Després d'un dia com el d'ahir, en què vam assolir el cim de la muntanya més alta de Noruega enfrontant-nos a unes condicions metereològiques força adverses, afrontem la jornada d'avui més tranquil·lament. Aquesta nit hem dormit com mai, i ara, que toca llevar-se, la mandra fa que se'ns enganxin els llençols. Decidim esmorzar a l'alberg, així que quan aconseguim desempallegar-nos dels llençols gaudim del nostre primer esmorzar oficialment noruec: els dos cafès amb llet i un tall de pastís ens surten per 43NOK. Segur que el nostre "esmorzar de furgoneta" ens hauria sortit per un preu més mòdic, però un dia és un dia! Després d'aprofitar la connexió gratuïta a Internet que ofereix l'alberg, ens podem en marxa.
El destí d'avui és el Sognefjorden, el segon fiord més llarg del món: 204 quilòmetres. Per arribar-hi hem de conduir per la carretera número 55, la Sognefjellet o Sognefjellsvegen. Aquesta carretera, amb el port de muntanya més alt del nord d'Europa, resta tancada entre els mesos de novembre i maig degut a la gran quantitat de neu que s'hi acumula. En el mes d'agost ofereix unes panoràmiques tan belles com la de la imatge superior.(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Les sinuositats de la Sognefjellsvegen.
La petita població d'Skjolden és la nostra porta d'entrada al Sognefjorden (imatge superior). En aquest punt, que és exactament on acaba el fiord (a 204 quilòmetres de l'oceà), deixem la 55 (que segueix fins a Sogndal per la riba dreta del fiord) i ens desviem a l'esquerra per una estreta carretera que finalitza, 30 quilòmetres més enllà, al poble d'Urnes, famós per la seva església.
El Sognefjorden, a vista d'ocell, adopta la forma d'un arbre: a mesura que s'endinsa en el territori noruec la branca principal es va ramificant en altres fiords més petits. Un d'ells és el Lusterfjorden (o Lustrafjorden), que podeu observar a la imatge anterior i a la de la dreta.Per cert, potser encara hi ha algú que no té massa clar què és un fiord, o bé com es va formar: un fiord no és res més que una vall d'origen glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres.
La llargada del Sognefjorden només es veu superada pels 350 quilòmetres del Scoresby Sund, un fiord situat a la costa est de Groenlàndia. El nostre fiord tampoc té l'honor de ser el fiord amb més profunditat, ja que els seus 1.308 metres de fondària queden lluny dels 1.933 metres de profunditat a què arriba l'Skelton Inle, un fiord de l'Antàrtida.
Però no hem de menystenir aquest fiord pel fet de no ser el número 1 ni en llargada ni en profunditat. Per fer-vos una idea de la grandiositat del fiord, només una dada: els seus 204 quilòmetres tallen més de la meitat de l'amplada del país, d'oest a est.
A la riba del Lusterfjorden, en un aparcament habilitat per visitar la cascada Feigumfossen, ens aturem a dinar.Amb la panxa plena decidim acostar-nos a la cascada i ho fem seguint un petit sender que en pocs minuts ens deixa als seus peus (imatge de l'esquerra). Fem les fotografies de rigor per intentar captar de la millor manera possible els més de 200 metres de caiguda de la seva aigua i tornem a la furgoneta per intentar arribar a Urnes a temps d'agafar l'últim ferri del dia.
No sabem del cert els horaris del ferri Urnes - Solvorn, així que premem més del compte l'accelerador per evitar haver de fer tota la volta al Lusterfjorden (70 quilòmetres).
Quan arribem a la fi de la carretera podem comprovar que no hi ha cap ferri a l'embarcador. Una dona, que atén un petit quiosquet en el mateix embarcador i a qui comprem una caixeta de prunes (15NOK) i una bossa de pomes (10NOK), ens informa que a les 18:00 surt l'últim ferri del dia cap a Solvorn. Estem de sort!
Bestiar prenent el sol i gaudint del paisatge del Lusterfjorden.
Tenim temps de sobra per acostar-nos a l'església de fusta d'Urnes, abans no surti l'últim ferri del dia cap a Solvorn.Els 55NOK que val l'entrada a l'església ens obliguen a admirar la construcció religiosa només des de l'exterior. La fotografia de la dreta no fa justícia a l'stavkyrkje més antiga de Noruega (segle XII), declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.
De cop i volta s'aixeca un fort vent sorgit del no-res que ens convida a refugiar-nos dins la furgoneta. Decidim retornar a l'embarcador, no sigui que encara perdem el ferri. De camí parem a comprar una caixeta de gerds (20NOK) en una de les moltes paradetes que hi ha a la carretera que uneix Skjolden amb Urnes. Són unes paradetes curioses, com podeu observar a la imatge de l'esquerra: una tauleta amb para-sol incorporat on reposen unes quantes caixetes de fruita al costat d'una caixeta on dipositar els diners de la compra. Confiats aquests noruecs! A casa nostra, ni el para-sol duraria cinc segons!
Som dels primers en arribar a l'embarcador. Mentre juguem a pales esperant l'arribada del ferri, es forma una llarga cua darrera nostra. Si el ferri és petit més d'un haurà de fer els setanta quilòmetres de carretera al voltant del fiord per continuar la seva ruta a Solvorn.Puntualment embarquem al ferri (108NOK). Malauradament per uns quants, hi ha més vehicles a la cua que espai dins el vaixell. Una parella de jubilats que viatgen en autocaravana, i amb qui hem conversat en el pàrquing de la Feigumfossen sobre els possibles horaris de la línia de transport, intenten accedir a l'última plaça que queda al ferri. Però el vehicle és massa gran. Finalment retrocedeixen i la plaça la ocupa un cotxe que anava just darrera seu. Tot seguit, salpem.
Solvorn, on recuperem la carretera 55.Els 17 quilòmetres entre Solvorn i Sogndal, el principal nucli de població de la zona, es recorren en un tres i no res, primer vorejant la riba sud-est del llac Hafslovatnet i després resseguint la costa occidental d'una nova branca del Sognefjorden.
Quan passem per Sogndal reomplim el rebost de la furgoneta per enèsima vegada (més de 400NOK en dos supermercats) i tot seguit busquem un lloc on sopar. El trobem a la sortida de Sogndal, entre el fiord i la carretera que porta a Balestrand. El cel amenaça pluja, i és justament quan em poso a cuinar uns talls de carn a la planxa quan comença a caure alguna gota. Per sort, ens hem aturat sota uns arbres i el sopar d'avui no perilla.
Quan passem per Sogndal reomplim el rebost de la furgoneta per enèsima vegada (més de 400NOK en dos supermercats) i tot seguit busquem un lloc on sopar. El trobem a la sortida de Sogndal, entre el fiord i la carretera que porta a Balestrand. El cel amenaça pluja, i és justament quan em poso a cuinar uns talls de carn a la planxa quan comença a caure alguna gota. Per sort, ens hem aturat sota uns arbres i el sopar d'avui no perilla.
Demà volem fer una travessia pel Sognefjorden i hem pensat que el ferri que comunica Kaupanger amb Gudvangen serà la millor opció. Gaudirem d'un paisatge increïble, inclòs el pas per l'espectacular Nærøyfjorden, i el trajecte ens servirà també per avançar uns quants quilòmetres en el nostre viatge per Noruega.
Així doncs, fem els dotze quilòmetres que separen Sogndal de Kaupanger, i un cop allà decidim passar la nit a l'aparcament del port per l'endemà agafar el primer ferri cap a Gudvangen. Bonanit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada