Bodø. Falten dues hores i mitja perquè soni l'alarma de les 03:00 AM quan un soroll ens desperta. És el noi que ven els bitllets qui pica insistentment la finestra de la furgoneta. Amb un ull cluc i amb un ull lleganyós la Sílvia aconsegueix incorporar-se i presentar-se davant del noi que l'espera impacientment. Li comprem els bitllets per 704NOK i tornem a adormir-nos amb la total seguretat que a les 04:30AM posarem rumb, a bord del M/S Røst, cap a les anhelades illes Lofoten.
Bodø. Falta una hora i mitja perquè soni l'alarma quan la Sílvia em desperta bruscament. Els vehicles que tenim davant nostre estan entrant al ferri. Em vesteixo en un tres i no res, arrenco la furgoneta i en pocs segons ens trobem dins les bodegues del ferri.
Carregats amb els sacs de dormir i unes quantes bosses de menjar, pugem les escales i ens dirigim cap a la zona habilitada per als passatgers. És precisament en aquestes escales quan, en veure una fotografia del ferri, m'adono que aquest no és el M/S Røst, sinó que es tracta del M/S Bodø, un dels altres ferris de la mateixa companyia que cobreixen la ruta Bodø - Moskenes. Els dubtes m'assalten. Mentre sec, la Sílvia s'estira ocupant una filera de butaques. Segons després, i abans d'adormir-se, em deixa anar: "segur que va a Moskenes?". Els dubtes m'envaeixen de nou. M'aixeco i em dirigeixo a una pantalla informativa on s'indiquen tots els detalls de la ruta. Automàticament s'esvaeixen tots els dubtes: el ferri, tot i no ser el que teníem pensat agafar, té com a destí el port de Moskenes, on té previst arribar al voltant de les 05:15 de la matinada. Decideixo no donar-hi més voltes* i deixar que algun somni m'atrapi, i em transporti, a un profund i reparador son, en direcció a les illes Lofoten.
* L'explicació que vam trobar més tard a tot plegat és la següent: el primer ferri del dia no era el de les 04:30AM, sinó un que sortia a les 00:45AM (01:45AM els diumenges). En el full informatiu de la companyia, aquest primer ferri diari no surt el primer en el requadre, sinó que surt al final, com si es tractés de l'últim ferri del dia. No ens en vam adonar. Tot i així, resulta inexplicable que el M/S Bodø sortís a les 01:45AM, quan sent dijous hauria d'haver sortit a les 00:45AM.
D'aquesta manera ens donen la benvinguda les illes Lofoten.
Bodø. Falta una hora i mitja perquè soni l'alarma quan la Sílvia em desperta bruscament. Els vehicles que tenim davant nostre estan entrant al ferri. Em vesteixo en un tres i no res, arrenco la furgoneta i en pocs segons ens trobem dins les bodegues del ferri.
Carregats amb els sacs de dormir i unes quantes bosses de menjar, pugem les escales i ens dirigim cap a la zona habilitada per als passatgers. És precisament en aquestes escales quan, en veure una fotografia del ferri, m'adono que aquest no és el M/S Røst, sinó que es tracta del M/S Bodø, un dels altres ferris de la mateixa companyia que cobreixen la ruta Bodø - Moskenes. Els dubtes m'assalten. Mentre sec, la Sílvia s'estira ocupant una filera de butaques. Segons després, i abans d'adormir-se, em deixa anar: "segur que va a Moskenes?". Els dubtes m'envaeixen de nou. M'aixeco i em dirigeixo a una pantalla informativa on s'indiquen tots els detalls de la ruta. Automàticament s'esvaeixen tots els dubtes: el ferri, tot i no ser el que teníem pensat agafar, té com a destí el port de Moskenes, on té previst arribar al voltant de les 05:15 de la matinada. Decideixo no donar-hi més voltes* i deixar que algun somni m'atrapi, i em transporti, a un profund i reparador son, en direcció a les illes Lofoten.
* L'explicació que vam trobar més tard a tot plegat és la següent: el primer ferri del dia no era el de les 04:30AM, sinó un que sortia a les 00:45AM (01:45AM els diumenges). En el full informatiu de la companyia, aquest primer ferri diari no surt el primer en el requadre, sinó que surt al final, com si es tractés de l'últim ferri del dia. No ens en vam adonar. Tot i així, resulta inexplicable que el M/S Bodø sortís a les 01:45AM, quan sent dijous hauria d'haver sortit a les 00:45AM.
D'aquesta manera ens donen la benvinguda les illes Lofoten.Pocs minuts més tard d'un quart de sis de la matinada, després de tres hores i mitja de travessia per les aigües del Vestfjorden (el fiord que separa les Lofoten del continent), té lloc un altre dels moments més esperats del viatge: el desembarcament a les illes Lofoten.
Mostra un mapa més gran
Les illes Lofoten són un arxipèlag situat entre els paral·lels 67º i 68º de latitud nord, format per quatre illes principals: Austvågøy, Vestvågøy, Flakstadøy i Moskenesøy.Nosaltres desembarquem en aquesta última illa, la que està situada més al sud (sense comptar les petites illes de Værøy i Røst), i ens dirigim cap a la petita població de Å, a l'extrem més meridional de l'illa. Com podeu comprovar a la fotografia de la dreta, no tots els topònims noruecs són llargs i difícils d'escriure! Però hem de dir que aquest també té trampa, perquè l'hem de pronunciar com una o tancada en català.
Al petit poblet de Å, abans tradicionalement pesquer i ara eminentment turístic, és on tornem a adormir-nos per quarta vegada en les últimes sis hores. Unes quatre hores després, gairebé a les deu del matí, ens despertem a l'enorme aparcament asfaltat que és el punt final de l'espectacular carretera E-10 que recorre l'arxipèlag sense necessitat d'agafar cap ferri. 
Esmorzem tranquil·lament al costat de la furgoneta i, després d'un curt passeig pel poble, on els turistes deambulen pels diferents rorbuer (tradicionals cases de pescadors) que formen el Museu dels Pobles Pesquers i el Museu del Peix Sec, comencem una petita excursió amb l'objectiu d'enfilar-nos al cim d'una muntanya propera que promet una magnífiques vistes de l'entorn.
Per sorpresa nostra, un enorme llac encaixat entre muntanyes ens acompanya al llarg de la nostra excursió.
La presència d'una gran quantitat de vegetació, el fort desnivell de la muntanya i l'absència absoluta de fites i camins fan del nostre objectiu una quimera.
Pel camí ens trobem amb un home i la seva filla, una nena d'uns deu anys, que pretenen assolir el mateix cim que nosaltres. Com que l'home ens diu que és autòcton de les illes li fem més cas del que caldria i acabem seguint les seves passes. Li fem notar que no hi ha cap camí i ell, entre rialles, diu que cal seguir les piles de pedres que nosaltres som incapaços de veure enlloc.Mentre la nena recull i menja uns petits fruits com els de la foto de la dreta, el seu pare ens explica que estan intentant assolir el cim de les principals muntanyes de les illes. Nosaltres ho interpretem com una mena de repte dels "100 cims" però a la noruega.
Poc després de separar-nos de l'home víking i de la nena dels fruits saborosos, i veient que la nostra via d'ascens cada vegada es va complicant i endurint més, decidim retornar a la furgoneta per iniciar una ruta motoritzada per la E10.
Ens acomiadem de Å immortalitzant la bellesa d'aquesta petita població en aquesta magnífica panoràmica. 
Reine és una de les poblacions on s'aconsegueixen les millors fotografies de postal de les illes Lofoten.
Mentre dinem dins la furgoneta per protegir-nos del fred, podem observar la velocitat a la que els núvols creuen l'arxipèlag, així com l'espectacularitat d'unes muntanyes que cauen a l'oceà des d'una altura a vegades superior als mil metres.
El lloc que hem escollit per dinar és meravellós. És per aquest motiu que tots els autocars de turistes que passen per Reine s'aturen just al costat del nostre restaurant particular: deixen baixar els turistes, deixen que els turistes puguin fotografiar a tort i a dret l'indret on els han portat, i fan pujar els turistes per desaparèixer pocs minuts després a la recerca d'un nou punt turístic que els turistes puguin immortalitzar fotogràficament.Després de dinar deixem passar els minuts de forma relaxada, deixant-nos endur per la pau i la tranquil·litat que destil·la el lloc. Quan creiem que la dosi de tranquil·litat ja és suficient continuem pujant per la E10, però no tardem massa en aturar-nos: la fotografia superior de l'esquerra ens mostra en primer terme un assecador de bacallà a la població de Reine. En aquesta època de l'any ja no queda cap bacallà cap per avall en els assecadors de les Lofoten, però, tot i així, la visió de centenars d'assecadors buits repartits al llarg de la costa no ens deixa indiferents.
La pesca del bacallà té lloc entre els mesos de gener i abril, que són precisament els mesos en què les gavines estan incubant. Després, el bacallà sec ja és massa dur per aquestes carronyaires; però, tot i així, els pescadors, desconfiats, protegeixen el seu tresor cobrint els assecadors amb reixes.
El temps no acompanya massa i la temperatura és força baixa. Decidim seguir fent ruta per la E10 en direcció nord. Conduïm a poc a poc, deixant-nos seduir per cada racó d'aquestes meravelloses illes. Ens aturem quan cal, on cal; el temps que faci falta. Observem. Escoltem. Olorem. Respirem. I també descobrim algun bacallà despistat penjant encara d'un dels milers d'assecadors que hi ha a les Lofoten (imatge de la dreta). Però, si hi ha una cosa que nosaltres tampoc deixem de fer, aquesta és fotografiar:
La pesca del bacallà té lloc entre els mesos de gener i abril, que són precisament els mesos en què les gavines estan incubant. Després, el bacallà sec ja és massa dur per aquestes carronyaires; però, tot i així, els pescadors, desconfiats, protegeixen el seu tresor cobrint els assecadors amb reixes.
El temps no acompanya massa i la temperatura és força baixa. Decidim seguir fent ruta per la E10 en direcció nord. Conduïm a poc a poc, deixant-nos seduir per cada racó d'aquestes meravelloses illes. Ens aturem quan cal, on cal; el temps que faci falta. Observem. Escoltem. Olorem. Respirem. I també descobrim algun bacallà despistat penjant encara d'un dels milers d'assecadors que hi ha a les Lofoten (imatge de la dreta). Però, si hi ha una cosa que nosaltres tampoc deixem de fer, aquesta és fotografiar:
No em fotis que hi ha un poble que es diu "Å"??? Aquesta sí que és bona! Jo que em pensava que a Menorca érem uns espavilats amb MÓ i LÓ... ara veig que ens havíem quedat curts!
ResponEliminaJa estic començant a pensar on aniré a pedalar aquest estiu, i una de ses idees que m'ha passat pes cap és justament noruega... tu açò com ho veus per un pedalaire com jo? Massa fred???
Per cert, no n'aprendràs eh... no ho saps que als illens no se'ls ha de fer cas mai?
Et podries marcar com a objectiu arribar a Å pedalant des de Mó o Ló. Tindria certa gràcia!
ResponEliminaPel que fa a pedalar per Noruega ho veig força factible per un paio com tu, forjat a les abruptes terres gironines! Hauríes de tenir molt en compte la zona de pedaleo perquè al ser un país tan llarg la temperatura varia molt. La zona dels fiords és complicada perquè les carreteres sovint els ressegueixen i un fiord pot tenir centenars de quilòmetres. A vegades hi ha ponts i/o ferris... Però el més comú es trobar-te ports de muntanya (increïblement fantàstics, però increïblement durs, si el que pretens és pujar-los en velo).
La zona de les Lofoten és ideal, perquè és plana, però el clima és exigent, tot depèn de la sort que tinguis.
Però si has d'escollir un lloc, escull Islàndia. Tens el mateix problema amb el clima, però el que veuràs ho compensarà TOT.
M'estaràs eternament graït!
Per cert, estigues atent al nou bloc que s'està cuinant... direcció antípodes!