Dilluns 3 d'agost de 2009
Dia maratonià el que tindrem avui. L'objectiu és creuar Alemanya de baix a dalt i dormir a la part central de Dinamarca, al bell mig de la península de Jutlàndia.
Després de pagar religiosament els 7'90€ que ens han permès acabar de creuar França còmoda i ràpidament, arribem a territori luxemburguès.
En un vist i no vist ja rodem per Alemanya. Anem deixant enrere sortides i més sortides d'autopista. Passem de llarg Köln, Münster i un reguitzell de pobles i ciutats anunciats en cartells de color blau.
No paguem ni un duro en peatges, no existeixen. Les autopistes alemanyes són gratuïtes. Gratuïtes però lentes. Molt lentes. En tota Alemanya es van succeint trams i més trams d'obres que es tradueixen en quilòmetres i quilòmetres d'autopista estreta: un carril "normal" i un altre amb una amplada d'uns dos metres. La velocitat màxima en aquests trams: 80km/h.
Ho sabíem de l'estiu passat, quan vam creuar el país tornant d'Islàndia. Però tot i així, Alemanya no se'ns acaba mai. S'eternitza.
De manera involuntària creuem la ciutat de Bremen enlloc d'evitar-la seguint l'autopista número 1. Unes hores després creuem l'Elba a Hamburg, on quedem bocabadats davant la grandiositat del seu port fluvial. Finalment enfilem l'última part d'Alemanya en direcció Kiel i Flensburg.
A mesura que ens apropem a Dinamarca l'alegria va augmentant. Ho constata el cub de Rubik irlandès que ens acompanya cap a terres noruegues.
El sol va caient lentament sobre l'horitzó. De cop i volta el paisatge que ens acompanya passa de ser alemany a ser danès, tot i que a simple vista sembla el mateix. Decidim parar per sopar abans que el sol no hagi esclafat del tot l'horitzó. Escollim un camp de color verd que trobem en un poble proper a l'autopista. Fem un pa amb tomata i embotits i ens abandonem davant la magnífica posta de sol.
Continuem retallant quilòmetres d'autopista danesa a tot drap. Els cartells de Kolding i Århus es succeeixen fins que superem les dues ciutats. Finalment decidim abandonar l'autopista a Randers per buscar un lloc on passar la nit. Ens trobem a menys de 200 quilòmetres de Hirtshals, on demà embarcarem al ferry que ens ha de deixar a Noruega.
Dia maratonià el que tindrem avui. L'objectiu és creuar Alemanya de baix a dalt i dormir a la part central de Dinamarca, al bell mig de la península de Jutlàndia.
Després de pagar religiosament els 7'90€ que ens han permès acabar de creuar França còmoda i ràpidament, arribem a territori luxemburguès.En un vist i no vist ja rodem per Alemanya. Anem deixant enrere sortides i més sortides d'autopista. Passem de llarg Köln, Münster i un reguitzell de pobles i ciutats anunciats en cartells de color blau.
No paguem ni un duro en peatges, no existeixen. Les autopistes alemanyes són gratuïtes. Gratuïtes però lentes. Molt lentes. En tota Alemanya es van succeint trams i més trams d'obres que es tradueixen en quilòmetres i quilòmetres d'autopista estreta: un carril "normal" i un altre amb una amplada d'uns dos metres. La velocitat màxima en aquests trams: 80km/h.Ho sabíem de l'estiu passat, quan vam creuar el país tornant d'Islàndia. Però tot i així, Alemanya no se'ns acaba mai. S'eternitza.
De manera involuntària creuem la ciutat de Bremen enlloc d'evitar-la seguint l'autopista número 1. Unes hores després creuem l'Elba a Hamburg, on quedem bocabadats davant la grandiositat del seu port fluvial. Finalment enfilem l'última part d'Alemanya en direcció Kiel i Flensburg.A mesura que ens apropem a Dinamarca l'alegria va augmentant. Ho constata el cub de Rubik irlandès que ens acompanya cap a terres noruegues.
El sol va caient lentament sobre l'horitzó. De cop i volta el paisatge que ens acompanya passa de ser alemany a ser danès, tot i que a simple vista sembla el mateix. Decidim parar per sopar abans que el sol no hagi esclafat del tot l'horitzó. Escollim un camp de color verd que trobem en un poble proper a l'autopista. Fem un pa amb tomata i embotits i ens abandonem davant la magnífica posta de sol.Continuem retallant quilòmetres d'autopista danesa a tot drap. Els cartells de Kolding i Århus es succeeixen fins que superem les dues ciutats. Finalment decidim abandonar l'autopista a Randers per buscar un lloc on passar la nit. Ens trobem a menys de 200 quilòmetres de Hirtshals, on demà embarcarem al ferry que ens ha de deixar a Noruega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada