar-se a la seva alçada. L'observem amb una barreja d'emoció i desconcert fins que, cansat de ser el centre d'atenció de dos guiris catalans, es perd enmig de la vegetació.
A pocs quilòmetres de la població de Sandnessjøen destaquen les Sju Søstre (Les Set Germanes), set cims amb formes similars que s'alineen de manera consecutiva en paral·lel a l'oceà.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Ferri número 3 del dia (115NOK): Levang - Nesna (25 minuts).
Les cabanes de Levang.
Ferri número 4 del dia (190NOK): Kilboghamn - Jektvik (60 minuts).
El ferri de Kilboghamn surt puntualment a les 14:00PM. Això significa que diposem de poc més d'una hora per arribar-hi, sinó volem haver d'esperar el de les 16:00PM. Després d'una autèntica contrarellotge de 91 quilòmetres, i després d'haver traçat cada corba de la carretera que uneix Nesna i Kilboghamn com si d'un ral·li es tractés, pugem al ferry de les dues del migdia. Ara, el que més desitgem és tenir una hora de tranquil·litat navegant per les tranquil·les aigües noruegues i, sobretot, dinant un fantàstic arròs amb tomata i tonyina cuinat a Levang.
És tanta la gana que tenim, que gairebé ens passa per alt el fet que durant la travessia creuem el paral·lel de latitud 66º 33' 39'' N, és a dir: el cercle polar àrtic. Tota la mística d'aquest moment en el rostre de la imatge de l'esquerra. (Cliqueu aquí per veure un mapa del cercle polar àrtic centrat en el pol nord).
Ferri número 5 del dia (81NOK): Ågskardet - Forøy (10 minuts).
Els primers quilòmetres els fem resseguint el fiord Skardsfjorden, amb unes privilegiades vistes als contraforts del parc nacional de Saltfjellet–Svartisen. Tot i que els núvols tapen parcialment els cims de les muntanyes, som capaços d'endevinar diverses glaceres que s'escolen muntanya avall.
Estar en una latitud tan freda comporta gaudir d'uns paisatges increïbles, però també haver de suportar unes temperatures molt rigoroses, fins i tot en ple estiu. En la imatge de la dreta, captada en un moment de descans camí de Bodø, podem observar com els cims moren pràcticament a peu de platja.
A 30 quilòmetres de Bodø té lloc un dels fenòmens naturals més curiosos de tot Noruega, l'anomenat Saltstraumen. En què consisteix?, doncs el Saltstraumen és el nom que es dóna a un fort corrent de marees que té lloc quatre vegades cada dia (dues en cada sentit), on més de 400 milions de metres cúbics d'aigua marina passen del Saltfjorden al Skjerstadfjorden (i a l'inversa) per un estret de 3 quilòmetres de longitud i 150 metres d'amplada a una velocitat de fins a 41 quilòmetres per hora, provocant d'aquesta manera remolins de fins a 10 metres de diàmetre i 5 metres de profunditat. (A l'imatge de l'esquerra podeu veure el canal on té lloc el fenomen natural).
Tot i no tenir els horaris dels ferris que comuniquen Bodø i Moskenes fem el que ja teníem decidit abans de començar el viatge: aturar-nos al Saltstraumen per poder observar el fenomen. No és un lloc que en el nostre dia a dia ens vingui de pas!
Portem imprès de casa un full amb les hores exactes en què es produeix el fenomen cada dia de l'any (us el podeu descarregar d'aquí). Avui, dia 12 d'agost, la marea ha pujat a les 03:20AM, ha baixat a les 09:41AM, ha tornat a pujar a les 15:53PM i tornarà a baixar a les 21:54PM. Així doncs encara queden unes quantes hores per poder-ho veure.
Aparquem la furgoneta al costat de la riba del Skjerstadfjorden molt a prop del pont i deixem que el temps passi. Col·loquem una pedra dins l'aigua, i una estona després constatem que la marea ha començat a baixar quan veiem que la pedra reposa al terra ja completament fora de l'aigua. Després de xerrar una estona amb un home d'Oslo que pesca molt a prop nostre i que ens comenta que va cap a les Lofoten, sopem a la furgoneta i quan són les nou passades ens dirigim al que, per la guia Trotamundos, és el millor punt per veure l'espectacle: el centre del pont que hi ha sobre el canal que comunica els dos fiords.
Aquesta és la panoràmica nord-oest que es divisa des del pont passades les deu de la nit. Al fons, el Saltfjorden.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Mostra un mapa més gran
En el següent tram de 71 quilòmetres fins al proper ferri ens espera una de les sorpreses del viatge. La teniu a la imatge de la dreta: es tracta d'un ren o un ant, no ho sabem ben bé, però sigui el que sigui, quan la Sílvia el veu no pot evitar fer un crit que em deixa sord. Seguidament al crit, frena i recula marxa endarrere fins a aturar-se a la seva alçada. L'observem amb una barreja d'emoció i desconcert fins que, cansat de ser el centre d'atenció de dos guiris catalans, es perd enmig de la vegetació.
A pocs quilòmetres de la població de Sandnessjøen destaquen les Sju Søstre (Les Set Germanes), set cims amb formes similars que s'alineen de manera consecutiva en paral·lel a l'oceà.(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Ferri número 3 del dia (115NOK): Levang - Nesna (25 minuts). Tampoc tenim els horaris del ferri de Levang a Nesna, i quan arribem al punt d'embarcament veiem que el proper ferri no surt fins al cap de gairebé una hora. Aquesta vegada tampoc hem tingut sort!, però no per això ens desanimem: mentre la Sílvia prepara el dinar (un arròs amb tomata i tonyina que menjarem més tard), jo agafo la càmera fotogràfica i me'n vaig a fer unes fotos a unes cabanes de colors que em criden l'atenció molt a prop d'on ens trobem. Aquí les teniu:
Les cabanes de Levang.
Ferri número 4 del dia (190NOK): Kilboghamn - Jektvik (60 minuts).
És tanta la gana que tenim, que gairebé ens passa per alt el fet que durant la travessia creuem el paral·lel de latitud 66º 33' 39'' N, és a dir: el cercle polar àrtic. Tota la mística d'aquest moment en el rostre de la imatge de l'esquerra. (Cliqueu aquí per veure un mapa del cercle polar àrtic centrat en el pol nord).
Ferri número 5 del dia (81NOK): Ågskardet - Forøy (10 minuts).Després de 28 meravellosos quilòmetres per la carretera que enllaça Jektvik amb Ågskardet, arribem a aquesta última població a temps d'embarcar al ferri de les 16:00PM. Deu minuts després ja hem creuat l'Skardsfjorden i encarem els últims 177 quilòmetres del recorregut que ens ha de portar al final de la nostra primera etapa per la Noruega continental: Bodø, la capital del comtat de Nordland.
Els primers quilòmetres els fem resseguint el fiord Skardsfjorden, amb unes privilegiades vistes als contraforts del parc nacional de Saltfjellet–Svartisen. Tot i que els núvols tapen parcialment els cims de les muntanyes, som capaços d'endevinar diverses glaceres que s'escolen muntanya avall.
Estar en una latitud tan freda comporta gaudir d'uns paisatges increïbles, però també haver de suportar unes temperatures molt rigoroses, fins i tot en ple estiu. En la imatge de la dreta, captada en un moment de descans camí de Bodø, podem observar com els cims moren pràcticament a peu de platja.
A 30 quilòmetres de Bodø té lloc un dels fenòmens naturals més curiosos de tot Noruega, l'anomenat Saltstraumen. En què consisteix?, doncs el Saltstraumen és el nom que es dóna a un fort corrent de marees que té lloc quatre vegades cada dia (dues en cada sentit), on més de 400 milions de metres cúbics d'aigua marina passen del Saltfjorden al Skjerstadfjorden (i a l'inversa) per un estret de 3 quilòmetres de longitud i 150 metres d'amplada a una velocitat de fins a 41 quilòmetres per hora, provocant d'aquesta manera remolins de fins a 10 metres de diàmetre i 5 metres de profunditat. (A l'imatge de l'esquerra podeu veure el canal on té lloc el fenomen natural).Tot i no tenir els horaris dels ferris que comuniquen Bodø i Moskenes fem el que ja teníem decidit abans de començar el viatge: aturar-nos al Saltstraumen per poder observar el fenomen. No és un lloc que en el nostre dia a dia ens vingui de pas!
Portem imprès de casa un full amb les hores exactes en què es produeix el fenomen cada dia de l'any (us el podeu descarregar d'aquí). Avui, dia 12 d'agost, la marea ha pujat a les 03:20AM, ha baixat a les 09:41AM, ha tornat a pujar a les 15:53PM i tornarà a baixar a les 21:54PM. Així doncs encara queden unes quantes hores per poder-ho veure.
Aparquem la furgoneta al costat de la riba del Skjerstadfjorden molt a prop del pont i deixem que el temps passi. Col·loquem una pedra dins l'aigua, i una estona després constatem que la marea ha començat a baixar quan veiem que la pedra reposa al terra ja completament fora de l'aigua. Després de xerrar una estona amb un home d'Oslo que pesca molt a prop nostre i que ens comenta que va cap a les Lofoten, sopem a la furgoneta i quan són les nou passades ens dirigim al que, per la guia Trotamundos, és el millor punt per veure l'espectacle: el centre del pont que hi ha sobre el canal que comunica els dos fiords.
Aquesta és la panoràmica nord-oest que es divisa des del pont passades les deu de la nit. Al fons, el Saltfjorden.(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
L'espectacle que té lloc unes desenes de metres sota els nostres peus és únic. L'aigua flueix pel canal enrabiada, com si alguna força amagada al fons del Skjerstadfjorden l'empenyés contra l'altre fiord, el Saltfjorden. Les bombolles i els remolins, que apareixen i desapareixen com per art d'encantament, atorguen al fenomen un halo de misteri que fa del lloc un indret totalment hipnotitzador. Podeu captar la magia del moment mirant el següent muntatge videogràfic:
Una parella holandesa que hem trobat a l'aparcament del Saltstraumen ens ha donat els horaris del ferri Bodø - Moskenes, i gairebé a les onze de la nit marxem del Saltstraumen amb la intenció d'arribar a Bodø per agafar el ferri que surt a les 04:30AM. Com que no tenim reserva, tenim por de quedar-nos sense plaça si esperem agafar algun dels ferris que surten l'endemà al matí. Pensem que serà més fàcil que quedin places lliures en un ferri que surt a una hora tan intempestiva com són dos quarts de cinc de la matinada.
Arribem a Bodø quaranta minuts després amb un petit entrebanc a mig trajecte: després d'un revolt, un ren o un ant ha creuat la carretera davant nostre, sortint d'entremig de la foscor. Per sort, tot ha quedat en un ensurt.
Traiem diners d'un caixer situat en un fred i plujós carrer de la ciutat (alguns ferris només admeten diners en efectiu) i ens dirigim cap a la terminal dels ferris que salpen cap a les illes Lofoten. Ens sorprèn la gran quantitat de vehicles que ja fan cua un darrere l'altre en els carrils habilitats per accedir al ferri. Ampliem la llargada de la cua d'un dels carrils i m'arribo caminant a l'edifici principal de la terminal. Les oficines d'atenció estan tancades, fet normal tenint en compte l'hora que és, però un cartell informa que els bitllets pel ferri es poden comprar a la mateixa cua de vehicles a partir d'una hora i mitja abans de la sortida del ferri.
Avui dormim dins els sacs. Agafo el mòbil i programo l'alarma perquè soni a les 03:00AM, una hora i mitja abans de la sortida del ferri que pretenem agafar, el de les 04:30AM.
Arribem a Bodø quaranta minuts després amb un petit entrebanc a mig trajecte: després d'un revolt, un ren o un ant ha creuat la carretera davant nostre, sortint d'entremig de la foscor. Per sort, tot ha quedat en un ensurt.
Traiem diners d'un caixer situat en un fred i plujós carrer de la ciutat (alguns ferris només admeten diners en efectiu) i ens dirigim cap a la terminal dels ferris que salpen cap a les illes Lofoten. Ens sorprèn la gran quantitat de vehicles que ja fan cua un darrere l'altre en els carrils habilitats per accedir al ferri. Ampliem la llargada de la cua d'un dels carrils i m'arribo caminant a l'edifici principal de la terminal. Les oficines d'atenció estan tancades, fet normal tenint en compte l'hora que és, però un cartell informa que els bitllets pel ferri es poden comprar a la mateixa cua de vehicles a partir d'una hora i mitja abans de la sortida del ferri.
Avui dormim dins els sacs. Agafo el mòbil i programo l'alarma perquè soni a les 03:00AM, una hora i mitja abans de la sortida del ferri que pretenem agafar, el de les 04:30AM.
Divuit hores després de llevar-nos a Brønnøysund, i amb 450 quilòmetres a les rodes de la furgoneta (uns quants menys si descomptem les milles que hem avançat en ferri), ens adormim en mil·lèsimes de segon, pensant, de forma fugaç, que demà "direcció Lofoten" serà una realitat.
Mostra un mapa més gran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada