Ben esmorzats tornem a la carretera per seguir avançant cap a les illes Lofoten. La primera aturada la fem passada la població de Steinkjer per visitar el gravat rupestre de Bølareinen.Per arribar-hi hem deixat la E6 a Steinkjer per agafar la 763, paral·lela a la primera i que voreja la riba est del llac Snåsavatnet.
31 quilòmetres de carretera 763 i trobem l'aparcament de Bølareinen a mà esquerra. El cartell de la imatge de l'esquerra ens dóna la benvinguda i ens informa del què veurem.
El gravat, situat en una paret rocosa, llisa i gairebé vertical, és una reproducció a mida natural de la silueta d'un ren. El seu estat de conservació és fantàstic, i més si es té en compte que data de l'edat de pedra, és a dir, de fa més de 6.000 anys.
Després d'observar el gravat seguim el recorregut d'un petit sender que s'endinsa enmig de l'espès bosc de pins que ens envolta. La petita caminada ens resulta d'allò més entretinguda, ens serveix per estirar les cames (avui també ens espera una jornada maratoniana de conducció), i a més a més ens regala una magnífica vista del llac Snåsavatnet (imatge inferior), que amb 40 quilòmetres de longitud és el sisè més llarg de Noruega.
Retornem a la E6 després de resseguir la part nord-est del Snåsavatnet i poc després fem una nova aturada, aquest cop perquè el mapa ens indica la presència d'una cascada al peu de la mateixa carretera.La Formofossen (imatge de l'esquerra) no ens atrapa en absolut, ni la seva alçada ni el seu entorn són massa destacables. El que sí podem destacar és el tren de transport de fusta que uns operaris carreguen just en el moment que retornem a la furgoneta per seguir el nostre rumb cap al nord.
La principal activitat industrial del país és la petroliera, però l'explotació i tractament de la fusta també és molt important.La manera més ràpida i còmoda d'arribar a les illes Lofoten és seguir la carretera E6 fins a la població de Fauske i continuar per la número 80 fins arribar a Bodø, ciutat des d'on salpen els ferris que es dirigeixen al port de Moskenes, a les illes Lofoten. Aquesta ruta significa seguir conduint 500 quilòmetres més per la mateixa carretera que venim seguint des d'Oslo, i vuit hores més de pura monotonia per les terres interiors de Noruega.
Decidim adoptar una manera d'arribar a Bodø més lenta i menys còmoda, però més interessant: seguir la carretera número 17, l'anomenada ruta Kystriksveien.
La ruta Kystriksveien és la carretera que uneix les poblacions de Steinkjer i Bodø tot resseguint l'abrupta i retallada costa dels comtats de Nord-Trøndelag i Nordland. En aquest cas, els adjectius abrupta i retallada es tradueixen en més de 650 serpentejants quilòmetres vora l'oceà, en innombrables túnels i ponts com els de la imatge de la dreta, i en l'obligatorietat d'haver d'agafar un total de set ferris per poder continuar rodant per una carretera 17 que mor i ressuscita set vegades en les fredes aigües del mar de Noruega.
En blau podeu observar els set ferris que cal agafar per poder seguir la ruta Kystriksveien (marcada de color vermell). La línia de color negre és la "ràpida" i còmoda E6 que comunica Steinkjer, al sud, amb Bodø, al nord.
Començar la Kystriksveien a l'altura de Grong, enllaçant la E6 amb la 17 per la 760, ens permet estalviar-nos el primer dels set ferris de la ruta. El que no ens permet estalviar és haver de parar a omplir el dipòsit de combustible (571NOK) al petit poble de Foldereid. És a la benzinera d'aquest poblet on aconseguim gratuïtament la guia de la ruta, que ens serà de gran utilitat perquè conté la majoria d'horaris dels ferris que haurem d'agafar fins arribar a Bodø.
Aquesta esplèndida panoràmica és la que podem gaudir mentre dinem un plat de llenties dins la furgoneta, minuts abans d'agafar el primer ferri de la ruta Kystriksveien, el que comunica els pobles de Holm i Vennesund.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Vint minuts de plàcida travessia marítima pel Bindalsfjorden (102NOK) i el petit port de Vennesund apareix davant nostre (imatge de l'esquerra).
No ens hi podem entretenir massa a coberta, doncs el ferri atracarà amb una rapidesa increïble i obrirà les seves comportes perquè els vehicles que descansen en el seu interior reprenguin el seu camí immeditament.
El nostre camí, si bé té com a destí final les illes Lofoten, avui ens ha de portar fins a la població de Brønnøysund, i més concretament fins al Torghatten, possiblement la muntanya més curiosa de tot Noruega.
Però les curiositats no acaben al Torghatten. A les carreteres de Noruega, uns senyals de trànsit criden l'atenció a tots els viatgers i/o turistes que recorren el país (imatge de la dreta). L'animal del senyal és un ant, i l'advertència fa referència a la més que probable presència d'animals salvatges damunt l'asfalt. Així doncs, aquest senyal seria el germà noruec del que a Catalunya protagonitza el cérvol.
Quan encara no hem arribat a Brønnøysund ja veiem la inconfusible silueta del Torghatten en la llunyania.
La curiositat d'aquesta muntanya, de només 258 metres d'altitud, és que un enorme forat la travessa completament de costat a costat. El forat, que en la imatge de l'esquerra no es pot apreciar, mesura 160 metres de longitud, té una amplada de 35 metres i la seva altura arriba fins als 20 metres. Això si que és un bon forat!
Arribar als peus del Torghatten no és complicat: un cop a Brønnøysund només cal seguir les indicacions dels cartells i 15 quilòmetres després s'arriba a l'aparcament on comença el recorregut per la muntanya.
La fotografia superior està presa des del camí d'ascens al forat del Torghatten. El vaixell de la imatge és un dels onze vaixells de la companyia Hurtigruten, i les minúscules construccions de sota estan situades en el punt d'inici del recorregut.
Un cop arribem a l'entrada del forat el primer que veiem a través d'ell és el vaixell de la Hurtigruten que ja ha completat la volta sencera a la muntanya. La visió del Torghatten foradat des de l'oceà ha de ser realment espectacular (així ho veuen des del vaixell). D'aquí uns dies serem nosaltres qui veurem la muntanya des d'allà baix, del tot relaxats, i a l'espera de desembarcar al port de Trondheim per seguir el viatge per la zona dels grans fiords noruecs.
La diminuta ombra que apareix a la part inferior de la imatge sóc jo, així que qui aconsegueix aquesta peculiar instantània és la Sílvia.
Panoràmica de la costa noruega des de l'entrada sud-est del forat del Torghatten.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
175NOK ens permeten passar la nit al desèrtic Mosheim Camping (sortida nord de Brønnøysund) i 2NOK més ens permeten poder-nos prendre una merescuda i reconfortant dutxa d'aigua calenta.
Mostra un mapa més gran
Decidim adoptar una manera d'arribar a Bodø més lenta i menys còmoda, però més interessant: seguir la carretera número 17, l'anomenada ruta Kystriksveien.
La ruta Kystriksveien és la carretera que uneix les poblacions de Steinkjer i Bodø tot resseguint l'abrupta i retallada costa dels comtats de Nord-Trøndelag i Nordland. En aquest cas, els adjectius abrupta i retallada es tradueixen en més de 650 serpentejants quilòmetres vora l'oceà, en innombrables túnels i ponts com els de la imatge de la dreta, i en l'obligatorietat d'haver d'agafar un total de set ferris per poder continuar rodant per una carretera 17 que mor i ressuscita set vegades en les fredes aigües del mar de Noruega.
En blau podeu observar els set ferris que cal agafar per poder seguir la ruta Kystriksveien (marcada de color vermell). La línia de color negre és la "ràpida" i còmoda E6 que comunica Steinkjer, al sud, amb Bodø, al nord. Començar la Kystriksveien a l'altura de Grong, enllaçant la E6 amb la 17 per la 760, ens permet estalviar-nos el primer dels set ferris de la ruta. El que no ens permet estalviar és haver de parar a omplir el dipòsit de combustible (571NOK) al petit poble de Foldereid. És a la benzinera d'aquest poblet on aconseguim gratuïtament la guia de la ruta, que ens serà de gran utilitat perquè conté la majoria d'horaris dels ferris que haurem d'agafar fins arribar a Bodø.
Aquesta esplèndida panoràmica és la que podem gaudir mentre dinem un plat de llenties dins la furgoneta, minuts abans d'agafar el primer ferri de la ruta Kystriksveien, el que comunica els pobles de Holm i Vennesund.(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Vint minuts de plàcida travessia marítima pel Bindalsfjorden (102NOK) i el petit port de Vennesund apareix davant nostre (imatge de l'esquerra).No ens hi podem entretenir massa a coberta, doncs el ferri atracarà amb una rapidesa increïble i obrirà les seves comportes perquè els vehicles que descansen en el seu interior reprenguin el seu camí immeditament.
El nostre camí, si bé té com a destí final les illes Lofoten, avui ens ha de portar fins a la població de Brønnøysund, i més concretament fins al Torghatten, possiblement la muntanya més curiosa de tot Noruega.
Però les curiositats no acaben al Torghatten. A les carreteres de Noruega, uns senyals de trànsit criden l'atenció a tots els viatgers i/o turistes que recorren el país (imatge de la dreta). L'animal del senyal és un ant, i l'advertència fa referència a la més que probable presència d'animals salvatges damunt l'asfalt. Així doncs, aquest senyal seria el germà noruec del que a Catalunya protagonitza el cérvol.
Quan encara no hem arribat a Brønnøysund ja veiem la inconfusible silueta del Torghatten en la llunyania.La curiositat d'aquesta muntanya, de només 258 metres d'altitud, és que un enorme forat la travessa completament de costat a costat. El forat, que en la imatge de l'esquerra no es pot apreciar, mesura 160 metres de longitud, té una amplada de 35 metres i la seva altura arriba fins als 20 metres. Això si que és un bon forat!
Arribar als peus del Torghatten no és complicat: un cop a Brønnøysund només cal seguir les indicacions dels cartells i 15 quilòmetres després s'arriba a l'aparcament on comença el recorregut per la muntanya.
La fotografia superior està presa des del camí d'ascens al forat del Torghatten. El vaixell de la imatge és un dels onze vaixells de la companyia Hurtigruten, i les minúscules construccions de sota estan situades en el punt d'inici del recorregut.
Un cop arribem a l'entrada del forat el primer que veiem a través d'ell és el vaixell de la Hurtigruten que ja ha completat la volta sencera a la muntanya. La visió del Torghatten foradat des de l'oceà ha de ser realment espectacular (així ho veuen des del vaixell). D'aquí uns dies serem nosaltres qui veurem la muntanya des d'allà baix, del tot relaxats, i a l'espera de desembarcar al port de Trondheim per seguir el viatge per la zona dels grans fiords noruecs.
La diminuta ombra que apareix a la part inferior de la imatge sóc jo, així que qui aconsegueix aquesta peculiar instantània és la Sílvia.
Panoràmica de la costa noruega des de l'entrada sud-est del forat del Torghatten.(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Després de completar la ruta circular per la muntanya de Torghatten retornem a Brønnøysund per comprar queviures (500NOK) i buscar algun càmping on poder-nos dutxar i passar la nit tranquil·lament.
175NOK ens permeten passar la nit al desèrtic Mosheim Camping (sortida nord de Brønnøysund) i 2NOK més ens permeten poder-nos prendre una merescuda i reconfortant dutxa d'aigua calenta.Mostra un mapa més gran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada