diumenge, 31 de gener del 2010

Dia 13: Flakstad - Kalle

Divendres 14 d'agost de 2009

No fa sol. El dia es desperta tapat amb uns núvols que descarreguen una cortina d'aigua a l'horitzó. Uns tímids raigs de sol que aconsegueixen escolar-se enmig dels núvols ens deixen presenciar un magnífic arc de sant Martí.
Aquesta és la descripció del temps d'avui. I possiblement la del temps de molts altres dies d'estiu a les illes Lofoten.

L'estranya dormida d'ahir ens ha passat factura: ens llevem tard, cap a quarts de deu. Veient el temps que fa renuncio a banyar-me a la platja de Flakstad, que s'estén davant nostre, i després d'esmorzar sortim del camping en direcció a Nusfjord, el fiskevær (poble de pescadors) més ben conservat de Noruega. (A la fotografia de la dreta, una de les impressionants parets que amenacen l'estreta carretera que porta a Nusfjord).

Les construccions de fusta de Nusfjord estan protegides per la Llei de Protecció Cultural de la UNESCO.

Passegem pels carrers i el moll de Nusfjord sota un sol que fa una estona ha guanyat espai als núvols que de bon matí inundaven el cel de les Lofoten.
El poble és petit i està farcit de rorbuer de lloguer. Per sort, no hi ha massa gent a aquesta hora; els autocars de turistes encara no han arribat! Ho aprofitem per deambular tranquil·lament per diferents rorbuer que han estat curosament condicionats per mostrar als guiris com era la vida allà abans que el "boom" turístic explotés a les illes. I com que era una vida dedicada exclusivament a la pesca del bacallà ja us podeu imaginar què hi trobem: eines de pesca, assecadors de bacallà, recipients de conserva, espais on fumar el peix o refinar l'oli del bacallà, etc. Tota una vida dedicada al mar.
Després d'entrar a l'única botiga del poble, on descobrim l'extensa gamma de productes de marca Nusfjord, decidim que ja està tot vist. Quan ens dirigim a l'aparcament per continuar fent ruta per les illes ens adonem que l'entrada al poble era de pagament (50 NOK). De fet, ja a l'arribar ho havíem sospitat lleugerament. I és que els temps en què la vida es dedicava completament al mar ja han passat. La vida, ara, es dedica també al turisme.

Com que en el port de Nusjford no hem detectat cap senyal que indiqués l'arribada imminent de cap barca de pesca amb ànims de vendre'ns alguna peça fresca per dinar, quan arribem a Leknes, ja a l'illa de Vestvågøy, i veiem una camioneta que fa les funcions de peixateria ambulant, ens hi aturem sense pensar-ho. Entrem a la camioneta sota un fort aiguat i en sortim, una bona estona després, amb tres rodanxes d'halibut sota el braç que el peixater ens ha recomanat (72NOK).
(Nosaltres no som uns entesos en fauna marina precisament, però al poble de Nusfjord hem fotografiat aquest panell de la dreta i ara sabem quin aspecte té aquest peix. Per si sou tan ignorants del tema com nosaltres, sapigueu que l'halibut és el que queda per sobre del llamàntol a l'esquerra).

Leknes (cliqueu aquí si voleu veure què hi està passant en aquests moments) no presenta massa interès, però com que es tracta d'un nucli important de població hi ha certa animació comercial. Nosaltres contribuïm al desenvolupament de l'economia local deixant 140NOK en dos supermercats i un forn de pa del poble.

Tenim el peix i tenim la gana, ara només ens falta el lloc. Consultem la Trotamundos i decidim que avui dinarem en una platja. En aquesta platja:

La platja de Hauckland.

Allunyada de la transitada E-10, i això significa allunyada de la ruta dels autocars de turistes, la platja resulta idíl·lica. El contrast del blanc de la sorra i del blau del mar és tan accentuat que sembla un paisatge importat directament del Pacífic. Però no, som a Noruega, més enllà del cercle polar àrtic. Per si ho havíem oblidat, el gèlid fred que bufa ens ho recorda.
Decidim dinar confortablement dins la furgoneta. Cuinem el peix protegits per la mateixa furgoneta, i ens el cruspim àvidament acompanyat d'una deliciosa amanida i d'un lambrusco blanc ben fresquet.

El dinar a la platja d'Hauckland passarà a ser un dels moments inoblidables del viatge. La pista de volei platja també resultarà del tot inoblidable, però per un altre motiu: no haver-la ni trepitjat! Tenim ganes i tenim pilota; però el fred pot més que nosaltres. Així que marxem de la platja amb un deure pendent.

L'illa de Vestvågøy ens demostra que les Lofoten no només estan fetes de muntanyes. La E-10 transita per àmplies planures on podem observar força terreny conreat.

Just després de girar a la dreta per agafar la carretera 816 que va a Henningsvær, topem amb aquesta preciosa platja. Hem deixat enrere l'illa de Vestvågøy i ara ens trobem a l'illa d'Austvågøy, on el sol brilla tímidament entre els núvols. Ho hem d'aprofitar: aparquem la furgoneta i baixem a tocar l'aigua...


...i a banyar-nos-hi!

Després del fugaç bany a les gèlides aigües de l'Atlàntic (complint així la promesa de banyar-me més enllà del cercle polar àrtic), arribem al pintoresc poble de Henningsvær.
Henningsvær està situat en unes petites illes connectades a terra per un pont (ho podeu veure en la fotografia de l'enllaç). Passegem pels seus freds carrers xafardejant les botigues que encara queden obertes, i acabem asseguts a la terrassa d'una cafeteria prenent uns cafès amb llet (50NOK). El líquid calent que va baixant pel nostre esòfag i les mantes de la cafeteria ens ajuden a entrar en calor ràpidament. I això és el que tenim davant nostre:


Sortim de Henningsvær amb la intenció d'arribar a la platja de Kalle, que segons la Trotamundos és una molt bona opció per passar-hi la nit.
Només estem a 26 quilòmetres d'Svolvær, la principal ciutat de les Lofoten i des d'on demà volem fer una excursió en barca al Trollfjorden, però preferim dormir en un lloc aïllat i tranquil.
Retornem a la E10 i pocs quilòmetres després trobem l'indicador a la platja de Kalle. Pocs minuts més tard, la platja apareix davant nostre.

La platja de Kalle.

Una petita extensió de gespa, on ja hi ha un parell més de furgonetes i alguna tenda, serà l'indret on pernoctarem aquesta nit.
Comença a ploure a la platja de Kalle quan nosaltres comencem a sopar una reconfortant sopa de pollastre i un deliciós pa amb tomata i embotits de l'Empordà.
Els vidres s'entelen, i nosaltres no podem deixar passar l'oportunitat de deixar ben clara quina és la direcció del nostre viatge. L'objectiu, s'ha aconseguit.
Ara, a dormir, que demà hem d'aprofitar l'últim dia a les illes Lofoten.

dimecres, 20 de gener del 2010

Dia 12: Bodø - Å - Flakstad

Dijous 13 d'agost de 2009

Bodø. Falten dues hores i mitja perquè soni l'alarma de les 03:00 AM quan un soroll ens desperta. És el noi que ven els bitllets qui pica insistentment la finestra de la furgoneta. Amb un ull cluc i amb un ull lleganyós la Sílvia aconsegueix incorporar-se i presentar-se davant del noi que l'espera impacientment. Li comprem els bitllets per 704NOK i tornem a adormir-nos amb la total seguretat que a les 04:30AM posarem rumb, a bord del M/S Røst, cap a les anhelades illes Lofoten.

Bodø. Falta una hora i mitja perquè soni l'alarma quan la Sílvia em desperta bruscament. Els vehicles que tenim davant nostre estan entrant al ferri. Em vesteixo en un tres i no res, arrenco la furgoneta i en pocs segons ens trobem dins les bodegues del ferri.

Carregats amb els sacs de dormir i unes quantes bosses de menjar, pugem les escales i ens dirigim cap a la zona habilitada per als passatgers. És precisament en aquestes escales quan, en veure una fotografia del ferri, m'adono que aquest no és el M/S Røst, sinó que es tracta del M/S Bodø, un dels altres ferris de la mateixa companyia que cobreixen la ruta Bodø - Moskenes. Els dubtes m'assalten. Mentre sec, la Sílvia s'estira ocupant una filera de butaques. Segons després, i abans d'adormir-se, em deixa anar: "segur que va a Moskenes?". Els dubtes m'envaeixen de nou. M'aixeco i em dirigeixo a una pantalla informativa on s'indiquen tots els detalls de la ruta. Automàticament s'esvaeixen tots els dubtes: el ferri, tot i no ser el que teníem pensat agafar, té com a destí el port de Moskenes, on té previst arribar al voltant de les 05:15 de la matinada. Decideixo no donar-hi més voltes* i deixar que algun somni m'atrapi, i em transporti, a un profund i reparador son, en direcció a les illes Lofoten.

* L'explicació que vam trobar més tard a tot plegat és la següent: el primer ferri del dia no era el de les 04:30AM, sinó un que sortia a les 00:45AM (01:45AM els diumenges). En el full informatiu de la companyia, aquest primer ferri diari no surt el primer en el requadre, sinó que surt al final, com si es tractés de l'últim ferri del dia. No ens en vam adonar. Tot i així, resulta inexplicable que el M/S Bodø sortís a les 01:45AM, quan sent dijous hauria d'haver sortit a les 00:45AM.

D'aquesta manera ens donen la benvinguda les illes Lofoten.


Pocs minuts més tard d'un quart de sis de la matinada, després de tres hores i mitja de travessia per les aigües del Vestfjorden (el fiord que separa les Lofoten del continent), té lloc un altre dels moments més esperats del viatge: el desembarcament a les illes Lofoten.


Mostra un mapa més gran

Les illes Lofoten són un arxipèlag situat entre els paral·lels 67º i 68º de latitud nord, format per quatre illes principals: Austvågøy, Vestvågøy, Flakstadøy i Moskenesøy.
Nosaltres desembarquem en aquesta última illa, la que està situada més al sud (sense comptar les petites illes de Værøy i Røst), i ens dirigim cap a la petita població de Å, a l'extrem més meridional de l'illa. Com podeu comprovar a la fotografia de la dreta, no tots els topònims noruecs són llargs i difícils d'escriure! Però hem de dir que aquest també té trampa, perquè l'hem de pronunciar com una o tancada en català.

Al petit poblet de Å, abans tradicionalement pesquer i ara eminentment turístic, és on tornem a adormir-nos per quarta vegada en les últimes sis hores. Unes quatre hores després, gairebé a les deu del matí, ens despertem a l'enorme aparcament asfaltat que és el punt final de l'espectacular carretera E-10 que recorre l'arxipèlag sense necessitat d'agafar cap ferri.

Esmorzem tranquil·lament al costat de la furgoneta i, després d'un curt passeig pel poble, on els turistes deambulen pels diferents rorbuer (tradicionals cases de pescadors) que formen el Museu dels Pobles Pesquers i el Museu del Peix Sec, comencem una petita excursió amb l'objectiu d'enfilar-nos al cim d'una muntanya propera que promet una magnífiques vistes de l'entorn.

Per sorpresa nostra, un enorme llac encaixat entre muntanyes ens acompanya al llarg de la nostra excursió.

La presència d'una gran quantitat de vegetació, el fort desnivell de la muntanya i l'absència absoluta de fites i camins fan del nostre objectiu una quimera.

Pel camí ens trobem amb un home i la seva filla, una nena d'uns deu anys, que pretenen assolir el mateix cim que nosaltres. Com que l'home ens diu que és autòcton de les illes li fem més cas del que caldria i acabem seguint les seves passes. Li fem notar que no hi ha cap camí i ell, entre rialles, diu que cal seguir les piles de pedres que nosaltres som incapaços de veure enlloc.
Mentre la nena recull i menja uns petits fruits com els de la foto de la dreta, el seu pare ens explica que estan intentant assolir el cim de les principals muntanyes de les illes. Nosaltres ho interpretem com una mena de repte dels "100 cims" però a la noruega.
Poc després de separar-nos de l'home víking i de la nena dels fruits saborosos, i veient que la nostra via d'ascens cada vegada es va complicant i endurint més, decidim retornar a la furgoneta per iniciar una ruta motoritzada per la E10.

Ens acomiadem de Å immortalitzant la bellesa d'aquesta petita població en aquesta magnífica panoràmica.

Reine és una de les poblacions on s'aconsegueixen les millors fotografies de postal de les illes Lofoten.

Mentre dinem dins la furgoneta per protegir-nos del fred, podem observar la velocitat a la que els núvols creuen l'arxipèlag, així com l'espectacularitat d'unes muntanyes que cauen a l'oceà des d'una altura a vegades superior als mil metres.

El lloc que hem escollit per dinar és meravellós. És per aquest motiu que tots els autocars de turistes que passen per Reine s'aturen just al costat del nostre restaurant particular: deixen baixar els turistes, deixen que els turistes puguin fotografiar a tort i a dret l'indret on els han portat, i fan pujar els turistes per desaparèixer pocs minuts després a la recerca d'un nou punt turístic que els turistes puguin immortalitzar fotogràficament.

Després de dinar deixem passar els minuts de forma relaxada, deixant-nos endur per la pau i la tranquil·litat que destil·la el lloc. Quan creiem que la dosi de tranquil·litat ja és suficient continuem pujant per la E10, però no tardem massa en aturar-nos: la fotografia superior de l'esquerra ens mostra en primer terme un assecador de bacallà a la població de Reine. En aquesta època de l'any ja no queda cap bacallà cap per avall en els assecadors de les Lofoten, però, tot i així, la visió de centenars d'assecadors buits repartits al llarg de la costa no ens deixa indiferents.
La pesca del bacallà té lloc entre els mesos de gener i abril, que són precisament els mesos en què les gavines estan incubant. Després, el bacallà sec ja és massa dur per aquestes carronyaires; però, tot i així, els pescadors, desconfiats, protegeixen el seu tresor cobrint els assecadors amb reixes.

El temps no acompanya massa i la temperatura és força baixa. Decidim seguir fent ruta per la E10 en direcció nord. Conduïm a poc a poc, deixant-nos seduir per cada racó d'aquestes meravelloses illes. Ens aturem quan cal, on cal; el temps que faci falta. Observem. Escoltem. Olorem. Respirem. I també descobrim algun bacallà despistat penjant encara d'un dels milers d'assecadors que hi ha a les Lofoten (imatge de la dreta). Però, si hi ha una cosa que nosaltres tampoc deixem de fer, aquesta és fotografiar:



Les hores s'han anat escolant en aquesta tarda d'agost, com el vent entre les muntanyes de les Lofoten, és a dir, molt ràpid. Hem passat de l'illa de Moskenesøy a la de Flakstadøy pels petits ponts que uneixen les dues illes, i després de visitar la sobrevalorada platja de Ramberg (última fotografia de la galeria d'imatges anterior) i de comprovar que és cert que el poble no és gran cosa, decidim plegar veles i buscar un lloc on poder dutxar-nos i passar la nit.
Trobem el lloc ideal pocs quilòmetres al nord de Ramberg, a l'Skagen Camping (150NOK + 40NOK per dutxar-nos), situat a la mateixa platja de Flakstad.
Plou, fa fred i bufa el vent (foto de l'esquerra): unes condicions ideals per gaudir de l'última llum del dia dins la furgoneta tot preparant el sopar.
I el paisatge que ens envolta, senzillament preciós. Una condició ideal per adormir-nos plàcidament.

diumenge, 10 de gener del 2010

Dia 11: Brønnøysund - Bodø

Dimecres 12 d'agost de 2009

Aquest fred i ennuvolat dimecres d'estiu que avui comença passarà a la nostra petita i modesta història com el fred i ennuvolat dimecres d'estiu que vam trepitjar cinc ferris i vam creuar per segona vegada a la nostra vida el Cercle Polar Àrtic. Tot això, per la carretera número 17, la ruta Kystriksveien.

A la imatge de la dreta podeu observar el cartell que trobem
abans d'accedir al primer transbordador del dia i que ens indica on hem d'ubicar-nos al final de la carretera. En el nostre cas, ens col·loquem darrera l'únic cotxe que espera l'arribada del ferri: a la fila número 1 amb destí Andalsvågen. Encara no són les 7 del matí.

Ferri número 1 del dia (94NOK): Horn - Andalsvågen (20 minuts).

A jutjar per la gent que ens trobem al ferri i pels vehicles que aquest transporta, és molt probable que el trajecte Horn - Andalsvågen de les 7:10AM sigui deficitari per a la companyia que presta el servei.
Aprofitem els vint minuts de navegació per prendre uns cafès amb llet (20NOK) a la coberta del ferri i quan arribem a Andalsvågen iniciem el primer dels 17 quilòmetres que ens portaran fins a Forvik, localitat on agafarem el següent transbordador.

Ferri número 2 del dia (169NOK): Forvik - Tjøtta (60 minuts).

No tenim sort amb el segon ferri del dia. Els horaris no surten a la guia que tenim i un cop arribem a Forvik comprovem al panell informatiu que el següent ferri surt d'aquí més d'una hora. Ens ho agafem amb filosofia i després d'estendre les tovalloles acabem de mirar la pel·lícula que vam començar ahir a la nit (21 Black Jack).

En el següent tram de 71 quilòmetres fins al proper ferri ens espera una de les sorpreses del viatge. La teniu a la imatge de la dreta: es tracta d'un ren o un ant, no ho sabem ben bé, però sigui el que sigui, quan la Sílvia el veu no pot evitar fer un crit que em deixa sord. Seguidament al crit, frena i recula marxa endarrere fins a aturar-se a la seva alçada. L'observem amb una barreja d'emoció i desconcert fins que, cansat de ser el centre d'atenció de dos guiris catalans, es perd enmig de la vegetació.

A pocs quilòmetres de la població de Sandnessjøen destaquen les Sju Søstre (Les Set Germanes), set cims amb formes similars que s'alineen de manera consecutiva en paral·lel a l'oceà.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Ferri número 3 del dia (115NOK): Levang - Nesna (25 minuts).

Tampoc tenim els horaris del ferri de Levang a Nesna, i quan arribem al punt d'embarcament veiem que el proper ferri no surt fins al cap de gairebé una hora. Aquesta vegada tampoc hem tingut sort!, però no per això ens desanimem: mentre la Sílvia prepara el dinar (un arròs amb tomata i tonyina que menjarem més tard), jo agafo la càmera fotogràfica i me'n vaig a fer unes fotos a unes cabanes de colors que em criden l'atenció molt a prop d'on ens trobem. Aquí les teniu:


Les cabanes de Levang.

Ferri número 4 del dia (190NOK): Kilboghamn - Jektvik (60 minuts).

El ferri de Kilboghamn surt puntualment a les 14:00PM. Això significa que diposem de poc més d'una hora per arribar-hi, sinó volem haver d'esperar el de les 16:00PM. Després d'una autèntica contrarellotge de 91 quilòmetres, i després d'haver traçat cada corba de la carretera que uneix Nesna i Kilboghamn com si d'un ral·li es tractés, pugem al ferry de les dues del migdia. Ara, el que més desitgem és tenir una hora de tranquil·litat navegant per les tranquil·les aigües noruegues i, sobretot, dinant un fantàstic arròs amb tomata i tonyina cuinat a Levang.
És tanta la gana que tenim, que gairebé ens passa per alt el fet que durant la travessia creuem el paral·lel de latitud 66º 33' 39'' N, és a dir: el cercle polar àrtic. Tota la mística d'aquest moment en el rostre de la imatge de l'esquerra. (Cliqueu aquí per veure un mapa del cercle polar àrtic centrat en el pol nord).
Ferri número 5 del dia (81NOK): Ågskardet - Forøy (10 minuts).

Després de 28 meravellosos quilòmetres per la carretera que enllaça Jektvik amb Ågskardet, arribem a aquesta última població a temps d'embarcar al ferri de les 16:00PM. Deu minuts després ja hem creuat l'Skardsfjorden i encarem els últims 177 quilòmetres del recorregut que ens ha de portar al final de la nostra primera etapa per la Noruega continental: Bodø, la capital del comtat de Nordland.


Els primers quilòmetres els fem resseguint el fiord Skardsfjorden, amb unes privilegiades vistes als contraforts del parc nacional de Saltfjellet–Svartisen. Tot i que els núvols tapen parcialment els cims de les muntanyes, som capaços d'endevinar diverses glaceres que s'escolen muntanya avall.

Estar en una latitud tan freda comporta gaudir d'uns paisatges increïbles, però també haver de suportar unes temperatures molt rigoroses, fins i tot en ple estiu. En la imatge de la dreta, captada en un moment de descans camí de Bodø, podem observar com els cims moren pràcticament a peu de platja.

A 30 quilòmetres de Bodø té lloc un dels fenòmens naturals més curiosos de tot Noruega, l'anomenat Saltstraumen. En què consisteix?, doncs el Saltstraumen és el nom que es dóna a un fort corrent de marees que té lloc quatre vegades cada dia (dues en cada sentit), on més de 400 milions de metres cúbics d'aigua marina passen del Saltfjorden al Skjerstadfjorden (i a l'inversa) per un estret de 3 quilòmetres de longitud i 150 metres d'amplada a una velocitat de fins a 41 quilòmetres per hora, provocant d'aquesta manera remolins de fins a 10 metres de diàmetre i 5 metres de profunditat. (A l'imatge de l'esquerra podeu veure el canal on té lloc el fenomen natural).

Tot i no tenir els horaris dels ferris que comuniquen Bodø i Moskenes fem el que ja teníem decidit abans de començar el viatge: aturar-nos al Saltstraumen per poder observar el fenomen. No és un lloc que en el nostre dia a dia ens vingui de pas!

Portem imprès de casa un full amb les hores exactes en què es produeix el fenomen cada dia de l'any (us el podeu descarregar d'aquí). Avui, dia 12 d'agost, la marea ha pujat a les 03:20AM, ha baixat a les 09:41AM, ha tornat a pujar a les 15:53PM i tornarà a baixar a les 21:54PM. Així doncs encara queden unes quantes hores per poder-ho veure.

Aparquem la furgoneta al costat de la riba del Skjerstadfjorden molt a prop del pont i deixem que el temps passi. Col·loquem una pedra dins l'aigua, i una estona després constatem que la marea ha començat a baixar quan veiem que la pedra reposa al terra ja completament fora de l'aigua. Després de xerrar una estona amb un home d'Oslo que pesca molt a prop nostre i que ens comenta que va cap a les Lofoten, sopem a la furgoneta i quan són les nou passades ens dirigim al que, per la guia Trotamundos, és el millor punt per veure l'espectacle: el centre del pont que hi ha sobre el canal que comunica els dos fiords.

Aquesta és la panoràmica nord-oest que es divisa des del pont passades les deu de la nit. Al fons, el Saltfjorden.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

L'espectacle que té lloc unes desenes de metres sota els nostres peus és únic. L'aigua flueix pel canal enrabiada, com si alguna força amagada al fons del Skjerstadfjorden l'empenyés contra l'altre fiord, el Saltfjorden. Les bombolles i els remolins, que apareixen i desapareixen com per art d'encantament, atorguen al fenomen un halo de misteri que fa del lloc un indret totalment hipnotitzador. Podeu captar la magia del moment mirant el següent muntatge videogràfic:



Una parella holandesa que hem trobat a l'aparcament del Saltstraumen ens ha donat els horaris del ferri Bodø - Moskenes, i gairebé a les onze de la nit marxem del Saltstraumen amb la intenció d'arribar a Bodø per agafar el ferri que surt a les 04:30AM. Com que no tenim reserva, tenim por de quedar-nos sense plaça si esperem agafar algun dels ferris que surten l'endemà al matí. Pensem que serà més fàcil que quedin places lliures en un ferri que surt a una hora tan intempestiva com són dos quarts de cinc de la matinada.

Arribem a Bodø quaranta minuts després amb un petit entrebanc a mig trajecte: després d'un revolt, un ren o un ant ha creuat la carretera davant nostre, sortint d'entremig de la foscor. Per sort, tot ha quedat en un ensurt.
Traiem diners d'un caixer situat en un fred i plujós carrer de la ciutat (alguns ferris només admeten diners en efectiu) i ens dirigim cap a la terminal dels ferris que salpen cap a les illes Lofoten. Ens sorprèn la gran quantitat de vehicles que ja fan cua un darrere l'altre en els carrils habilitats per accedir al ferri. Ampliem la llargada de la cua d'un dels carrils i m'arribo caminant a l'edifici principal de la terminal. Les oficines d'atenció estan tancades, fet normal tenint en compte l'hora que és, però un cartell informa que els bitllets pel ferri es poden comprar a la mateixa cua de vehicles a partir d'una hora i mitja abans de la sortida del ferri.

Avui dormim dins els sacs. Agafo el mòbil i programo l'alarma perquè soni a les 03:00AM, una hora i mitja abans de la sortida del ferri que pretenem agafar, el de les 04:30AM.

Divuit hores després de llevar-nos a Brønnøysund, i amb 450 quilòmetres a les rodes de la furgoneta (uns quants menys si descomptem les milles que hem avançat en ferri), ens adormim en mil·lèsimes de segon, pensant, de forma fugaç, que demà "direcció Lofoten" serà una realitat.


Mostra un mapa més gran