165 quilòmetres són els que separen Flatdal, on ens trobem, d'Oslo. No són massa quilòmetres, però, a Noruega, els quilòmetres d'asfalt costen de passar: les autovies escassegen tant com l'aigua al desert dels Monegros i la majoria de carreteres no entenen el concepte de línia recta. Si a tot això hi afegiu uns persistents senyals que limiten la velocitat a 80 quilòmetres per hora i uns conductors autòctons respectuosos al màxim davant d'aquests senyals, entendreu perquè resulta tan feixuc circular per les carreteres noruegues.
Amb tots aquests pensaments al cap, sortim de Flatdal per la E134 amb la ferma intenció de desviar-nos a la dreta a la minúscula població d'Ørvella, a uns 30 quilòmetres d'aquí. El motiu: el cim del Himingen, una muntanya que s'enfila fins als 1.066m per obtenir unes fantàstiques vistes sobre el fylke de Telemark. Almenys això és el que ens ven la ruta 46 de la nostra estimada Rother Walking Guide:
Per arribar al punt de sortida de l'excursió (la P de la imatge de dalt) deixem la E134 al poble d' Ørvella i seguim per una estreta carretera fins a trobar un cartell que indica el Gavlesjå Skisenter. En aquest punt, la carretera passa a ser de peatge. Resulta força surrealista trobar-nos, al principi d'una pista forestal (la Gavlesjåvegen), una barrera que només ens deixarà passar si traiem la targeta bancària. Tot el surrealisme s'esvaeix de cop, quan els 50NOK que la targeta ha deixat anar fan que puguem continuar pista amunt (foto de l'esquerra).
Esmorzem a l'aparcament situat al final de la pista amb els 1.066 metres del Himingen davant nostre.
400 metres és el desnivell que caldrà superar per arribar al cim. Al principi, l'estret camí transcorre enmig d'un dens bosc format bàsicament per pi, bedoll i bruc.
De tant en tant, alguna clariana dins del bosc ens permet gaudir d'unes meravelloses vistes sobre la cadena de llacs que reposen al peu del Himingen.
La pintura vermella no ens deixa en tot el camí. Ni tan sols en la part final de l'ascensió, una zona rocosa despullada de vegetació que ens comença a oferir unes panoràmiques força espectaculars dels voltants.
El cim del Himingen, com deia la guia, és una molt bona talaia per observar bona part del fylke de Telemark. I també és un molt bon lloc, això ho diem nosaltres, per reposar i fer un bon mos.
El retorn a l'aparcament el fem per el mateix camí per on hem pujat, i poc més de tres hores després de l'inici de l'excursió, pugem a la furgoneta i baixem per la pista dels 50NOK per recuperar altra vegada la E134.
Molt a prop d'aquí hi ha l'stavkyrkje més gran de les que es conserven, la de Heddal, i és camí d'aquesta església que decidim parar a un costat de la carretera en veure aquesta construcció (foto de la dreta). No és la primera que veiem -n'hem observat desenes des d'ahir- i no podem deixar passar l'oportunitat de fotografiar-ne una.
A Noruega, aquests graners reben el nom de stabbur, i són allà el que aquí anomenem sitja o al nord peninsular anomenen hórreo.
L'stavkyrkje de Heddal s'alça així d'espectacular cap al cel noruec. Amb un preciós cementiri al costat, fet habitual en la gran majoria d'esglésies noruegues, aquesta stavkyrkje es troba situada a pocs metres de la mateixa E134. El preu de l'entrada, 50NOK, conviden a gaudir d'ella des de l'exterior.
Avancem cinc quilòmetres i ens plantem a l'entrada de la població de Notodden, on una petita platja a la vora del llac Heddalsvannet ens sembla el lloc ideal on dinar avui (foto de l'esquerra).
Dinar, migdiada, lectura, gelat (19NOK), i retorn a la carretera. Ens trobem a poc més de 100 quilòmetres d'Oslo, però decidim que passat Drammen ens desviarem direcció sud, cap a la península situada entre el Drammensfjorden i l'Oslofjorden, per passar la nit en un dels molts càmpings que apareixen en el nostre mapa.
La primera intenció és buscar un càmping a la zona d'Åros, més a prop d'Oslo, però no aconseguim trobar la carretera que hi condueix. La segona intenció és baixar per la 281 resseguint l'Oslofjorden en direcció Tofte, però descobrim que hem baixat pel costat oposat, vorejant el Drammensfjorden, just quan arribem a la turística població de Holmsbu, a la punta sud-oest de la península. Atribuïm l'error al cansament acumulat, i al mapa de Noruega, d'escala massa petita per poder orientar-nos correctament en aquesta zona. Però bé, a Holmsbu hi ha càmpings!
Arribem al Rødtangen Camping (200NOK) i, després d'ancorar la furgoneta a la zona que ens han indicat, posem una rentadora (35NOK) i ens dutxem (20NOK per cap).
El cel es cobreix del tot i Noruega enfosqueix de cop. Sopem, amb la ment posada a Oslo, mentre la pluja cau, amb força, sobre Holmsbu.
Amb tots aquests pensaments al cap, sortim de Flatdal per la E134 amb la ferma intenció de desviar-nos a la dreta a la minúscula població d'Ørvella, a uns 30 quilòmetres d'aquí. El motiu: el cim del Himingen, una muntanya que s'enfila fins als 1.066m per obtenir unes fantàstiques vistes sobre el fylke de Telemark. Almenys això és el que ens ven la ruta 46 de la nostra estimada Rother Walking Guide:
Per arribar al punt de sortida de l'excursió (la P de la imatge de dalt) deixem la E134 al poble d' Ørvella i seguim per una estreta carretera fins a trobar un cartell que indica el Gavlesjå Skisenter. En aquest punt, la carretera passa a ser de peatge. Resulta força surrealista trobar-nos, al principi d'una pista forestal (la Gavlesjåvegen), una barrera que només ens deixarà passar si traiem la targeta bancària. Tot el surrealisme s'esvaeix de cop, quan els 50NOK que la targeta ha deixat anar fan que puguem continuar pista amunt (foto de l'esquerra).
Esmorzem a l'aparcament situat al final de la pista amb els 1.066 metres del Himingen davant nostre.
400 metres és el desnivell que caldrà superar per arribar al cim. Al principi, l'estret camí transcorre enmig d'un dens bosc format bàsicament per pi, bedoll i bruc.
De tant en tant, alguna clariana dins del bosc ens permet gaudir d'unes meravelloses vistes sobre la cadena de llacs que reposen al peu del Himingen.
La pintura vermella no ens deixa en tot el camí. Ni tan sols en la part final de l'ascensió, una zona rocosa despullada de vegetació que ens comença a oferir unes panoràmiques força espectaculars dels voltants.
El cim del Himingen, com deia la guia, és una molt bona talaia per observar bona part del fylke de Telemark. I també és un molt bon lloc, això ho diem nosaltres, per reposar i fer un bon mos.
El retorn a l'aparcament el fem per el mateix camí per on hem pujat, i poc més de tres hores després de l'inici de l'excursió, pugem a la furgoneta i baixem per la pista dels 50NOK per recuperar altra vegada la E134.Molt a prop d'aquí hi ha l'stavkyrkje més gran de les que es conserven, la de Heddal, i és camí d'aquesta església que decidim parar a un costat de la carretera en veure aquesta construcció (foto de la dreta). No és la primera que veiem -n'hem observat desenes des d'ahir- i no podem deixar passar l'oportunitat de fotografiar-ne una.
A Noruega, aquests graners reben el nom de stabbur, i són allà el que aquí anomenem sitja o al nord peninsular anomenen hórreo.
L'stavkyrkje de Heddal s'alça així d'espectacular cap al cel noruec. Amb un preciós cementiri al costat, fet habitual en la gran majoria d'esglésies noruegues, aquesta stavkyrkje es troba situada a pocs metres de la mateixa E134. El preu de l'entrada, 50NOK, conviden a gaudir d'ella des de l'exterior.
Avancem cinc quilòmetres i ens plantem a l'entrada de la població de Notodden, on una petita platja a la vora del llac Heddalsvannet ens sembla el lloc ideal on dinar avui (foto de l'esquerra).Dinar, migdiada, lectura, gelat (19NOK), i retorn a la carretera. Ens trobem a poc més de 100 quilòmetres d'Oslo, però decidim que passat Drammen ens desviarem direcció sud, cap a la península situada entre el Drammensfjorden i l'Oslofjorden, per passar la nit en un dels molts càmpings que apareixen en el nostre mapa.
La primera intenció és buscar un càmping a la zona d'Åros, més a prop d'Oslo, però no aconseguim trobar la carretera que hi condueix. La segona intenció és baixar per la 281 resseguint l'Oslofjorden en direcció Tofte, però descobrim que hem baixat pel costat oposat, vorejant el Drammensfjorden, just quan arribem a la turística població de Holmsbu, a la punta sud-oest de la península. Atribuïm l'error al cansament acumulat, i al mapa de Noruega, d'escala massa petita per poder orientar-nos correctament en aquesta zona. Però bé, a Holmsbu hi ha càmpings!
Arribem al Rødtangen Camping (200NOK) i, després d'ancorar la furgoneta a la zona que ens han indicat, posem una rentadora (35NOK) i ens dutxem (20NOK per cap).
El cel es cobreix del tot i Noruega enfosqueix de cop. Sopem, amb la ment posada a Oslo, mentre la pluja cau, amb força, sobre Holmsbu.
