Últim dia a les illes Lofoten. Una grisa capa de núvols cobreix el cel quan marxem de la platja de Kalle, i el mateix color tenen els núvols al port d'Svolvær, on comprem dos bitllets per fer una excursió en vaixell pel Trollfjorden (900NOK, tot i que n'acabem pagant 800 perquè el noi s'equivoca al tornar-nos el canvi).A les deu en punt embarquem al M/S Trolltind i instants després sortim per la bocana del port amb rumb al nord-est. La durada d'aquesta "turistada" són tres hores, i el preu inclou la passejada pel Trollfjorden, evidentment, un esmorzar a base de cafè, tè i galetes, i l'espectacle d'observar com una àguila marina cau en picat per pescar un peix que un dels tripulants de la barca llança a l'aigua.
La passejada pel Trollfjorden és maquíssima, els paisatges que veiem són magnífics, l'esmorzar no és res de l'altre món, i el xou de l'àguila marina... això mateix: un xou, l'esquer per captar turistes.
Quan baixem de la barca al port d'Svolvær una parella espanyola ens pregunta què tal l'excursió: "Maca, però no espectacular". El que hem vist i viscut no justifica el preu que hem pagat.
Quan baixem de la barca al port d'Svolvær una parella espanyola ens pregunta què tal l'excursió: "Maca, però no espectacular". El que hem vist i viscut no justifica el preu que hem pagat.
A la plaça que s'estén davant mateix del port, segueixen obertes unes parades on venen productes alimentaris de la zona. Provem una mena d'embotits de ren i d'ant que no ens acaben de fer el pes, tastem un bocí de balena fumada que tampoc ens enamora, i acabem comprant un paquet de bacallà per cuinar i una bosseta de tires de bacallà que es mengen directament de la bossa (tot plegat 104NOK).
Com que l'embotit noruec no ens ha entusiasmat, anem a la furgoneta, agafem menjar, i seiem en un racó dels molls de fusta d'Svolvær per gaudir d'un bon pa amb tomata amb llom del país (del nostre país, és clar). Sota el sol de les Lofoten, i també sota les indissimulades mirades de la gent que passeja pel moll, tornem a retrobar el gust d'allò que realment és bo.
Svolvær no és una població massa interessant. Quan ja hem donat una volta pels seus carrers decidim abandonar el punt més al nord al qual hem arribat mai tant la Sílvia com jo (deixant de banda el Trollfjorden, situat unes quantes milles al nord-est d'Svolvær): 68º14'00'' N.
Mostra un mapa més gran
Svolvær, 68º14'00'' N
Aquesta nit embarquem en un vaixell de la companyia Hurtigruten al port d'Stamsund, un petit poble situat a l'illa de Vestvågøy. Com que plou, decidim desfer els últims quilòmetres d'E10 que hem anat pujant aquests últims dos dies i arribar tranquil·lament a aquesta petita població pesquera. (Pel camí trobem un petit i antic embarcador just al costat de la cabana que podeu veure a la fotografia de l'esquerra. També podem observar dues fustes paral·leles que serveixen per avarar embarcacions).
Forbudt. Aquesta paraula (inmortalitzada en aquest cas a l'entrada d'un antic moll) l'hem trobada escrita un munt de vegades per Noruega. Forbudt entrar aquí, forbudt aparcar allà, forbudt...
Una sèrie de ponts com aquest de la fotografia uneixen l'illa d'Austvågøy amb la de Vestvågøy.
Tan bon punt tornem a posar les quatre rodes a l'illa de Vestvågøy, deixem la carretera E10 que es perd a la nostra dreta i girem a l'esquerra per agafar la 815. El paisatge, un cop més, ratlla la perfecció: la carretera que condueix a Stamsund ressegueix la línia de la costa encaixada entre esveltes muntanyes que s'aixequen de manera imponent a la nostra dreta i el vast oceà que s'estén, perillós, a la nostra esquerra. Els núvols, sempre presents a les illes, tenyeixen el paisatge amb uns tons de tristesa i misteri que fan tallar la respiració.
Stamsund, un petit poble de pescadors, és el lloc des d'on acomiadarem les illes Lofoten.
Com que l'embotit noruec no ens ha entusiasmat, anem a la furgoneta, agafem menjar, i seiem en un racó dels molls de fusta d'Svolvær per gaudir d'un bon pa amb tomata amb llom del país (del nostre país, és clar). Sota el sol de les Lofoten, i també sota les indissimulades mirades de la gent que passeja pel moll, tornem a retrobar el gust d'allò que realment és bo.
Svolvær no és una població massa interessant. Quan ja hem donat una volta pels seus carrers decidim abandonar el punt més al nord al qual hem arribat mai tant la Sílvia com jo (deixant de banda el Trollfjorden, situat unes quantes milles al nord-est d'Svolvær): 68º14'00'' N.
Mostra un mapa més gran
Svolvær, 68º14'00'' N
Aquesta nit embarquem en un vaixell de la companyia Hurtigruten al port d'Stamsund, un petit poble situat a l'illa de Vestvågøy. Com que plou, decidim desfer els últims quilòmetres d'E10 que hem anat pujant aquests últims dos dies i arribar tranquil·lament a aquesta petita població pesquera. (Pel camí trobem un petit i antic embarcador just al costat de la cabana que podeu veure a la fotografia de l'esquerra. També podem observar dues fustes paral·leles que serveixen per avarar embarcacions).
Forbudt. Aquesta paraula (inmortalitzada en aquest cas a l'entrada d'un antic moll) l'hem trobada escrita un munt de vegades per Noruega. Forbudt entrar aquí, forbudt aparcar allà, forbudt...
Una sèrie de ponts com aquest de la fotografia uneixen l'illa d'Austvågøy amb la de Vestvågøy.
Tan bon punt tornem a posar les quatre rodes a l'illa de Vestvågøy, deixem la carretera E10 que es perd a la nostra dreta i girem a l'esquerra per agafar la 815. El paisatge, un cop més, ratlla la perfecció: la carretera que condueix a Stamsund ressegueix la línia de la costa encaixada entre esveltes muntanyes que s'aixequen de manera imponent a la nostra dreta i el vast oceà que s'estén, perillós, a la nostra esquerra. Els núvols, sempre presents a les illes, tenyeixen el paisatge amb uns tons de tristesa i misteri que fan tallar la respiració.
Stamsund, un petit poble de pescadors, és el lloc des d'on acomiadarem les illes Lofoten.Fins a les deu de la nit no salparem del port d'Stamsund, així que quan hi arribem aprofitem uns tímids raigs solars que s'escolen entremig dels núvols per fer un tomb pel poble.
Tornem a la furgoneta a enllestir els preparatius per l'estada de dues nits a bord del M/S Kong Harald, un dels onze vaixells de la companyia Hurtigruten que naveguen per les aigües de Noruega enllaçant trenta-cinc ports entre Bergen, al sud-oest del país, i Kirkenes, al nord-est.
Tenim el trajecte entre Stamsund i Trondheim reservat i pagat des de fa mesos, així que esperem tranquil·lament l'arribada del Kong Harald al port d'Stamsund provinent d'Svolvær, llegint i sopant confortablement dins la furgoneta. Mentrestant es comença a formar una petita cua de vehicles en el primer dels carrils d'accés al vaixell. Per una vegada no volem ser dels últims a accedir al vaixell, així que movem la furgoneta i la col·loquem en el segon carril d'accés.
Al voltant de les nou del vespre embarquem al vaixell. Un petit elevador ens permet introduir la furgoneta a les bodegues del Kong Harald. Després de deixar les nostres pertinences a la cabina sortim a la coberta exterior per acomiadar les illes Lofoten (imatge de l'esquerra).
El Kong Harald comença a solcar de nou les aigües del Vestfjorden rumb a Bodø, on té previst arribar a altes hores de la nit. Nosaltres no ho veurem, ja que després d'una relaxant dutxa quedem totalment adormits als llits de la que serà la nostra casa fins demà passat, quan arribarem al port de Trondheim.
Tornem a la furgoneta a enllestir els preparatius per l'estada de dues nits a bord del M/S Kong Harald, un dels onze vaixells de la companyia Hurtigruten que naveguen per les aigües de Noruega enllaçant trenta-cinc ports entre Bergen, al sud-oest del país, i Kirkenes, al nord-est.
Els ports de la Hurtigruten.
Mentre la Sílvia parla per telèfon, una veu crida: "catalans!". Darrera d'aquesta veu apareix l'Albert, un noi de la comarca d'Osona que juntament amb la seva parella, la Núria, també recorre Noruega en furgoneta. S'ha apropat a la nostra Multivan atret pel CAT que portem enganxat damunt la E de la matrícula i em comenta que ja ens havien vist abans conduint per alguna carretera de les illes. Després de xerrar una bona estona ens acomiadem momentàniament, ja que ells també viatjaran amb el Kong Harald.
Tenim el trajecte entre Stamsund i Trondheim reservat i pagat des de fa mesos, així que esperem tranquil·lament l'arribada del Kong Harald al port d'Stamsund provinent d'Svolvær, llegint i sopant confortablement dins la furgoneta. Mentrestant es comença a formar una petita cua de vehicles en el primer dels carrils d'accés al vaixell. Per una vegada no volem ser dels últims a accedir al vaixell, així que movem la furgoneta i la col·loquem en el segon carril d'accés.
Al voltant de les nou del vespre embarquem al vaixell. Un petit elevador ens permet introduir la furgoneta a les bodegues del Kong Harald. Després de deixar les nostres pertinences a la cabina sortim a la coberta exterior per acomiadar les illes Lofoten (imatge de l'esquerra).El Kong Harald comença a solcar de nou les aigües del Vestfjorden rumb a Bodø, on té previst arribar a altes hores de la nit. Nosaltres no ho veurem, ja que després d'una relaxant dutxa quedem totalment adormits als llits de la que serà la nostra casa fins demà passat, quan arribarem al port de Trondheim.
forbudt no seguir-s'ho currant fins baix amb el direccióantípodes eh! ;)
ResponEliminaes farà el que es podrà... i no estarem obligats més!!! Per cert, forbudt que uep sa velo estigui més d'un mes sense actualitzar-se amb un nou article!!!
ResponElimina