Arribem a una Oslo plujosa després de recórrer els poc més de 60 quilòmetres que separen la capital noruega de Holmsbu, la població on hem passat la nit. Hem aprofitat el trajecte per emplenar, per primera vegada en terres noruegues, el dipòsit de combustible de la furgoneta (521'04NOK).Com que entrem a Oslo per l'oest (dos peatges de 25NOK i 12'5NOK que paguem en una benzinera ens donen la benvinguda) ens dirigim directament a la península de Bygdøy, on hi ha els museus més interessants de la ciutat: el Frammuseet, el Norsk Sjøfartsmuseum, el Kon-Tiki Museet, el Norsk Folkemuseum i el Vikingskipshuset.
Aparquem la furgoneta molt a prop del Vikingskipshuset, és a dir, el Museu dels Vaixells Víkings, i decidim donar-hi un cop d'ull (100NOK per dos cops d'ull).El museu ens mostra els tres vaixells víkings més ben conservats del món: L'Oseberg, el Gokstad i el Tune. A més a més, el museu també exposa nombrosos objectes de la cultura vikinga que van ser trobat dins dels vaixells.
El vaixell Oseberg medeix més de 20 metres d'eslora. La seva història, aquí.Ja hem complert amb la dosi museística de tot el viatge, així que marxem de Bygdøy allunyant-nos d'aquesta manera de la resta de museus, i decidim anar a treure el nas pel parc Vigeland.
El Vigelandsparken és un monumental parc situat al nord-oest d'Oslo que va ser organitzat per Gustav Vigeland, un famós artista noruec que va morir un any abans que finalitzés l'adequació de l'espai, el 1944.
La passejada pel parc ens resulta molt agradable tot i la gran quantitat de gent que hi ha, i els centenars d'obres de pedra amb què anem topant ens resulten la mar d'interessants. Veieu-ne una mostra!:
El monòlit que domina el parc és un conglomerat de cossos apilats uns damunt dels altres.
Al voltant del monòlit, una sèrie d'escultures humanes representen unes escenes realment colpidores.
El Vigelandsparken és un monumental parc situat al nord-oest d'Oslo que va ser organitzat per Gustav Vigeland, un famós artista noruec que va morir un any abans que finalitzés l'adequació de l'espai, el 1944.
La passejada pel parc ens resulta molt agradable tot i la gran quantitat de gent que hi ha, i els centenars d'obres de pedra amb què anem topant ens resulten la mar d'interessants. Veieu-ne una mostra!:
El monòlit que domina el parc és un conglomerat de cossos apilats uns damunt dels altres.
Al voltant del monòlit, una sèrie d'escultures humanes representen unes escenes realment colpidores.Tenim constància que aparcar al centre d'Oslo és difícil i car, així que deixem la furgoneta aparcada al barri d'Uranienborg, molt a prop del principal carrer comercial de la ciutat, Karl Johansgate.
Oslo, malauradament, no ens sorprèn. Dinem, en una plaça sense encant, el menjar ràpid però "barat" que hem comprat en un 7 eleven. De postres, els muffins ens resulten tan apoteòsics com els d'Islàndia. Llàstima que la ciutat no ens desperti les mateixes sensacions!
Decidim acostar-nos a la premiadíssima Oslo Opera House, dissenyada per l'estudi d'arquitectura noruec Snøhetta, on aquest vespre esperem gaudir d'un magnífic concert dels Antony & the Johnsons (podeu escoltar-los aquí).
Tot i que el dia no acompanya massa, l'edifici, blanc de dalt a baix, dóna un toc realment esplendorós a una Oslo trista i grisa que sembla instal·lada en un hivern permanent.
El concert, com es pot apreciar en la imatge inferior, es celebrarà a l'exterior de l'edifici. El muntatge de l'esdeveniment, que serveix com a acte inaugural de l'Oslo Jazzfestival 2009, resulta força curiós:
L'Oslo Opera House, recent premi Mies van der Rohe 2009. (Cliqueu damunt la imatge per veure-ho millor.)
Com que encara queden unes quatre hores per l'inici del concert i el cel augura una tarda passada per aigua, comencem a fer camí cap a la furgoneta per descansar-hi una estona.
Aquesta vegada agafem un carrer paral·lel al Karl Johansgate, el Rådhusgata. Ens fem amb un cartell que anuncia el concert arrancant-lo amb cura de la paret on ha estat clavat i al final del carrer tombem a l'esquerra i ens dirigim a la fortalesa d'Akershus, un recinte transformat en un agradable parc amb unes bones vistes sobre el port i els grans creuers que hi ha atracats (a la imatge superior el Queen Mary 2).
Passem per davant d'un edifici d'estètica soviètica, enorme i lletgíssim, que resulta ser l'ajuntament (Rådhuset), on cada desembre s'hi celebra la cerimònia d'entrega del Premi Nobel de la Pau. Just al costat hi ha l'Aker Brygge, una zona d'oci plena de bars i restaurants que s'aglutinen al llarg del moll. Ens hi deixem caure i, després de travessar-lo, enfilem un seguit de carrers i carrerons que en pocs minuts ens porten davant de la nostra furgoneta, i a les portes d'un merescut descans.
I després del descans, el moment més esperat del dia: el concert d'Antony & the Johnsons.
Aspecte de l'Oslo Opera House a menys de dues hores de l'inici del concert.
El lloc del concert no ens deixa indiferents.
Ni rastre del cel amenaçador de la tarda. La posta de sol esdevé un marc inmillorable per poder gaudir de la magnífica veu d'Antony Hegarty.
L'altra cara del concert, el públic, a la pantalla gegant.
Oslo, malauradament, no ens sorprèn. Dinem, en una plaça sense encant, el menjar ràpid però "barat" que hem comprat en un 7 eleven. De postres, els muffins ens resulten tan apoteòsics com els d'Islàndia. Llàstima que la ciutat no ens desperti les mateixes sensacions!
Decidim acostar-nos a la premiadíssima Oslo Opera House, dissenyada per l'estudi d'arquitectura noruec Snøhetta, on aquest vespre esperem gaudir d'un magnífic concert dels Antony & the Johnsons (podeu escoltar-los aquí).Tot i que el dia no acompanya massa, l'edifici, blanc de dalt a baix, dóna un toc realment esplendorós a una Oslo trista i grisa que sembla instal·lada en un hivern permanent.
El concert, com es pot apreciar en la imatge inferior, es celebrarà a l'exterior de l'edifici. El muntatge de l'esdeveniment, que serveix com a acte inaugural de l'Oslo Jazzfestival 2009, resulta força curiós:
L'Oslo Opera House, recent premi Mies van der Rohe 2009. (Cliqueu damunt la imatge per veure-ho millor.)
Com que encara queden unes quatre hores per l'inici del concert i el cel augura una tarda passada per aigua, comencem a fer camí cap a la furgoneta per descansar-hi una estona.Aquesta vegada agafem un carrer paral·lel al Karl Johansgate, el Rådhusgata. Ens fem amb un cartell que anuncia el concert arrancant-lo amb cura de la paret on ha estat clavat i al final del carrer tombem a l'esquerra i ens dirigim a la fortalesa d'Akershus, un recinte transformat en un agradable parc amb unes bones vistes sobre el port i els grans creuers que hi ha atracats (a la imatge superior el Queen Mary 2).
Passem per davant d'un edifici d'estètica soviètica, enorme i lletgíssim, que resulta ser l'ajuntament (Rådhuset), on cada desembre s'hi celebra la cerimònia d'entrega del Premi Nobel de la Pau. Just al costat hi ha l'Aker Brygge, una zona d'oci plena de bars i restaurants que s'aglutinen al llarg del moll. Ens hi deixem caure i, després de travessar-lo, enfilem un seguit de carrers i carrerons que en pocs minuts ens porten davant de la nostra furgoneta, i a les portes d'un merescut descans.
I després del descans, el moment més esperat del dia: el concert d'Antony & the Johnsons.
Aspecte de l'Oslo Opera House a menys de dues hores de l'inici del concert.
El lloc del concert no ens deixa indiferents.
Ni rastre del cel amenaçador de la tarda. La posta de sol esdevé un marc inmillorable per poder gaudir de la magnífica veu d'Antony Hegarty.
L'altra cara del concert, el públic, a la pantalla gegant.I en aquest vídeo la interpretació de la primera cançó del seu últim treball The Crying Light: Her eyes are underneath the ground.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada