dimarts, 6 de juliol del 2010

Dia 23: Bergen - Ferry a Dinamarca

Dilluns 24 d'agost de 2009

Quan sona el despertador no tardem ni un segon en adonar-nos que avui deixarem de trepitjar terres noruegues. S'acosta el moment d'acomiadar-nos del país que hem recorregut els últims dinou dies, des d'Stavanger a Bergen, passant per Oslo, les illes Lofoten, Trondheim i la zona dels fiords.

Dediquem les primeres hores del matí a preparar la nostra "curta" estada a bord, una altra vegada, del Bergensfjord. Hi passarem aproximadament unes vint hores, les que tardi el ferri en cobrir el trajecte entre Bergen i Hirtshals, ja en territori danès. Això significa que gaudirem de les comoditats del ferri tota la tarda d'avui i de les comoditats de la nostra cabina durant tota la nit. Tenim curiositat per saber com serà la cabina, i és que en el viatge d'anada no en vam agafar perquè el preu el vam considerar excessiu tenint en compte que a les dues de la nit desembarcaríem a Stavanger. Però el viatge de tornada ja era una altra cosa: quan vam agafar els bitllets vam pensar que passar tota una nit sense cabina i dormint en qualsevol racó del ferri no era el que més mereixíem després de tantes nits de furgoneta. La sorpresa va ser que a l'hora d'escollir el tipus de cabina que preferíem ens va aparèixer una promoció de gratuïtat si agafàvem la cabina més barata, és a dir, la menys luxosa. No ens ho vam pensar massa!

Abans de dirigir-nos cap al moll on hi ha les instal·lacions de la Fjord Line (imatge de l'esquerra), ens arribem al mercat del peix a fer les darreres compres. No podem marxar de Noruega sense endur-nos ni salmó ni bacallà!

Després d'una bona estona conversant amb els venedors d'un parell de parades (un mexicà i una catalana) sobre les diferents qualitats de les seves peces, marxem del mercat amb dos paquets de bacallà (de qualitats diferents, i és clar de preus diferents) i un de salmó. Tot per 716NOK.

La següent parada és en un supermercat, on agafem provisions pels menús que farem al ferri i on també ens abastim d'aquells productes noruecs que més furor ens han causat durant aquestes últimes tres setmanes: patates xips i muffins.

El Bergensfjord de la Fjord Line ens espera per salpar.

El passat 4 d'agost el Bergensfjord ens esperava (mireu aquí) amb unes intencions molt diferents a les d'avui. Ancorat al diminut port de Hirtshals pretenia fer-nos arribar al país que havíem escollit per visitar aquest estiu de 2009. Ho va aconseguir.
Avui les seves intencions són completament oposades: allunyar-nos de la terra que hem trepitjat els últims dinou dies i les últimes dinou nits. Creiem fermament que també aconseguirà el seu objectiu.
Avui, que fa un any i tres dies que el Norröna salpava del port de Seyðisfjörður allunyant-nos de terres islandeses, un altre ferri acabarà amb els nostre dies noruecs.

Instal·lats en una de les cobertes superiors del ferri observem com Bergen empetiteix a mesura que retallem la distància amb el port de Hirtshals.

A Noruega hi deixem més de 3.500 quilòmetres recorreguts. A canvi però, ens enduem una pila de records, sensacions i anècdotes. Tot això que ens emportem per sempre més fa acte de presència en les nostres ments quan arriba l'hora d'acomiadar-nos de Noruega:

Les gambes crues del port d'Stavanger, l'adrenalina caient al fons del Lysefjorden des dels 600 metres d'altura del Preikestolen, els records islandesos que van aflorar de cop en veure la Månafossen, la truita "saltarina", el no tenir-les totes damunt la roca de Kjerag, algun que altre contratemps, les pistes forestals amb peatge, les vistes a la regió de Telemark des del cim del Himingen, l'arquitectura tradicional noruega, els antics víkings, el colpidor parc de Vigeland a Oslo, la "gallina de piel" al concert dels Antony & the Johnsons a l'Oslo Opera House, el desencís en comprovar que el famós trampolí de Holmenkollen s'estava reconstruint de cares a Osl2011, l'enginy que hem desenvolupat en terres noruegues, el ren gravat a la roca a Bølareinen, les curiositats del camí, el forat del Torghatten, els llargs vespres polars, els cinc ferris de la ruta Kystriksveien, la fauna escandinava, els capricis de la naturalesa a les Sju Søstre, les marees del Saltstraumen, l'estranya arribada a les illes Lofoten, el poble amb el nom més curt del món: Å, els camins de les Lofoten, la fotografiada Reine, els assecadors (gairebé buits) de bacallà, la pluja noruega, la tranquil·litat de Nusfjord, l'halibut a la platja d'Hauckland (on ens vam quedar amb les ganes de fer ús de la xarxa de volei platja), el gèlid bany en aigües polars, les mantes de les cafeteries per protegir-nos del fred de l'estiu, la preciosa platja de Kalle, els sopars empordanesos en altes latituds, la "turistada" pel Trollfjorden, els "forbudt" que ens assaltaven a cada cantonada, les carreteres noruegues, el luxe de viatjar amb la Hurtigruten, les noves perspectives del Torghatten, la sorprenent Trondheim, els trols de les cultures escandinaves, la mística que ens envoltava a la Trollstigen, la fruita de la zona dels fiords, les caminades pel Geirangerfjorden, la màgia dels llocs solitaris on passàvem algunes nits, els fantàstics paratges que descobríem quan menys ho esperàvem, l'aigua que sempre hi era present, l'arquitectura religiosa del país, el cim de Noruega sota els nostres peus, els increïbles paisatges de la Sognefjellsvegen, la suor vessada per visitar la Feigumfossen, el "creuer" pel Nærøyfjorden, el pas pel túnel més llarg del món, els jocs improvisats, les estones de relax, la puresa d'alguns indrets, l'acolorit Bryggen, les delícies noruegues; i tantes i tantes altres coses que hem viscut, que hem respirat, que hem gaudit.

Noruega, fins la propera!

dijous, 1 de juliol del 2010

Dia 22: Sundal - Bergen

Diumenge 23 d'agost de 2009

Ahir al vespre no va ser fàcil instal·lar-nos al Sundal camping. Ens va costar moltíssim trobar els encarregats del càmping, i la raó de tal dificultat va ser que es trobaven en una mena d'envelat preparant la festa, amb sopar inclòs, de les desenes de pescadors que s'allotgen al càmping. I és que el que nosaltres no sabíem és que aquest càmping és el camp base de molts pescadors que s'aprofiten de la seva privilegiada situació al costat del fiord i del Bondhus, un riu infectat de delicioses truites i salmons. Així doncs, quan vam aconseguir trobar-los ens van dir que aparquéssim on ens semblés i que l'endemà quan sortíssim del càmping paguéssim. I per cert, no van oblidar convidar-nos a assistir a la festa. Però nosaltres vam pensar que ens sortiria més econòmic muntar-nos la nostra pròpia festa dins la furgoneta.

I sense haver assistit a la festa dels pescadors, ni haver organitzat cap festa clandestina a la furgoneta ahir a la nit, avui ens llevem força d'hora per esmorzar i començar l'excursió que hem previst per avui: la ruta número 15 de la nostra guia Rother, que ens conduirà fins a la glacera Bondhusbreen, dins del Parc Nacional de Folgefonna.

L'excursió fins la glacera és un fàcil i curt passeig pel camí que remunta suaument la vall de Bondhusdalen (imatge de la dreta), tot seguint a contracorrent les fredes aigües del riu Bondhus. En uns trenta minuts ens plantem davant del llac Bondhusvatnet. Com podeu veure, aquests noruecs no s'hi trenquen pas el cap en això de posar noms!
Des del llac ja podem observar la "petita" glacera a l'altre costat. I amb el llac, la glacera, una cascada i una barqueta obtenim aquesta fantàstica composició fotogràfica:

La glacera Bondhusbreen des del llac Bondhusvatnet.

Ara seguim per un camí força pedregós que ens condueix en pocs minuts fins al peu de la Pyttelvafossen (imatge de l'esquerra), a la riba occidental del llac.
Creuem les aigües del riu Pyttelva per sobre d'uns quants ponts de fusta i el camí comença a guanyar pendent fins arribar a una zona pantanosa per on s'escolen l'aigua del riu Bondhus i els sediments de la glacera Bondhusbreen.
Seguim uns minuts més enfilant-nos pel mullader fins que arribem a una zona de grans roques des d'on obtenim unes bones vistes de la glacera.

La glacera Bondhusbreen ha patit un retrocés molt important els últims temps. Jutgeu vosaltres mateixos comparant aquesta imatge amb les del panell informatiu d'aquí sota:

Les quatre fotografies inferiors daten dels anys 1880, 1900, 1907 i 1907 (d'esquerra a dreta), i les de la part dreta de 1997 i 2004 (de dalt a baix).


Mostra un mapa més gran
La pinzellada blanca que hi ha a l'esquerra de l'indicació és la part de glacera que podem observar des del punt al qual hem arribat.

La tornada la fem pel mateix camí, així que en poc més d'una hora tornem a ser al càmping. Una vegada ho tenim tot llest, arranquem la furgoneta i marxem en direcció a Løfallstrand, no sense abans passar per la caixa del càmping (120NOK).

El ferri entre Løfallstrand i Gjemundshamn ens surt per 115NOK. (PDF amb els horaris).

Per arribar a Bergen hem de continuar circulant per les carreteres del comtat de Hordaland (a la dreta podeu observar el seu escut de reminiscències medievals). Cent quilòmetres separen l'impronunciable població de Gjermundshamn de Bergen, així que gairebé dues hores després d'haver creuat el fiord Hardangerfjorden arribem a la segona població en importància de Noruega (si voleu saber més sobre aquesta ciutat cliqueu aquí).

Ajudant-nos d'un mapa aconseguim aparcar la furgoneta en un carreró situat entre el famós barri de Bryggen i la fortalesa de Bergenhus. El lloc no ens acaba de fer massa el pes però com que és gratuït i hi ha força cotxes aparcats decidim deixar-la fins que es faci fosc. Després de tanta estona dins la furgo necessitem estirar les cames, els carrers de Bergen ens esperen.

Les cases de fusta del moll de Bryggen també són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Aquestes cases de colors són admirables reconstruccions de les que s'havien aixecat en aquest mateix lloc el segle XIV, quan els comerciants de la Lliga Hanseàtica es van instal·lar a Bergen.
Degut als nombrosos incendis que ha patit la ciutat els darrers segles, avui dia una petita part de les cases daten del segle XVIII i la gran majoria són molt més recents.

Passegem pels estrets carrerons que hi ha entre aquests antics magatzems dels comerciants alemanys de la Hanse, avui reconvertits en grans botigues de souvenirs especialitzades en vendre objectes d'allò més kitsch.
Després ens acostem a un altre dels punts més concorreguts (i turístics) de la ciutat: el mercat del peix (Fisketorget). Donem unes quantes voltes entremig de les parades fregant amb els caps les diferents banderes que adornen cada parada. Us preguntareu què carai són aquestes banderes, doncs res més que el país d'on provenen els treballadors de les parades. Si us dic que els catalans que hi treballen no són pocs endevinareu quina bandera predomina al mercat! Decidim que serà un bon lloc on venir a sopar, així que preguntem a un dels molts catalans que fan l'agost a Bergen que a quina hora tanquen la paradeta.
Amb les olors del salmó i del bacallà impregnades a la pell marxem del mercat en direcció al punt de sortida de l'únic funicular existent a Escandinàvia, el Fløibanen.

El funicular tarda uns sis minuts en completar el trajecte fins al cim del Fløyen, a 320 metres per sobre del nivell del mar. El bitllet d'anada i tornada costa 70NOK, només el d'anada 35. Nosaltres agafem els dos bitllets només d'anada per després baixar de nou a la ciutat passejant pels magnífics camins que discorren pel mig del bosc.

Una magnífica vista de la ciutat de Bergen.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Com en tot punt elevat d'una gran ciutat les vistes sobre Bergen són fantàstiques. Podem observar les teulades de les cases del Bryggen i el mercat del peix al fons del port. També un vaixell de la Hurtigruten en un dels molls més apartats del centre.

Des del mirador del Fløyen surten diferents rutes excursionistes de poca dificultat cap a diferents paratges i llacs propers. Nosaltres optem per retornar al centre passejant tranquil·lament.

Abans de tornar al mercat del peix a sopar canviem la furgoneta de lloc. Ens decidim per unes petites places d'aparcament situades davant mateix dels molls i molt a prop del Brygger:


Lloc on passarem l'última nit noruega.

Per sopar ens deixem aconsellar per un dels molts compatriotes nostres que fan temporada en aquesta bonica ciutat escandinava. En pocs minuts tenim davant nostre unes grandioses potes de cranc (que més tard no ens semblaran res de l'altre món, gastronòmicament parlant), un petit tast de salmó noruec (res a veure amb el que arriba a Catalunya) i unes temptadores gambes arrebossades. Amb unes patates fregides i la beguda tot plegat ens surt per uns 260NOK.
Abans de refugiar-nos a la furgoneta ens arribem al centre de Bergen, un entremat de carrers força animats que anem descobrint al mateix ritme que anem assaborint el deliciós gelat (47NOK) que hem comprat en una concorreguda gelateria.

Demà a les 12.30 salpa el ferri que ens tornarà de nou al port de Hirtshals (Dinamarca). Això significa que demà al matí, si ens llevem d'hora, encara tindrem unes quantes hores per aprofitar a Bergen. Pensant això ens estirem al llit i programem el despertador perquè soni prou d'hora per poder anar a comprar quatre coses al mercat del peix i al supermercat. I és que tot i que el viatge arriba a la seva fi, a Bergen encara hi tenim coses a fer.