dissabte, 5 de juny del 2010

Dia 20: Kaupanger - Myrkdalen

Divendres 21 d'agost de 2009

Si bé fa tres dies dèiem que el fiord de Geiranger era de ben segur el més conegut de tot el país, avui haurem de posar en dubte tal contundent afirmació. Existeix una branca del Sognefjorden que pot equiparar la seva fama a la del Geirangerfjorden: el Nærøyfjorden, un fiord de 17 quilòmetres de longitud que també es troba a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 2005.

Doncs és precisament per culpa d'aquest fiord, el Nærøyfjorden, que ens trobem esmorzant de bon matí a la cua d'embarcament del ferri que comunica les poblacions de Lærdal, Kaupanger i Gudvangen (imatge superior). (Aquí podeu aconseguir els horaris i els preus d'aquest trajecte i també els de molts altres trajectes pel Sognefjorden).
A mesura que anem endrapant el deliciós esmorzar "de furgoneta" que hem preparat, la cua de vehicles es va fent cada vegada més llarga. Un cop el carril número u és ple, es comença a emplenar el número dos, i després tocarà el torn al carril número tres. La gent que baixa dels cotxes, de les furgonetes i de les autocaravanes comença a passejar cua amunt cua avall, convertint el petit embarcador de Kaupanger en un magnífic mostrari de llengües de tot el món i fent-nos adonar que ens trobem, una altra vegada, en un dels punts turístics més importants del país.

Pocs minuts abans de dos quarts de nou del matí arriba el ferri provinent de Lærdal. Paguem els 795NOK que ens demanen i embarquem al vaixell. Poca estona després iniciem la navegació pel segon fiord més llarg i profund del món.

La primera hora de navegació la passem observant les tranquil·les aigües del fiord i les imponents muntanyes que s'alcen a ambdós costats del Sognefjorden. També ens entretenim una estona intentant localitzar alguna balena despistada i seguint el rastre intermitent d'uns quants dofins juganers.

Al centre de la fotografia podem intuir la bifurcació que presenta el fiord: a l'esquerra l'Aurlandsfjorden i a la dreta el tan desitjat Nærøyfjorden.

L'entrada al Nærøyfjorden presenta un aspecte tan prometedor com el de la fotografia.

Noruega és el país de l'aigua.

A mesura que ens endinsem en el fiord, el paisatge augmenta en bellesa. El ferri navega amb suavitat entre muntanyes de més de 1.700 metres d'altura que semblen a punt de tocar-se en qualsevol moment. L'estretor del fiord es fa palesa quan les dues ribes es troben a només tres-cents metres l'una de l'altra.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Paisatges impactants.

Petites poblacions aïllades anuncien la proximitat de Gudvangen.

Un cop a Gudvangen, i ja amb la furgoneta a terra ferma, és hora de decidir cap on anar. Optem per continuar cap al nord-est, direcció Flåm, Aurlandsvangen i Lærdalsøyri (www.alr.no). Abans però, toca donar de beure a la furgoneta (500NOK).

Disset quilòmetres separen Gudvangen de Flåm, dos petits nuclis de població que a l'estiu es converteixen en dos grans focus d'interès turístic, el primer per ser el punt d'inici o final dels creuers pel Nærøyfjorden i el segon per la seva principal atracció: el Flåmsbana, un ferrocarril que uneix Flåm i Myrdal, convertint-se d'aquesta manera en una de les línies ferroviàries amb més desnivell del món.
Gràcies a dos túnels d'onze i cinc quilòmetres de longitud respectivament arribem a Flåm en un tres i no-res. Però no hi perdem el temps: el poble no presenta cap tipus d'interès en si mateix i l'excursió en tren fins a Myrdal ja la vam descartar fa dies després d'haver llegit unes quantes cròniques d'altres blocs i d'haver conversat amb gent que l'havia fet. No pot ser millor que el cremallera de Núria!

Continuem circulant, ara a l'aire lliure i vorejant l'Aurlandsfjorden uns deu quilòmetres, fins arribar a la petita població d'Aurlandsvangen, d'on surt la preciosa carretera Fv243 que comunica amb Lærdalsøyri. L'Aurlandsfjellet, també anomenada carretera de la neu perquè n'hi podem trobar tot l'any en les zones més altes (la carretera s'enfila fins als 1.306 metres sobre el nivell del fiord), només es troba oberta en el període estival (entre l'1 de juny i el 15 d'octubre aproximadament). La resta de l'any, l'única manera d'anar d'una població a l'altra és creuant la muntanya per dins, a través del túnel de carretera més llarg del món: el Lærdalstunnelen.

La nostra ruta: anada fins a Lærdalsøyri pels 48 quilòmetres de carretera groga (Fv243) i tornada a Aurlandsvangen pels 32 quilòmetres de carretera vermella (Lærdalstunnelen, E16).

Els sis primers quilòmetres de la Fv243 són tortuosos, les corbes es succeeixen una rera l'altra fins arribar al mirador d'Stegastein, una plataforma de 30 metres de llargada, construïda amb acer i fusta laminada, que a 600 metres sobre les aigües del fiord ofereix unes panoràmiques fantàstiques de la zona.

Des del mirador d'Stegastein, l'Aurlandsfjorden ens mostra tota la seva esplendor.

Després d'una estona admirant les panoràmiques d'una petitíssima part del comtat de Sogn og Fjordane, continuem muntanya amunt fins arribar a la zona de llacs i neus perpètues, on decidim aparcar la furgoneta al costat de la carretera i regalar-nos un parell d'hores de relax.

Una estona de descans a l'Aurlandsfjellet.

Ben dinat iniciem el descens cap a Lærdalsøyri, un poblet de poc més de 2.000 habitants. Mentre admirem el paisatge àrid que ens envolta, un territori pedregós només esquitxat per algun bri d'herba i per alguna clapa de neu, ens costa imaginar que mil metres sota els nostres peus, desenes de conductors travessen el cor de la muntanya pel Lærdalstunnelen, la majoria d'ells totalment aliens als espectaculars paisatges que regala la menystinguda Fv243 mil metres sobre els seus caps.

Aquest matí hem passat de llarg els pobles de Gudvangen, Flåm i Aurlandsvangen. Ara doncs, ha arribat l'hora de donar una oportunitat a una d'aquestes diminutes poblacions de la zona dels fiords d'Aurland i de Nærøy. L'elegida ha estat l'abans esmentada Lærdalsøyri. Deixem la furgoneta en un aparcament habilitat a l'entrada del poble i ens disposem a recórrer el grapat de carrers que formen el principal nucli de població.

Després d'una hora vagant pel poble arribem a una sèrie de conclusions: tranquil és l'adjectiu que més s'adiu al tarannà de Lærdalsøyri; el poble té cert encant, però cal saber-lo apreciar en cada racó (imatge de l'esquerra); és un bon indret on obrir una cafeteria (n'hem trobat algunes, però tancades); i finalment (i aquesta no té res a veure amb Lærdalsøyri, ja que és més aviat una qüestió personal), no sabem marxar d'un lloc sense deixar anar uns quants NOK (aquesta vegada 258 en una botiga d'esports).

Gaudir de les vacances estivals viatjant tres setmanes per un país escandinau és fantàstic. Però quan mires el calendari i t'adones que el que queda per davant és molt menys del que queda darrera, et posaries a plorar. Aquest moment ha arribat: ens queda un cap de setmana a Noruega. Dilluns, a Bergen, ens espera el ferri cap a Dinamarca. Això significa que hem de començar a posar rumb cap a la segona ciutat més important de Noruega si no volem allargar la nostra estada al país del salmó.

Hem de tornar a Gudvangen tot desfent el mateix camí que hem fet per arribar a Lærdalsøyri, però serem un pèl tramposos i aquest cop, enlloc de tornar a agafar la fantàstica Fv243 fins a Aurlandsvangen, ens endinsarem en el prodigiós túnel de Lærdal (imatge de la dreta) per la E16 (ruta Oslo-Bergen).
Sí!, heu llegit bé el cartell blau de la fotografia, ni més ni menys que 24 quilòmetres i mig fa el túnel de carretera més llarg del món! I us preguntareu com és aquest túnel: doncs molt semblant a qualsevol altre túnel pel qual hàgiu circulat alguna vegada. Cal dir però, que ens esperàvem un túnel més ample, potser amb dos carrils per cada sentit, i també molt més modern i espectacular. Però bé, no deixa de fer la funció principal de qualsevol túnel: apropar les persones.


Uns metres de Lærdalstunnelen a ritme de Sigur Rós.
Com podeu veure en les imatges, el túnel disposa de tres grans coves curiosament il·luminades on és permès aturar-se per així trencar amb la monotonia de la conducció i poder descansar la vista.

Només queda escollir el lloc on fer nit. Passem de llarg un altre cop Flåm, també Gudvangen i seguim conduint per l'E16 en direcció Voss.
Just després del preciós llac Uppeimsvatnet deixem de seguir els cartells que indiquen la direcció cap a Voss per agafar la carretera número 13 i entrar d'aquesta manera a la vall de Myrkdalen. Un nou llac, en aquest cas el Myrkdalsvatn, ens dóna la benvinguda. Continuem uns quilòmetres més al nord fins a perdre de vista les instal·lacions de les pistes d'esquí de Voss Fjellandsby. Hem encertat! Tenim, una nit més, un indret meravellós on descansar. Però abans tocarà suar una estoneta (imatge superior).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada