divendres, 16 d’octubre del 2009

Dia 5: Preikestolen - Øygardstølen

Dijous 6 d'agost de 2009

Un dels dies més esperats del viatge ha arribat. Avui posarem els peus al Preikestolen, un dels paisatges més fotografiats de tot Noruega. Es tracta d'un espectacular penya-segat rocós que es desploma més de 600 metres fins a les tranquil·les aigües del fiord Lysefjorden.
El camí que hi porta no presenta cap mena de complicació, però es tracta d'un recorregut llarg (unes quatre hores entre l'anada i la tornada) i més cansat del que pot semblar mirant només el mapa.

El camí transcorre per una zona boscosa que, de tant en tant, ens ofereix unes vistes fantàstiques de la costa més propera a Stavanger. En primer terme veiem el llac Refsvatnet i el punt de sortida de l'excursió, el Preikestolhytta, on tenim aparcada la furgoneta.

Per arribar al Preikestolen només cal seguir l'evident camí que es va obrint davant nostre. Està ben senyalitzat i en alguns trams està condicionat amb passeres i baranes. Molt a prop del Preikestolen ja podem observar l'admirable despertar del Lysefjorden.

600 metres de pura adrenalina.

En arribar al Preikestolen, el Lysefjorden, un fiord que penetra 40 quilòmetres terra endins, ens mostra tota la seva majestuositat.

Seguint un altre camí obtenim aquesta perspectiva que ens mostra l'espectacularitat d'aquest fenomen natural. Resulta sorprenent que no hi hagi cap tipus de barana de seguretat que espatlli un lloc tan màgic com aquest. Els més atrevits es poden apropar tant com vulguin al precipici. La gran majoria de gent s'hi atansa arrossegant-se per la pedra fins a poder observar els 600 metres de caiguda lliure fins a l'aigua.

Després de més d'una hora assaborint aquest regal de la naturalesa, d'assolir un cim proper, i de que la Sílvia es perdés i es retrobés en qüestió de pocs minuts, iniciem el retorn pel mateix camí de pujada. Deixem enrere un Preikestolen infectat de gent que ha anat arribant després de nosaltres, i pel camí de baixada ens anem creuant amb una quantitat inimaginable de personatges que pretenen arribar-hi. Diem "inimaginable" perquè la quantitat és tan gran que si no es veu no es pot creure: dues hores de baixada creuant-nos permanentment amb una cua de gent inacabable. Diem "personatges" perquè hi puja des del marrec més petit que us pugueu imaginar fins a la persona més mal preparada que us pugueu trobar mai en una muntanya: joves amb xancletes i dones amb tacons. Arribem a pensar que són els que pugen que ens deuen veure a nosaltres com uns extraterrestres arribats de l'espai exterior. I finalment diem "pretenen" perquè dubtem seriosament que molts dels que intenten arribar al Preikestolen ho aconsegueixin. I és que la gran majoria d'aquesta gent són turistes de creuer, que paguen per la sortida al Preikestolen i que no han estat correctament informats de les característiques de l'excursió.

Ens dutxem per 40NOK en unes dutxes automàtiques que hi ha prop de l'aparcament, i 80NOK més són els que paguem per sortir del pàrquing del Preikestolen i poder seguir amb l'aventura d'anar descobrint més racons de Noruega. Creuem el Hogsfjorden a bord d'un ferry des de Oanes a Lauvvik (81NOK) i després dinem a peu de carretera amb unes fantàstiques vistes al fiord.

El mapa que portem (el podeu demanar aquí i en pocs dies us arriba a casa) indica una cascada molt a prop d'on ens trobem, la Månafossen. Ens desviem, a Gilja, per una estreta i preciosa carretera que serpenteja pel fons d'una vall i en pocs minuts arribem a l'aparcament condicionat per als visitants. En aquesta ocasió l'aportació monetària és voluntària!
Per arribar a la cascada s'ha de seguir un sender marcat amb pintura vermella que s'enfila enmig d'un bosc per una zona molt rocosa i costeruda. Afortunadament la cascada només es troba a uns quants centenars de metres i en poc més de vint minuts hi arribem.
L'aigua es desploma des d'uns noranta metres d'alçada xocant estrepitosament contra les roques del fons del congost, i els raigs solars ens obsequien amb un fantàstic arc de sant Martí. La soledat que ens envolta fa del lloc un indret meravellós.

La Månafossen no fa més que recordar-nos les increïbles cascades islandeses que ens van meravellar l'estiu passat.

El temps segueix respectant-nos en el segon dia per terres noruegues. Retornem a la carretera 45 i fem una curta parada prop de Byrkjedal, per veure la zona anomenada Gloppedalsura.
La visita ens la podríem haver estalviat: es tracta només d'una gran acumulació d'enormes blocs de pedra que fa milers d'anys van desviar el curs original d'un riu, el Hunnedal.

Els blocs gegants de Gloppedalsura.

Continuem per la carretera 45 direcció Sinnes. És una de les moltes carreteres que existeixen a Noruega amb la denominació de "turístiques". Aquesta s'anomena Suleskarvegen. El paisatge és fantàstic, però és passat Sinnes, quan ens desviem a l'esquerra prop de Sirdal, que la carretera es guanya l'adjectiu de sublim.
En realitat ja no estem a la número 45, sinó que hem passat a la FV-500, anomenada Lysefjordveien. Aquesta carretera condueix fins a Lysebotn, un poblet situat al fons del Lysefjorden.
No tenim intenció d'arribar-hi; el nostre objectiu és realitzar, demà, una ruta a peu fins al Kjerag, una roca molt especial.
Molt a prop d'Øygardstølen, el punt d'inici de la ruta, passem pel costat d'un llac que ens sembla un lloc ideal on sopar i passar la nit. La furgoneta també mereix descansar, i el lloc és preciós.

Avui sopem truita!

dijous, 8 d’octubre del 2009

Dia 4: Stavanger - Preikestolen

Dimecres 5 d'agost de 2009

Hem dormit aparcats en un tranquil carrer de Stavanger. Ahir a la nit no va ser fàcil arribar al centre de la ciutat. El ferry no ens va deixar al port d'aquesta població, sinó al de Tananger, un poble situat 16 quilòmetres al sud-oest d'on nosaltres pensàvem que desembarcaríem. No ho sabíem i vam haver d'enginyar-nos-les com vam poder per arribar a Stavanger; i això va incloure saltar-nos un peatge sense barrera en una fosca i solitària carretera secundària que no sabíem si realment ens portaria on volíem anar. Coses que passen si a un el deixen en un lloc que no toca i es condueix al volant d'un vehicle sense GPS! Però com diria en Guillem Gisbert... de vegades ens en sortim!


View Larger Map

El primer contacte amb autòctons no es fa esperar. Mentre esmorzem a la mateixa furgoneta, s'acosta una noia que resulta ser qui vigila la zona d'aparcament on hem passat la nit. Ens fa saber que no podem aparcar allà, ja que es tracta d'una zona reservada per als residents, i ens informa, molt amablement, que podem deixar la furgoneta en qualsevol dels molts pàrquings de pagament que hi ha disseminats per tot Stavanger. També ens dóna uns quants consells en relació al pagament de peatges com el que aquesta nit ens hem saltat.

Stavanger és la quarta ciutat del país amb una població que supera lleugerament els 100.000 habitants. La seva importància va augmentar exponencialment a partir dels anys 70, degut al descobriment de grans jaciments de petroli a les seves costes. És una ciutat que es pot visitar tranquil·lament a peu i resulta realment una experiència molt agradable.

Al matí ens acostem fins a la zona d'arribada i sortida de ferrys per tal d'informar-nos del seu funcionament i per aconseguir els horaris del ferry a Tau, on volem dirigir-nos a mitja tarda.
Passegem al voltant del Norsk Oljemuseum (Museu del Petroli) on hi ha un parc que resulta molt curiós: es tracta d'un espai on hi trobem diverses atraccions construïdes utilitzant materials de rebuig provinents de la indústria petroliera. Entrem al museu però el preu de l'entrada (80NOK) ens en fa sortir després d'una fugaç visita als seus esplèndids lavabos.
Ens dirigim una altra vegada cap al centre però a mig camí topem amb un pescador que ven gambes des de la mateixa barca amarrada al moll. Li'n comprem un grapat i ens les mengem allà mateix mentre la fem petar una estona amb ell i els seus amics. A tota Noruega es mengen crues les gambes, i la veritat, no estan gens malament!
Després d'aquest aperitiu donem un tomb pel centre i retornem a la furgoneta per dinar alguna cosa ràpida.

A la tarda decidim acomiadar-nos de Stavanger passejant relaxadament pels seus nets i humits carrers: envoltem la domkirke (catedral), prenem uns cappuccinos en una terrassa perduda meravellosament al bell mig de la ciutat, caminem per la vora de l'estany Breiavatnet, i finalment ens dirigim cap a la ciutat vella recorrent els antics magatzems del port. Aquest barri el formen unes 150 cases antigues de fusta que es troben situades en uns estrets i empinats carrerons. La zona resulta molt autèntica i agradable, possiblement degut a la total absència de restaurants i botigues de moda que sí han aconseguit fer-se un lloc a altres punts de la ciutat.

Punt d'informació digital.

Entrada al clavegueram de Stavanger.

Fotterapeuten a la ciutat vella.

Passem per un supermercat i sis hores després d'haver-la aparcat, rescatem la furgoneta del pàrquing abonant prèviament 120NOK. Després ens dirigim al port per embarcar en un ferry amb destí a Tau. A Noruega, anar en ferry és el mateix que a Catalunya anar en bus: el més normal del món. En el preu del vehicle sempre hi va inclòs el conductor, així que es paga per el vehicle i per cadascun dels acompanyants. El transbord de Stavanger a Tau ens surt per 161NOK, és a dir, uns 19€.


Mostra un mapa més gran

El ferry que ens deixarà a Tau és de la companyia Tide, que opera a diferents punts de la geografia Noruega. La travessia dura uns quaranta minuts, els quals aprofitem per sortir a coberta i gaudir del paisatge esquitxat d'illes que es va obrint davant dels nostres ulls.
Arribats a Tau, continuem per la carretera número 13 fins que, passat el poblet de Jørpeland, un indicador ens fa girar a l'esquerra per seguir uns quants quilòmetres més per arribar a l'aparcament on volem passar la nit: el pàrquing del Preikestolen. Evidentment és de pagament, però ja ens hem fet a la idea que serà el pa de cada dia! Així que entrem i busquem un bon lloc on passar la nit.
Demà tocarà matinar. Per arribar al Preikestolen haurem de caminar uns tres quilòmetres i mig, és a dir, unes dues hores i mitja, i volem sortir de bon matí per tal d'evitar les hores de més afluència de gent, quan arriben els autobusos carregats de turistes dels creuers que recorren els fiords noruecs.
El primer gran moment del viatge s'acosta: demà toca el Preikestolen.