Dia 17: Trollstigen - Geiranger - Strynefjell

Dimarts 18 d'agost de 2009

Avui arribarem al fiord de Geiranger, un dels fiords més estrets de Noruega i de ben segur el més conegut del país. Tenim uns seixanta quilòmetres per davant, així que esmorzem i seguidament continuem circulant per la carretera número 63 en direcció sud, cap a Valldal.

Inesperadament ens aturem al canyó de Gudbrandsjuvet, una atracció natural equipada amb passarel·les i plataformes que permeten explorar aquests engorjats des de les altures. L'indret està situat al mateix peu de la carretera 63.

Els camps de maduixes de Valldal. No trobarien aquí els Antònia Font l'inspiració per a la seva cançó?


El ferri que comunica Linge amb Eidsdal (a la fotografia) travessant el Norddalsfjorden ens costa 81NOK.
Des d'Eidsdal a Geiranger hi ha vint-i-cinc quilòmetres, aquest tram de carretera 63 és conegut com la ruta de les àguiles.

Aquesta de l'esquerra és la primera visió que tenim del Geirangerfjorden, a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 2005.
El que més ens sorprèn són els creuers que descansen a les seves tranquil·les aigües, i és que ens trobem a més de 70 quilòmetres de l'oceà!

La carretera baixa vertiginosament fent continues ziga-zagues per la vessant de la muntanya. Els núvols, de tant en tant, ens priven de la panoràmica. En pocs minuts som a baix de tot, circulem uns instants en paral·lel a la riba del fiord (imatge de la dreta) i finalment arribem a la hiperturística població de Geiranger.

No ens hi aturem. A la oficina d'informació no regalen res. El fulletó de rutes de senderisme el venen per 10NOK, però nosaltres el portem fotocopiat de casa. Ens el va passar la Roser, una amiga de la Sílvia que va viatjar per Noruega fa poc més d'un mes. (Vosaltres el podeu aconseguir si cliqueu aquí).

De les 18 rutes del fulletó ens decidim per la B i la C, dues rutes complementàries que creiem que ens regalaran unes esplèndides vistes sobre el fiord abans de tornar a la furgoneta a dinar.

Ens enfilem amb la furgoneta a l'aparcament de Vesterås gard, inici d'unes quantes rutes de senderisme, i comencem a caminar decididament cap al mirador de Vesteråsfjellet.
En vint minuts ens hi plantem, però les vistes que obtenim no són res de l'altre món. I això que el banc rústic que podeu veure a la imatge de la dreta convida a la reposada contemplació!
Retornem al camí principal i continuem caminant fins al mirador de Løsta. Aquesta vegada el mirador no decep: la panoràmica del fiord és realment vertiginosa! El Geirangerfjorden a vista d'ocell!

A la dreta podem observar les primeres corbes de la carretera número 63, l'anomenada ruta de les àguiles.

La boira pixanera fa acte de presència quan desfem el camí cap a l'aparcament (fotografia de l'esquerra). No és molesta, sinó tot el contrari: una agradable sensació de frescor i una intensa olor de terra humida s'apodera de nosaltres.
Decidim dinar al mateix aparcament. El menú d'avui promet: una amanida, llonzes de porc comprades ahir en un supermercat d'Åndalsnes, un lambrusco blanc per acompanyar i unes galetes de xocolata per acabar la festa!

Els creuers que arriben al final del Geirangerfjorden no tenen un port on amarrar, i els passatgers són transportats a terra ferma en unes petites barques que no paren d'anar i venir d'un lloc a l'altre.

Amb la panxa ben plena decidim fer una ruta senderista en un altre racó del fiord, i aquesta vegada optem per les rutes P i Q del fulletó. L'inici de la caminada és a Homlong, un grup de casetes que, a la fotografia superior, podeu observar just a l'esquerra del creuer del fons.

A Homlong agafem un camí ben marcat amb pintura vermella que s'enfila de mala manera per la vessant de la muntanya. El terreny és molt humit i en els trams de roca hem d'estar alerta a no patinar. Les fites de pedres ens ajuden a no perdre el camí quan no veiem rastres de pintura.
El camí acaba endinsant-se en un bosc molt frondós, on la molsa i les falgueres són les veritables protagonistes de l'espectacle. Amb el permís d'algun que altre bolet despistat!

Sortint del bosc, i just després de creuar un petit rierol, arribem a Homlongsætra, un parell de construccions de fusta, amb base de pedra i amb el sostre cobert de terra i herba per aïllar l'interior de les baixes temperatures.

En aquest punt (550m) el camí es bifurca: a l'esquerra la ruta R, un camí que condueix al cim del Keipane (1379m); a la dreta la ruta Q, el camí que agafem i que arriba fins a Skageflå i Skagehola passant per un mirador que és on pretenem arribar.
No tardem massa en arribar-hi, i això és el que ens regala:

Una magnífica vista de les Syv Søstrene (les Set Germanes). Que aquest nom ja us sona? Si, exacte, és el mateix nom que reben els set cims que s'alcen a pocs quilòmetres del poble de Sandnessjøen! Però fixeu-vos que en noruec ho escriuen diferent: la serralada, les Sju Søstre; les cascades, les Syv Søstrene. Potser és per una qüestió de gènere?

Ens estem una bona estona contemplant les aigües del Geirangerfjorden i les muntanyes que l'encaixen. Les cascades donen el punt magistral al quadre que la naturalesa ha anat pintant al llarg de milions d'anys. Darrera nostre, l'arc de sant Martí fa de les seves.

Després de la pertinent sessió fotogràfica és hora de retornar a Homlong.

El creuer marxa de Geiranger. Nosaltres ho farem quan arribem a la furgoneta. En el nostre cas però, no ho farem seguint el curs del fiord. Nosaltres ho farem continuant per la nostra estimada carretera 63 fins arribar a l'encreuament amb la carretera número 15, que comunica Stryn amb Lom.

L'objectiu és apropar-nos a Lom per intentar, demà, assolir el cim de la muntanya més alta de Noruega, el Galdhøpiggen. Així que sortim de Geiranger a la recerca d'un bon lloc per passar la nit. Anem guanyant alçada ràpidament, al mateix temps que el paisatge va guanyant en bellesa.

Arribem a Dalsnibba set quilòmetres després, on un desviament ens permet arribar al cim de la muntanya (1476m) per admirar la grandiositat del Geirangerfjorden. Entre que aquest últim tram de carretera fins el cim és de pagament i que tenim el Geirangerfjorden més que vist i revist, decidim passar de llarg i continuar endavant.

El sol comença a caure i el vespre atorga al paisatge uns colors fantàstics.

El paisatge de llacs i neus perpètues ens recorda a Islàndia.

La carretera del túnels.

A l'enllaçar amb la carretera número 15 prenem la direcció cap a Stryn enlloc de girar a l'esquerra cap a Lom. I és que passats els túnels, a menys de quinze quilòmetres, comença una carretera que promet ser espectacular, la 258, coneguda com a Gamle Strynefjellsvegen.

Aquesta carretera, d'uns trenta quilòmetres de llarg i tancada al trànsit des del mes d'octubre fins al mes de juny, fins fa poc temps era l'única via de comunicació entre Stryn i Lom. Ara, amb la carretera número 15 que roman oberta tot l'any, l'antic camí s'ha convertit en el lloc ideal per circular tranquil·lament i sense presses, tot gaudint d'un paisatge subàrtic que no deixa indiferent.

Noruega en estat pur.

Com no podia ser d'una altra manera, és en aquests paratges subàrtics on trobem el lloc ideal on sopar i passar la nit. La sensació de solitud és màxima. La sensació de benestar també.


Mostra un mapa més gran
Recorregut del dia.

Dia 18: Strynefjell - Galdhøpiggen - Galdesanden