dimarts, 6 de juliol del 2010

Dia 23: Bergen - Ferry a Dinamarca

Dilluns 24 d'agost de 2009

Quan sona el despertador no tardem ni un segon en adonar-nos que avui deixarem de trepitjar terres noruegues. S'acosta el moment d'acomiadar-nos del país que hem recorregut els últims dinou dies, des d'Stavanger a Bergen, passant per Oslo, les illes Lofoten, Trondheim i la zona dels fiords.

Dediquem les primeres hores del matí a preparar la nostra "curta" estada a bord, una altra vegada, del Bergensfjord. Hi passarem aproximadament unes vint hores, les que tardi el ferri en cobrir el trajecte entre Bergen i Hirtshals, ja en territori danès. Això significa que gaudirem de les comoditats del ferri tota la tarda d'avui i de les comoditats de la nostra cabina durant tota la nit. Tenim curiositat per saber com serà la cabina, i és que en el viatge d'anada no en vam agafar perquè el preu el vam considerar excessiu tenint en compte que a les dues de la nit desembarcaríem a Stavanger. Però el viatge de tornada ja era una altra cosa: quan vam agafar els bitllets vam pensar que passar tota una nit sense cabina i dormint en qualsevol racó del ferri no era el que més mereixíem després de tantes nits de furgoneta. La sorpresa va ser que a l'hora d'escollir el tipus de cabina que preferíem ens va aparèixer una promoció de gratuïtat si agafàvem la cabina més barata, és a dir, la menys luxosa. No ens ho vam pensar massa!

Abans de dirigir-nos cap al moll on hi ha les instal·lacions de la Fjord Line (imatge de l'esquerra), ens arribem al mercat del peix a fer les darreres compres. No podem marxar de Noruega sense endur-nos ni salmó ni bacallà!

Després d'una bona estona conversant amb els venedors d'un parell de parades (un mexicà i una catalana) sobre les diferents qualitats de les seves peces, marxem del mercat amb dos paquets de bacallà (de qualitats diferents, i és clar de preus diferents) i un de salmó. Tot per 716NOK.

La següent parada és en un supermercat, on agafem provisions pels menús que farem al ferri i on també ens abastim d'aquells productes noruecs que més furor ens han causat durant aquestes últimes tres setmanes: patates xips i muffins.

El Bergensfjord de la Fjord Line ens espera per salpar.

El passat 4 d'agost el Bergensfjord ens esperava (mireu aquí) amb unes intencions molt diferents a les d'avui. Ancorat al diminut port de Hirtshals pretenia fer-nos arribar al país que havíem escollit per visitar aquest estiu de 2009. Ho va aconseguir.
Avui les seves intencions són completament oposades: allunyar-nos de la terra que hem trepitjat els últims dinou dies i les últimes dinou nits. Creiem fermament que també aconseguirà el seu objectiu.
Avui, que fa un any i tres dies que el Norröna salpava del port de Seyðisfjörður allunyant-nos de terres islandeses, un altre ferri acabarà amb els nostre dies noruecs.

Instal·lats en una de les cobertes superiors del ferri observem com Bergen empetiteix a mesura que retallem la distància amb el port de Hirtshals.

A Noruega hi deixem més de 3.500 quilòmetres recorreguts. A canvi però, ens enduem una pila de records, sensacions i anècdotes. Tot això que ens emportem per sempre més fa acte de presència en les nostres ments quan arriba l'hora d'acomiadar-nos de Noruega:

Les gambes crues del port d'Stavanger, l'adrenalina caient al fons del Lysefjorden des dels 600 metres d'altura del Preikestolen, els records islandesos que van aflorar de cop en veure la Månafossen, la truita "saltarina", el no tenir-les totes damunt la roca de Kjerag, algun que altre contratemps, les pistes forestals amb peatge, les vistes a la regió de Telemark des del cim del Himingen, l'arquitectura tradicional noruega, els antics víkings, el colpidor parc de Vigeland a Oslo, la "gallina de piel" al concert dels Antony & the Johnsons a l'Oslo Opera House, el desencís en comprovar que el famós trampolí de Holmenkollen s'estava reconstruint de cares a Osl2011, l'enginy que hem desenvolupat en terres noruegues, el ren gravat a la roca a Bølareinen, les curiositats del camí, el forat del Torghatten, els llargs vespres polars, els cinc ferris de la ruta Kystriksveien, la fauna escandinava, els capricis de la naturalesa a les Sju Søstre, les marees del Saltstraumen, l'estranya arribada a les illes Lofoten, el poble amb el nom més curt del món: Å, els camins de les Lofoten, la fotografiada Reine, els assecadors (gairebé buits) de bacallà, la pluja noruega, la tranquil·litat de Nusfjord, l'halibut a la platja d'Hauckland (on ens vam quedar amb les ganes de fer ús de la xarxa de volei platja), el gèlid bany en aigües polars, les mantes de les cafeteries per protegir-nos del fred de l'estiu, la preciosa platja de Kalle, els sopars empordanesos en altes latituds, la "turistada" pel Trollfjorden, els "forbudt" que ens assaltaven a cada cantonada, les carreteres noruegues, el luxe de viatjar amb la Hurtigruten, les noves perspectives del Torghatten, la sorprenent Trondheim, els trols de les cultures escandinaves, la mística que ens envoltava a la Trollstigen, la fruita de la zona dels fiords, les caminades pel Geirangerfjorden, la màgia dels llocs solitaris on passàvem algunes nits, els fantàstics paratges que descobríem quan menys ho esperàvem, l'aigua que sempre hi era present, l'arquitectura religiosa del país, el cim de Noruega sota els nostres peus, els increïbles paisatges de la Sognefjellsvegen, la suor vessada per visitar la Feigumfossen, el "creuer" pel Nærøyfjorden, el pas pel túnel més llarg del món, els jocs improvisats, les estones de relax, la puresa d'alguns indrets, l'acolorit Bryggen, les delícies noruegues; i tantes i tantes altres coses que hem viscut, que hem respirat, que hem gaudit.

Noruega, fins la propera!

dijous, 1 de juliol del 2010

Dia 22: Sundal - Bergen

Diumenge 23 d'agost de 2009

Ahir al vespre no va ser fàcil instal·lar-nos al Sundal camping. Ens va costar moltíssim trobar els encarregats del càmping, i la raó de tal dificultat va ser que es trobaven en una mena d'envelat preparant la festa, amb sopar inclòs, de les desenes de pescadors que s'allotgen al càmping. I és que el que nosaltres no sabíem és que aquest càmping és el camp base de molts pescadors que s'aprofiten de la seva privilegiada situació al costat del fiord i del Bondhus, un riu infectat de delicioses truites i salmons. Així doncs, quan vam aconseguir trobar-los ens van dir que aparquéssim on ens semblés i que l'endemà quan sortíssim del càmping paguéssim. I per cert, no van oblidar convidar-nos a assistir a la festa. Però nosaltres vam pensar que ens sortiria més econòmic muntar-nos la nostra pròpia festa dins la furgoneta.

I sense haver assistit a la festa dels pescadors, ni haver organitzat cap festa clandestina a la furgoneta ahir a la nit, avui ens llevem força d'hora per esmorzar i començar l'excursió que hem previst per avui: la ruta número 15 de la nostra guia Rother, que ens conduirà fins a la glacera Bondhusbreen, dins del Parc Nacional de Folgefonna.

L'excursió fins la glacera és un fàcil i curt passeig pel camí que remunta suaument la vall de Bondhusdalen (imatge de la dreta), tot seguint a contracorrent les fredes aigües del riu Bondhus. En uns trenta minuts ens plantem davant del llac Bondhusvatnet. Com podeu veure, aquests noruecs no s'hi trenquen pas el cap en això de posar noms!
Des del llac ja podem observar la "petita" glacera a l'altre costat. I amb el llac, la glacera, una cascada i una barqueta obtenim aquesta fantàstica composició fotogràfica:

La glacera Bondhusbreen des del llac Bondhusvatnet.

Ara seguim per un camí força pedregós que ens condueix en pocs minuts fins al peu de la Pyttelvafossen (imatge de l'esquerra), a la riba occidental del llac.
Creuem les aigües del riu Pyttelva per sobre d'uns quants ponts de fusta i el camí comença a guanyar pendent fins arribar a una zona pantanosa per on s'escolen l'aigua del riu Bondhus i els sediments de la glacera Bondhusbreen.
Seguim uns minuts més enfilant-nos pel mullader fins que arribem a una zona de grans roques des d'on obtenim unes bones vistes de la glacera.

La glacera Bondhusbreen ha patit un retrocés molt important els últims temps. Jutgeu vosaltres mateixos comparant aquesta imatge amb les del panell informatiu d'aquí sota:

Les quatre fotografies inferiors daten dels anys 1880, 1900, 1907 i 1907 (d'esquerra a dreta), i les de la part dreta de 1997 i 2004 (de dalt a baix).


Mostra un mapa més gran
La pinzellada blanca que hi ha a l'esquerra de l'indicació és la part de glacera que podem observar des del punt al qual hem arribat.

La tornada la fem pel mateix camí, així que en poc més d'una hora tornem a ser al càmping. Una vegada ho tenim tot llest, arranquem la furgoneta i marxem en direcció a Løfallstrand, no sense abans passar per la caixa del càmping (120NOK).

El ferri entre Løfallstrand i Gjemundshamn ens surt per 115NOK. (PDF amb els horaris).

Per arribar a Bergen hem de continuar circulant per les carreteres del comtat de Hordaland (a la dreta podeu observar el seu escut de reminiscències medievals). Cent quilòmetres separen l'impronunciable població de Gjermundshamn de Bergen, així que gairebé dues hores després d'haver creuat el fiord Hardangerfjorden arribem a la segona població en importància de Noruega (si voleu saber més sobre aquesta ciutat cliqueu aquí).

Ajudant-nos d'un mapa aconseguim aparcar la furgoneta en un carreró situat entre el famós barri de Bryggen i la fortalesa de Bergenhus. El lloc no ens acaba de fer massa el pes però com que és gratuït i hi ha força cotxes aparcats decidim deixar-la fins que es faci fosc. Després de tanta estona dins la furgo necessitem estirar les cames, els carrers de Bergen ens esperen.

Les cases de fusta del moll de Bryggen també són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Aquestes cases de colors són admirables reconstruccions de les que s'havien aixecat en aquest mateix lloc el segle XIV, quan els comerciants de la Lliga Hanseàtica es van instal·lar a Bergen.
Degut als nombrosos incendis que ha patit la ciutat els darrers segles, avui dia una petita part de les cases daten del segle XVIII i la gran majoria són molt més recents.

Passegem pels estrets carrerons que hi ha entre aquests antics magatzems dels comerciants alemanys de la Hanse, avui reconvertits en grans botigues de souvenirs especialitzades en vendre objectes d'allò més kitsch.
Després ens acostem a un altre dels punts més concorreguts (i turístics) de la ciutat: el mercat del peix (Fisketorget). Donem unes quantes voltes entremig de les parades fregant amb els caps les diferents banderes que adornen cada parada. Us preguntareu què carai són aquestes banderes, doncs res més que el país d'on provenen els treballadors de les parades. Si us dic que els catalans que hi treballen no són pocs endevinareu quina bandera predomina al mercat! Decidim que serà un bon lloc on venir a sopar, així que preguntem a un dels molts catalans que fan l'agost a Bergen que a quina hora tanquen la paradeta.
Amb les olors del salmó i del bacallà impregnades a la pell marxem del mercat en direcció al punt de sortida de l'únic funicular existent a Escandinàvia, el Fløibanen.

El funicular tarda uns sis minuts en completar el trajecte fins al cim del Fløyen, a 320 metres per sobre del nivell del mar. El bitllet d'anada i tornada costa 70NOK, només el d'anada 35. Nosaltres agafem els dos bitllets només d'anada per després baixar de nou a la ciutat passejant pels magnífics camins que discorren pel mig del bosc.

Una magnífica vista de la ciutat de Bergen.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Com en tot punt elevat d'una gran ciutat les vistes sobre Bergen són fantàstiques. Podem observar les teulades de les cases del Bryggen i el mercat del peix al fons del port. També un vaixell de la Hurtigruten en un dels molls més apartats del centre.

Des del mirador del Fløyen surten diferents rutes excursionistes de poca dificultat cap a diferents paratges i llacs propers. Nosaltres optem per retornar al centre passejant tranquil·lament.

Abans de tornar al mercat del peix a sopar canviem la furgoneta de lloc. Ens decidim per unes petites places d'aparcament situades davant mateix dels molls i molt a prop del Brygger:


Lloc on passarem l'última nit noruega.

Per sopar ens deixem aconsellar per un dels molts compatriotes nostres que fan temporada en aquesta bonica ciutat escandinava. En pocs minuts tenim davant nostre unes grandioses potes de cranc (que més tard no ens semblaran res de l'altre món, gastronòmicament parlant), un petit tast de salmó noruec (res a veure amb el que arriba a Catalunya) i unes temptadores gambes arrebossades. Amb unes patates fregides i la beguda tot plegat ens surt per uns 260NOK.
Abans de refugiar-nos a la furgoneta ens arribem al centre de Bergen, un entremat de carrers força animats que anem descobrint al mateix ritme que anem assaborint el deliciós gelat (47NOK) que hem comprat en una concorreguda gelateria.

Demà a les 12.30 salpa el ferri que ens tornarà de nou al port de Hirtshals (Dinamarca). Això significa que demà al matí, si ens llevem d'hora, encara tindrem unes quantes hores per aprofitar a Bergen. Pensant això ens estirem al llit i programem el despertador perquè soni prou d'hora per poder anar a comprar quatre coses al mercat del peix i al supermercat. I és que tot i que el viatge arriba a la seva fi, a Bergen encara hi tenim coses a fer.

dimarts, 15 de juny del 2010

Dia 21: Myrkdalen - Sundal

Dissabte 22 d'agost de 2009

No matinem. Avui no tenim cap pressa. Ens llevem amb tota la calma del món i fem un bon esmorzar. Sabem que volem arribar demà a Bergen, així que estudiem les diferents possibilitats que ofereix la regió per decidir la ruta a seguir entre avui i demà. Després de consultar el mapa i la guia Trotamundos, optem per dedicar el dia d'avui a la població de Voss i a arribar al Sundal Camping, situat a la riba del Hardangerfjorden i porta d'entrada al Parc Nacional de Folgefonna. Aquesta opció no és la més curta i ràpida per arribar a Bergen, però ens oferirà uns paisatges fantàstics del comtat de Hordaland.


Mostra un mapa més gran
Recorregut del dia.

Per anar a Voss retornem a la carretera E16 desfent els pocs quilòmetres que ahir al vespre vam fer travessant la vall de Myrkdalen. Ja a l'E16, i passats gairebé 23 quilòmetres, ens aturem al càmping Tvinde, on una espectacular cascada de 152 metres d'altura atrau l'atenció de tots els conductors que circulen per la carretera.

La Tvindefossen.

Dotze quilòmetres al sud de la Tvindefossen hi ha Voss. Tres petits llacs ens donen la benvinguda a la població. Aconseguim aparcar la furgoneta gratuïtament molt a prop del Voss Camping, situat al costat d'un altre llac, el Vangsvatnet, i ens llancem a visitar els animats carrers del poble.
Turistes i autòctons es barregen per tot arreu. Les botigues, moltes i totes obertes, estan plenes de gent. Feia dies que no vivíem aquest ambient.
En una plaça hi trobem un petit mercat on comprem unes quantes prunes (35NOK) i una crep de poma (10NOK). En una botiga d'esports de la mateixa plaça, per 328NOK, ens firem sis parells de mitjons, un jersei i un folre polar. Per dinar no ens compliquem la vida i anem a un supermercat on pots comprar menjar acabat de fer (155NOK). I el cafè, el fem al Tre Brør Café (54NOK).
Per fer baixar el dinar passegem per la vora del Vangsvatnet. Per arribar-hi passem per davant de l'església gòtica, on s'hi celebra un casament (imatge de l'esquerra). Però el que ens sorprèn més és el cartell informatiu que podeu veure a la imatge de la dreta. És el primer senyal de vandalisme que veiem al país escandinau en divuit dies!

Passejant per les ribes del Vangsvatnet.

Tarda de volei a Noruega. Potser trobem a faltar els capvespres de volei platja a Santa Margarita?

Fent uns quants tocs de volei damunt la verda gespa del llac Vangsvatnet, diem adéu a Voss per continuar el nostre viatge cap a Bergen.
Enlloc de continuar per la "ràpida" E16 com seria lògic, sortim de Voss per la carretera número 13 en direcció al Hardangerfjorden. Hem d'arribar a Bruravik (a 40 quilòmetres) per agafar el ferri que ens permetrà creuar l'Eidfjorden, una petita branca del primer.

El ferri de la companyia Tide que cobreix la línia Bruravik - Brimnes (PDF amb els horaris).

Els 107NOK que hem pagat ens serveixen per creuar l'Eidfjorden en deu escassos minuts. Un cop a l'altra riba del fiord només ens cal continuar per la carretera número 13 fins arribar, 60 quilòmetres després, a la població d'Odda.

A Kinsarvik deixem enrere l'Eidfjorden i comencem a resseguir la riba est del Sørfjorden, la branca oposada a l'anterior. El Sørfjorden és un fiord molt estret i relativament llarg, ja que arriba als 38 quilòmetres de llargada, encaixat entre les muntanyes de dos parcs nacionals, el de Folgefonna a l'oest i el de Hardangervidda a l'est.

La carretera fins a Odda és preciosa. Les muntanyes que ens envolten són altíssimes, amb neu i gel als cims. Als dos costats de la carretera els camps de fruiters es succeeixen un darrera l'altre. És increïble com la gent d'aquestes terres aprofita el poc espai que hi ha entre les fredes aigües del fiord i les rocoses muntanyes que s'alcen al seu costat.

Un cop a Odda deixem la carretera número 13 i continuem per la 550. Aquesta però, la seguim només tres quilòmetres. En una rotonda agafem la carretera número 551 que, a través d'un túnel de més d'onze quilòmetres (el Folgefonntunnelen, 65NOK), ens porta al nostre destí d'avui: el Sundal Camping.

dissabte, 5 de juny del 2010

Dia 20: Kaupanger - Myrkdalen

Divendres 21 d'agost de 2009

Si bé fa tres dies dèiem que el fiord de Geiranger era de ben segur el més conegut de tot el país, avui haurem de posar en dubte tal contundent afirmació. Existeix una branca del Sognefjorden que pot equiparar la seva fama a la del Geirangerfjorden: el Nærøyfjorden, un fiord de 17 quilòmetres de longitud que també es troba a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 2005.

Doncs és precisament per culpa d'aquest fiord, el Nærøyfjorden, que ens trobem esmorzant de bon matí a la cua d'embarcament del ferri que comunica les poblacions de Lærdal, Kaupanger i Gudvangen (imatge superior). (Aquí podeu aconseguir els horaris i els preus d'aquest trajecte i també els de molts altres trajectes pel Sognefjorden).
A mesura que anem endrapant el deliciós esmorzar "de furgoneta" que hem preparat, la cua de vehicles es va fent cada vegada més llarga. Un cop el carril número u és ple, es comença a emplenar el número dos, i després tocarà el torn al carril número tres. La gent que baixa dels cotxes, de les furgonetes i de les autocaravanes comença a passejar cua amunt cua avall, convertint el petit embarcador de Kaupanger en un magnífic mostrari de llengües de tot el món i fent-nos adonar que ens trobem, una altra vegada, en un dels punts turístics més importants del país.

Pocs minuts abans de dos quarts de nou del matí arriba el ferri provinent de Lærdal. Paguem els 795NOK que ens demanen i embarquem al vaixell. Poca estona després iniciem la navegació pel segon fiord més llarg i profund del món.

La primera hora de navegació la passem observant les tranquil·les aigües del fiord i les imponents muntanyes que s'alcen a ambdós costats del Sognefjorden. També ens entretenim una estona intentant localitzar alguna balena despistada i seguint el rastre intermitent d'uns quants dofins juganers.

Al centre de la fotografia podem intuir la bifurcació que presenta el fiord: a l'esquerra l'Aurlandsfjorden i a la dreta el tan desitjat Nærøyfjorden.

L'entrada al Nærøyfjorden presenta un aspecte tan prometedor com el de la fotografia.

Noruega és el país de l'aigua.

A mesura que ens endinsem en el fiord, el paisatge augmenta en bellesa. El ferri navega amb suavitat entre muntanyes de més de 1.700 metres d'altura que semblen a punt de tocar-se en qualsevol moment. L'estretor del fiord es fa palesa quan les dues ribes es troben a només tres-cents metres l'una de l'altra.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Paisatges impactants.

Petites poblacions aïllades anuncien la proximitat de Gudvangen.

Un cop a Gudvangen, i ja amb la furgoneta a terra ferma, és hora de decidir cap on anar. Optem per continuar cap al nord-est, direcció Flåm, Aurlandsvangen i Lærdalsøyri (www.alr.no). Abans però, toca donar de beure a la furgoneta (500NOK).

Disset quilòmetres separen Gudvangen de Flåm, dos petits nuclis de població que a l'estiu es converteixen en dos grans focus d'interès turístic, el primer per ser el punt d'inici o final dels creuers pel Nærøyfjorden i el segon per la seva principal atracció: el Flåmsbana, un ferrocarril que uneix Flåm i Myrdal, convertint-se d'aquesta manera en una de les línies ferroviàries amb més desnivell del món.
Gràcies a dos túnels d'onze i cinc quilòmetres de longitud respectivament arribem a Flåm en un tres i no-res. Però no hi perdem el temps: el poble no presenta cap tipus d'interès en si mateix i l'excursió en tren fins a Myrdal ja la vam descartar fa dies després d'haver llegit unes quantes cròniques d'altres blocs i d'haver conversat amb gent que l'havia fet. No pot ser millor que el cremallera de Núria!

Continuem circulant, ara a l'aire lliure i vorejant l'Aurlandsfjorden uns deu quilòmetres, fins arribar a la petita població d'Aurlandsvangen, d'on surt la preciosa carretera Fv243 que comunica amb Lærdalsøyri. L'Aurlandsfjellet, també anomenada carretera de la neu perquè n'hi podem trobar tot l'any en les zones més altes (la carretera s'enfila fins als 1.306 metres sobre el nivell del fiord), només es troba oberta en el període estival (entre l'1 de juny i el 15 d'octubre aproximadament). La resta de l'any, l'única manera d'anar d'una població a l'altra és creuant la muntanya per dins, a través del túnel de carretera més llarg del món: el Lærdalstunnelen.

La nostra ruta: anada fins a Lærdalsøyri pels 48 quilòmetres de carretera groga (Fv243) i tornada a Aurlandsvangen pels 32 quilòmetres de carretera vermella (Lærdalstunnelen, E16).

Els sis primers quilòmetres de la Fv243 són tortuosos, les corbes es succeeixen una rera l'altra fins arribar al mirador d'Stegastein, una plataforma de 30 metres de llargada, construïda amb acer i fusta laminada, que a 600 metres sobre les aigües del fiord ofereix unes panoràmiques fantàstiques de la zona.

Des del mirador d'Stegastein, l'Aurlandsfjorden ens mostra tota la seva esplendor.

Després d'una estona admirant les panoràmiques d'una petitíssima part del comtat de Sogn og Fjordane, continuem muntanya amunt fins arribar a la zona de llacs i neus perpètues, on decidim aparcar la furgoneta al costat de la carretera i regalar-nos un parell d'hores de relax.

Una estona de descans a l'Aurlandsfjellet.

Ben dinat iniciem el descens cap a Lærdalsøyri, un poblet de poc més de 2.000 habitants. Mentre admirem el paisatge àrid que ens envolta, un territori pedregós només esquitxat per algun bri d'herba i per alguna clapa de neu, ens costa imaginar que mil metres sota els nostres peus, desenes de conductors travessen el cor de la muntanya pel Lærdalstunnelen, la majoria d'ells totalment aliens als espectaculars paisatges que regala la menystinguda Fv243 mil metres sobre els seus caps.

Aquest matí hem passat de llarg els pobles de Gudvangen, Flåm i Aurlandsvangen. Ara doncs, ha arribat l'hora de donar una oportunitat a una d'aquestes diminutes poblacions de la zona dels fiords d'Aurland i de Nærøy. L'elegida ha estat l'abans esmentada Lærdalsøyri. Deixem la furgoneta en un aparcament habilitat a l'entrada del poble i ens disposem a recórrer el grapat de carrers que formen el principal nucli de població.

Després d'una hora vagant pel poble arribem a una sèrie de conclusions: tranquil és l'adjectiu que més s'adiu al tarannà de Lærdalsøyri; el poble té cert encant, però cal saber-lo apreciar en cada racó (imatge de l'esquerra); és un bon indret on obrir una cafeteria (n'hem trobat algunes, però tancades); i finalment (i aquesta no té res a veure amb Lærdalsøyri, ja que és més aviat una qüestió personal), no sabem marxar d'un lloc sense deixar anar uns quants NOK (aquesta vegada 258 en una botiga d'esports).

Gaudir de les vacances estivals viatjant tres setmanes per un país escandinau és fantàstic. Però quan mires el calendari i t'adones que el que queda per davant és molt menys del que queda darrera, et posaries a plorar. Aquest moment ha arribat: ens queda un cap de setmana a Noruega. Dilluns, a Bergen, ens espera el ferri cap a Dinamarca. Això significa que hem de començar a posar rumb cap a la segona ciutat més important de Noruega si no volem allargar la nostra estada al país del salmó.

Hem de tornar a Gudvangen tot desfent el mateix camí que hem fet per arribar a Lærdalsøyri, però serem un pèl tramposos i aquest cop, enlloc de tornar a agafar la fantàstica Fv243 fins a Aurlandsvangen, ens endinsarem en el prodigiós túnel de Lærdal (imatge de la dreta) per la E16 (ruta Oslo-Bergen).
Sí!, heu llegit bé el cartell blau de la fotografia, ni més ni menys que 24 quilòmetres i mig fa el túnel de carretera més llarg del món! I us preguntareu com és aquest túnel: doncs molt semblant a qualsevol altre túnel pel qual hàgiu circulat alguna vegada. Cal dir però, que ens esperàvem un túnel més ample, potser amb dos carrils per cada sentit, i també molt més modern i espectacular. Però bé, no deixa de fer la funció principal de qualsevol túnel: apropar les persones.


Uns metres de Lærdalstunnelen a ritme de Sigur Rós.
Com podeu veure en les imatges, el túnel disposa de tres grans coves curiosament il·luminades on és permès aturar-se per així trencar amb la monotonia de la conducció i poder descansar la vista.

Només queda escollir el lloc on fer nit. Passem de llarg un altre cop Flåm, també Gudvangen i seguim conduint per l'E16 en direcció Voss.
Just després del preciós llac Uppeimsvatnet deixem de seguir els cartells que indiquen la direcció cap a Voss per agafar la carretera número 13 i entrar d'aquesta manera a la vall de Myrkdalen. Un nou llac, en aquest cas el Myrkdalsvatn, ens dóna la benvinguda. Continuem uns quilòmetres més al nord fins a perdre de vista les instal·lacions de les pistes d'esquí de Voss Fjellandsby. Hem encertat! Tenim, una nit més, un indret meravellós on descansar. Però abans tocarà suar una estoneta (imatge superior).

dimecres, 12 de maig del 2010

Dia 19: Galdesanden - Kaupanger

Dijous 20 d'agost de 2009

Després d'un dia com el d'ahir, en què vam assolir el cim de la muntanya més alta de Noruega enfrontant-nos a unes condicions metereològiques força adverses, afrontem la jornada d'avui més tranquil·lament. Aquesta nit hem dormit com mai, i ara, que toca llevar-se, la mandra fa que se'ns enganxin els llençols. Decidim esmorzar a l'alberg, així que quan aconseguim desempallegar-nos dels llençols gaudim del nostre primer esmorzar oficialment noruec: els dos cafès amb llet i un tall de pastís ens surten per 43NOK. Segur que el nostre "esmorzar de furgoneta" ens hauria sortit per un preu més mòdic, però un dia és un dia! Després d'aprofitar la connexió gratuïta a Internet que ofereix l'alberg, ens podem en marxa.

El destí d'avui és el Sognefjorden, el segon fiord més llarg del món: 204 quilòmetres. Per arribar-hi hem de conduir per la carretera número 55, la Sognefjellet o Sognefjellsvegen. Aquesta carretera, amb el port de muntanya més alt del nord d'Europa, resta tancada entre els mesos de novembre i maig degut a la gran quantitat de neu que s'hi acumula. En el mes d'agost ofereix unes panoràmiques tan belles com la de la imatge superior.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Les sinuositats de la Sognefjellsvegen.

La petita població d'Skjolden és la nostra porta d'entrada al Sognefjorden (imatge superior). En aquest punt, que és exactament on acaba el fiord (a 204 quilòmetres de l'oceà), deixem la 55 (que segueix fins a Sogndal per la riba dreta del fiord) i ens desviem a l'esquerra per una estreta carretera que finalitza, 30 quilòmetres més enllà, al poble d'Urnes, famós per la seva església.

El Sognefjorden, a vista d'ocell, adopta la forma d'un arbre: a mesura que s'endinsa en el territori noruec la branca principal es va ramificant en altres fiords més petits. Un d'ells és el Lusterfjorden (o Lustrafjorden), que podeu observar a la imatge anterior i a la de la dreta.

Per cert, potser encara hi ha algú que no té massa clar què és un fiord, o bé com es va formar: un fiord no és res més que una vall d'origen glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres.

La llargada del Sognefjorden només es veu superada pels 350 quilòmetres del Scoresby Sund, un fiord situat a la costa est de Groenlàndia. El nostre fiord tampoc té l'honor de ser el fiord amb més profunditat, ja que els seus 1.308 metres de fondària queden lluny dels 1.933 metres de profunditat a què arriba l'Skelton Inle, un fiord de l'Antàrtida.
Però no hem de menystenir aquest fiord pel fet de no ser el número 1 ni en llargada ni en profunditat. Per fer-vos una idea de la grandiositat del fiord, només una dada: els seus 204 quilòmetres tallen més de la meitat de l'amplada del país, d'oest a est.

A la riba del Lusterfjorden, en un aparcament habilitat per visitar la cascada Feigumfossen, ens aturem a dinar.

Amb la panxa plena decidim acostar-nos a la cascada i ho fem seguint un petit sender que en pocs minuts ens deixa als seus peus (imatge de l'esquerra). Fem les fotografies de rigor per intentar captar de la millor manera possible els més de 200 metres de caiguda de la seva aigua i tornem a la furgoneta per intentar arribar a Urnes a temps d'agafar l'últim ferri del dia.

No sabem del cert els horaris del ferri Urnes - Solvorn, així que premem més del compte l'accelerador per evitar haver de fer tota la volta al Lusterfjorden (70 quilòmetres).
Quan arribem a la fi de la carretera podem comprovar que no hi ha cap ferri a l'embarcador. Una dona, que atén un petit quiosquet en el mateix embarcador i a qui comprem una caixeta de prunes (15NOK) i una bossa de pomes (10NOK), ens informa que a les 18:00 surt l'últim ferri del dia cap a Solvorn. Estem de sort!

Bestiar prenent el sol i gaudint del paisatge del Lusterfjorden.

Tenim temps de sobra per acostar-nos a l'església de fusta d'Urnes, abans no surti l'últim ferri del dia cap a Solvorn.
Els 55NOK que val l'entrada a l'església ens obliguen a admirar la construcció religiosa només des de l'exterior. La fotografia de la dreta no fa justícia a l'stavkyrkje més antiga de Noruega (segle XII), declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.

De cop i volta s'aixeca un fort vent sorgit del no-res que ens convida a refugiar-nos dins la furgoneta. Decidim retornar a l'embarcador, no sigui que encara perdem el ferri. De camí parem a comprar una caixeta de gerds (20NOK) en una de les moltes paradetes que hi ha a la carretera que uneix Skjolden amb Urnes. Són unes paradetes curioses, com podeu observar a la imatge de l'esquerra: una tauleta amb para-sol incorporat on reposen unes quantes caixetes de fruita al costat d'una caixeta on dipositar els diners de la compra. Confiats aquests noruecs! A casa nostra, ni el para-sol duraria cinc segons!

Som dels primers en arribar a l'embarcador. Mentre juguem a pales esperant l'arribada del ferri, es forma una llarga cua darrera nostra. Si el ferri és petit més d'un haurà de fer els setanta quilòmetres de carretera al voltant del fiord per continuar la seva ruta a Solvorn.
Puntualment embarquem al ferri (108NOK). Malauradament per uns quants, hi ha més vehicles a la cua que espai dins el vaixell. Una parella de jubilats que viatgen en autocaravana, i amb qui hem conversat en el pàrquing de la Feigumfossen sobre els possibles horaris de la línia de transport, intenten accedir a l'última plaça que queda al ferri. Però el vehicle és massa gran. Finalment retrocedeixen i la plaça la ocupa un cotxe que anava just darrera seu. Tot seguit, salpem.

Solvorn, on recuperem la carretera 55.

Els 17 quilòmetres entre Solvorn i Sogndal, el principal nucli de població de la zona, es recorren en un tres i no res, primer vorejant la riba sud-est del llac Hafslovatnet i després resseguint la costa occidental d'una nova branca del Sognefjorden.
Quan passem per Sogndal reomplim el rebost de la furgoneta per enèsima vegada (més de 400NOK en dos supermercats) i tot seguit busquem un lloc on sopar. El trobem a la sortida de Sogndal, entre el fiord i la carretera que porta a Balestrand. El cel amenaça pluja, i és justament quan em poso a cuinar uns talls de carn a la planxa quan comença a caure alguna gota. Per sort, ens hem aturat sota uns arbres i el sopar d'avui no perilla.

Demà volem fer una travessia pel Sognefjorden i hem pensat que el ferri que comunica Kaupanger amb Gudvangen serà la millor opció. Gaudirem d'un paisatge increïble, inclòs el pas per l'espectacular Nærøyfjorden, i el trajecte ens servirà també per avançar uns quants quilòmetres en el nostre viatge per Noruega.
Així doncs, fem els dotze quilòmetres que separen Sogndal de Kaupanger, i un cop allà decidim passar la nit a l'aparcament del port per l'endemà agafar el primer ferri cap a Gudvangen. Bonanit!