Encara ressonen en els nostres caps alguns acords del concert que ahir al vespre ens van oferir els Antony & the Johnsons quan despertem en un fred i plujós carrer d'Oslo. És molt d'hora, però és dilluns feiner i al carrer ja hi ha molt de moviment.
Decidim que a la capital ja li hem dedicat més temps del compte i, sense esmorzar, ens dirigim cap a Holmenkollen, la futura seu del Campionat Mundial d'Esquí de 2011, i on hi ha el trampolí de salts d'esquí més famós del món.Un cop allà, ens emportem una desil·lusió: el trampolí va ser demolit l'octubre de 2008 per construir-ne un de nou per als propers campionats del món. Així doncs, hem de conformar-nos amb una visió llunyana de les obres i amb una passejada per la botiga-museu del centre de visitants (on ens quedem enganxats a aquest joc).
Obres del futur nou trampolí de Holmenkollen.(Cliqueu damunt la imatge per veure-ho millor).
Imatge del projecte de l'estudi JDS Architects. El nou Holmenkollen en 3D i l'estat de les obres en rigorós directe.
Des de Holmenkollen s'obtenen unes magnífiques vistes de la capital noruega i de l'Oslofjorden. Malauradament, el dia no ens acompanya i les panoràmiques de què gaudim queden un pèl deslluïdes pels núvols que cobreixen el cel (foto de l'esquerra).
Sense trampolí i sense haver pogut observar una Oslo lluent sota el sol ens allunyem de Holmenkollen amb una sola paraula a la ment: Lofoten.
La petita població de Ringebu queda als peus de la E6 i per arribar a la seva stavkyrkje només cal desviar-se uns centenars de metres. A l'aparcament hi ha un parell de taules sota l'ombra d'uns arbres que conviden a un tranquil dinar. Acceptem decididament.
L'stavkyrkje de Ringebu data del segle XIII i, evidentment, l'entrada és de pagament.
Després de degustar un deliciós plat de tallarines al pesto i d'una breu passejada pels voltants de l'stavkyrkje, retornem a la carretera E6 per seguir el nostre camí cap al nord.
El paisatge, d'un verd immaculat tota l'estona, canvia radicalment un cop hem passat la població de Dombås i hem deixat enrere la vall de Gudbrandsdalen. A partir d'aquest punt, i fins arribar a la població d'Oppdal, la E6 serpenteja entre dos parcs nacionals situats a més de 1.000 metres d'altitud, el Dovrefjell - Sunndalsfjella Nasjonalpark i el Dovre Nasjonalpark, aquest últim una extensió del proper Rondane Nasjonalpark.
Circulant entre parcs nacionals.
Recorrem els 120 quilòmetres que separen Oppdal de Trondheim en poc menys de dues hores. No entrem a la ciutat, sinó que la rodegem per l'est intentant evitar els peatges d'entrada a la ciutat. No ens n'en sortim, i com diu la dita... no volies caldo?, doncs dues tasses!!! Un primer peatge de 30NOK i un segon de 15NOK.
Acabem el dia comprant a IKEA el que no hem pogut comprar a cap de les nombroses botigues i hipermercats on ens hem aturat al llarg del dia: un endoll per poder enxufar el cable de l'ordinador al conversor que portem a la furgoneta. Com podeu veure a la imatge de l'esquerra, encara vam haver d'enginyar-nos-les per adaptar-nos la compra a les nostres necessitats!
Comença a fosquejar. Ens cal trobar un lloc on passar la nit. Sortim de la E6 i conduïm per una carretera secundària sense saber on porta (ara sabem que portava cap al poblet de Kvithammer). Uns centenars de metres després trobem un estrany aparcament on aturem la furgoneta. Per avui ja està, s'ha acabat. Prou quilòmetres, demà ja en vindran més. Sopem i poca estona després decidim que el millor que podem fer és dormir. Ho necessitem.
Sense trampolí i sense haver pogut observar una Oslo lluent sota el sol ens allunyem de Holmenkollen amb una sola paraula a la ment: Lofoten.
Les illes Lofoten, aquest és el nostre proper destí. Un destí que és molt especial, ja que és el lloc que dóna nom a aquest bloc. Però el que segur serà especial, i molt, són els més de 1.300 quilòmetres que haurem de recórrer per arribar-hi. 1.300 quilòmetres per arribar al punt més septentrional de tot el viatge, 1.300 quilòmetres per posar els peus a unes latituds que no hem trepitjat mai. En definitiva, 1.300 quilòmetres d'asfalt que haurem d'amanir d'alguna manera!
Sortim de la perifèria d'Oslo per la carretera E-6 direcció Trondheim, la tercera ciutat més gran del país. Fins allà són uns 500 quilòmetres, així que pot ser un bon final d'etapa per al dia d'avui.
El més destacat, abans d'aturar-nos a dinar a l'església de Ringebu, és que passem per la ciutat de Lillehammer, la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1994.
Sortim de la perifèria d'Oslo per la carretera E-6 direcció Trondheim, la tercera ciutat més gran del país. Fins allà són uns 500 quilòmetres, així que pot ser un bon final d'etapa per al dia d'avui.
El més destacat, abans d'aturar-nos a dinar a l'església de Ringebu, és que passem per la ciutat de Lillehammer, la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1994.
La petita població de Ringebu queda als peus de la E6 i per arribar a la seva stavkyrkje només cal desviar-se uns centenars de metres. A l'aparcament hi ha un parell de taules sota l'ombra d'uns arbres que conviden a un tranquil dinar. Acceptem decididament. L'stavkyrkje de Ringebu data del segle XIII i, evidentment, l'entrada és de pagament.
Després de degustar un deliciós plat de tallarines al pesto i d'una breu passejada pels voltants de l'stavkyrkje, retornem a la carretera E6 per seguir el nostre camí cap al nord.El paisatge, d'un verd immaculat tota l'estona, canvia radicalment un cop hem passat la població de Dombås i hem deixat enrere la vall de Gudbrandsdalen. A partir d'aquest punt, i fins arribar a la població d'Oppdal, la E6 serpenteja entre dos parcs nacionals situats a més de 1.000 metres d'altitud, el Dovrefjell - Sunndalsfjella Nasjonalpark i el Dovre Nasjonalpark, aquest últim una extensió del proper Rondane Nasjonalpark.
Circulant entre parcs nacionals.Recorrem els 120 quilòmetres que separen Oppdal de Trondheim en poc menys de dues hores. No entrem a la ciutat, sinó que la rodegem per l'est intentant evitar els peatges d'entrada a la ciutat. No ens n'en sortim, i com diu la dita... no volies caldo?, doncs dues tasses!!! Un primer peatge de 30NOK i un segon de 15NOK.
Acabem el dia comprant a IKEA el que no hem pogut comprar a cap de les nombroses botigues i hipermercats on ens hem aturat al llarg del dia: un endoll per poder enxufar el cable de l'ordinador al conversor que portem a la furgoneta. Com podeu veure a la imatge de l'esquerra, encara vam haver d'enginyar-nos-les per adaptar-nos la compra a les nostres necessitats!Comença a fosquejar. Ens cal trobar un lloc on passar la nit. Sortim de la E6 i conduïm per una carretera secundària sense saber on porta (ara sabem que portava cap al poblet de Kvithammer). Uns centenars de metres després trobem un estrany aparcament on aturem la furgoneta. Per avui ja està, s'ha acabat. Prou quilòmetres, demà ja en vindran més. Sopem i poca estona després decidim que el millor que podem fer és dormir. Ho necessitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada