No matinem. Avui no tenim cap pressa. Ens llevem amb tota la calma del món i fem un bon esmorzar. Sabem que volem arribar demà a Bergen, així que estudiem les diferents possibilitats que ofereix la regió per decidir la ruta a seguir entre avui i demà. Després de consultar el mapa i la guia Trotamundos, optem per dedicar el dia d'avui a la població de Voss i a arribar al Sundal Camping, situat a la riba del Hardangerfjorden i porta d'entrada al Parc Nacional de Folgefonna. Aquesta opció no és la més curta i ràpida per arribar a Bergen, però ens oferirà uns paisatges fantàstics del comtat de Hordaland.
Mostra un mapa més gran
Recorregut del dia.
Per anar a Voss retornem a la carretera E16 desfent els pocs quilòmetres que ahir al vespre vam fer travessant la vall de Myrkdalen. Ja a l'E16, i passats gairebé 23 quilòmetres, ens aturem al càmping Tvinde, on una espectacular cascada de 152 metres d'altura atrau l'atenció de tots els conductors que circulen per la carretera.
La Tvindefossen.
Dotze quilòmetres al sud de la Tvindefossen hi ha Voss. Tres petits llacs ens donen la benvinguda a la població. Aconseguim aparcar la furgoneta gratuïtament molt a prop del Voss Camping, situat al costat d'un altre llac, el Vangsvatnet, i ens llancem a visitar els animats carrers del poble.
Turistes i autòctons es barregen per tot arreu. Les botigues, moltes i totes obertes, estan plenes de gent. Feia dies que no vivíem aquest ambient.
En una plaça hi trobem un petit mercat on comprem unes quantes prunes (35NOK) i una crep de poma (10NOK). En una botiga d'esports de la mateixa plaça, per 328NOK, ens firem sis parells de mitjons, un jersei i un folre polar. Per dinar no ens compliquem la vida i anem a un supermercat on pots comprar menjar acabat de fer (155NOK). I el cafè, el fem al Tre Brør Café (54NOK).
Per fer baixar el dinar passegem per la vora del Vangsvatnet. Per arribar-hi passem per davant de l'església gòtica, on s'hi celebra un casament (imatge de l'esquerra). Però el que ens sorprèn més és el cartell informatiu que podeu veure a la imatge de la dreta. És el primer senyal de vandalisme que veiem al país escandinau en divuit dies!
Passejant per les ribes del Vangsvatnet.
La Tvindefossen.
Dotze quilòmetres al sud de la Tvindefossen hi ha Voss. Tres petits llacs ens donen la benvinguda a la població. Aconseguim aparcar la furgoneta gratuïtament molt a prop del Voss Camping, situat al costat d'un altre llac, el Vangsvatnet, i ens llancem a visitar els animats carrers del poble.Turistes i autòctons es barregen per tot arreu. Les botigues, moltes i totes obertes, estan plenes de gent. Feia dies que no vivíem aquest ambient.
En una plaça hi trobem un petit mercat on comprem unes quantes prunes (35NOK) i una crep de poma (10NOK). En una botiga d'esports de la mateixa plaça, per 328NOK, ens firem sis parells de mitjons, un jersei i un folre polar. Per dinar no ens compliquem la vida i anem a un supermercat on pots comprar menjar acabat de fer (155NOK). I el cafè, el fem al Tre Brør Café (54NOK).
Per fer baixar el dinar passegem per la vora del Vangsvatnet. Per arribar-hi passem per davant de l'església gòtica, on s'hi celebra un casament (imatge de l'esquerra). Però el que ens sorprèn més és el cartell informatiu que podeu veure a la imatge de la dreta. És el primer senyal de vandalisme que veiem al país escandinau en divuit dies!
Passejant per les ribes del Vangsvatnet.
Tarda de volei a Noruega. Potser trobem a faltar els capvespres de volei platja a Santa Margarita?
Fent uns quants tocs de volei damunt la verda gespa del llac Vangsvatnet, diem adéu a Voss per continuar el nostre viatge cap a Bergen.
Enlloc de continuar per la "ràpida" E16 com seria lògic, sortim de Voss per la carretera número 13 en direcció al Hardangerfjorden. Hem d'arribar a Bruravik (a 40 quilòmetres) per agafar el ferri que ens permetrà creuar l'Eidfjorden, una petita branca del primer.
El ferri de la companyia Tide que cobreix la línia Bruravik - Brimnes (PDF amb els horaris).
Enlloc de continuar per la "ràpida" E16 com seria lògic, sortim de Voss per la carretera número 13 en direcció al Hardangerfjorden. Hem d'arribar a Bruravik (a 40 quilòmetres) per agafar el ferri que ens permetrà creuar l'Eidfjorden, una petita branca del primer.
El ferri de la companyia Tide que cobreix la línia Bruravik - Brimnes (PDF amb els horaris).Els 107NOK que hem pagat ens serveixen per creuar l'Eidfjorden en deu escassos minuts. Un cop a l'altra riba del fiord només ens cal continuar per la carretera número 13 fins arribar, 60 quilòmetres després, a la població d'Odda.
A Kinsarvik deixem enrere l'Eidfjorden i comencem a resseguir la riba est del Sørfjorden, la branca oposada a l'anterior. El Sørfjorden és un fiord molt estret i relativament llarg, ja que arriba als 38 quilòmetres de llargada, encaixat entre les muntanyes de dos parcs nacionals, el de Folgefonna a l'oest i el de Hardangervidda a l'est.
La carretera fins a Odda és preciosa. Les muntanyes que ens envolten són altíssimes, amb neu i gel als cims. Als dos costats de la carretera els camps de fruiters es succeeixen un darrera l'altre. És increïble com la gent d'aquestes terres aprofita el poc espai que hi ha entre les fredes aigües del fiord i les rocoses muntanyes que s'alcen al seu costat.
Un cop a Odda deixem la carretera número 13 i continuem per la 550. Aquesta però, la seguim només tres quilòmetres. En una rotonda agafem la carretera número 551 que, a través d'un túnel de més d'onze quilòmetres (el Folgefonntunnelen, 65NOK), ens porta al nostre destí d'avui: el Sundal Camping.
A Kinsarvik deixem enrere l'Eidfjorden i comencem a resseguir la riba est del Sørfjorden, la branca oposada a l'anterior. El Sørfjorden és un fiord molt estret i relativament llarg, ja que arriba als 38 quilòmetres de llargada, encaixat entre les muntanyes de dos parcs nacionals, el de Folgefonna a l'oest i el de Hardangervidda a l'est.
La carretera fins a Odda és preciosa. Les muntanyes que ens envolten són altíssimes, amb neu i gel als cims. Als dos costats de la carretera els camps de fruiters es succeeixen un darrera l'altre. És increïble com la gent d'aquestes terres aprofita el poc espai que hi ha entre les fredes aigües del fiord i les rocoses muntanyes que s'alcen al seu costat.
Un cop a Odda deixem la carretera número 13 i continuem per la 550. Aquesta però, la seguim només tres quilòmetres. En una rotonda agafem la carretera número 551 que, a través d'un túnel de més d'onze quilòmetres (el Folgefonntunnelen, 65NOK), ens porta al nostre destí d'avui: el Sundal Camping.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada