Per segon dia consecutiu, la primera llum que veiem al despertar-nos és la que entra obedientment pels ulls de bou de la nostra cabina al M/S Kong Harald. És la llum d'un nou port, el de Trondheim.Hem arribat al nostre destí. Nosaltres avui abandonem el vaixell, però el Kong Harald tornarà a salpar d'aquí a unes hores en busca de nous ports per arribar, demà al migdia, al seu destí: Bergen. Precisament Bergen és la ciutat on ens acomiadarem de Noruega d'aquí exactament una setmana, després d'haver visitat una de les zones més espectaculars del país: la dels fiords.
El Nidelva (el riu Nid) al seu pas per Trondheim poc abans de desembocar al Trondheimsfjorden.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Tenim pensat passar bona part del matí passejant per Trondheim, la tercera ciutat més gran del país per darrera d'Oslo i Bergen.
Amb l'inestimable ajuda del plànol de la ciutat que hi ha imprès a la guia Trotamundos aconseguim aparcar la furgoneta molt a prop del pont Gamle Bybro (imatge de l'esquerra), construït el segle XVII, i que comunica el barri de Bakklandet amb el centre de la ciutat. Però en aquesta vida, i més especialment a Noruega, tot té un preu, i el "luxe" d'aparcar en el rovell de l'ou de la ciutat de Trondheim ens surt per 34NOK.
La catedral més gran d'Escandinàvia i alhora la més septentrional del món: la Catedral de Nidaros.
El nom d'aquesta catedral és l'únic símbol que recorda que han passat més de mil anys des de que el rei víquing Olav Tryggvason va decidir construir una ciutat a la qual va posar el nom de Nidaros (997).
Nidaros, que significa "la ciutat a la desembocadura del riu" (recordeu que el riu es diu Nidelva?), va ser el primer dels noms que la ciutat ha tingut al llarg de la història. Kaupangen, Trondheimen, o Trondhjem han estat altres denominacions de l'actual Trondheim.
El Nidelva (el riu Nid) al seu pas per Trondheim poc abans de desembocar al Trondheimsfjorden. (Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Tenim pensat passar bona part del matí passejant per Trondheim, la tercera ciutat més gran del país per darrera d'Oslo i Bergen.
La catedral més gran d'Escandinàvia i alhora la més septentrional del món: la Catedral de Nidaros.El nom d'aquesta catedral és l'únic símbol que recorda que han passat més de mil anys des de que el rei víquing Olav Tryggvason va decidir construir una ciutat a la qual va posar el nom de Nidaros (997).
Nidaros, que significa "la ciutat a la desembocadura del riu" (recordeu que el riu es diu Nidelva?), va ser el primer dels noms que la ciutat ha tingut al llarg de la història. Kaupangen, Trondheimen, o Trondhjem han estat altres denominacions de l'actual Trondheim.
Després
de passejar una bona estona pels amplis i nets carrers de Trondheim, d'haver-nos fet amb un ampli assortiment de guies i fulletons a l'oficina d'informació i d'haver admirat els exteriors de la catedral de Nidaros, on s'hi concentraven centenars d'estudiants no sabem ben bé amb quina finalitat (dues dades: hi havia un escenari i es repartien pomes!), retornem al barri de Bakklandet on no podem estar-nos d'entrar en una cafeteria a prendre alguna cosa calenta (73NOK). Aquest barri, antigament habitat per pescadors i gent obrera, s'ha convertit en una zona d'habitatges restaurats, plena de botigues i locals d'oci. Bakklandet, finalment, ha acabat cedint a tot allò que la ciutat vella de Stavanger avui dia està resistint. (A la imatge de la dreta podeu observar l'escut d'armes de la ciutat, on hi apareix un bisbe i un rei, gravat en una tapa de clavaguera de la ciutat).
Abans d'abandonar la capital del fylke de Sør-Trøndelag, pugem amb la furgoneta fins a la fortalesa de Kristiansten, construïda el segle XVII (al mateix temps que el pont Gamle Bybro) i que domina tota la ciutat oferint unes magnífiques vistes del fiord i de les muntanyes que l'envolten. Comproveu-ho en aquesta panoràmica:
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Mostra un mapa més gran
La ruta d'avui, 300 quilòmetres de Trondheim a la Trollstigen.
Deixem Trondheim darrera nostre i comencem a fer quilòmetres sota una insistent pluja amb l'objectiu d'arribar a la carretera número 63, una espectacular carretera de muntanya que comunica les poblacions d'Åndalsnes (a la riba del Romsdalsfjorden) i Valldal (a la riba del Norddalsfjorden). Aquesta ruta, coneguda amb el nom de Trollstigen, és una de les més transitades i visitades de Noruega (més avall sabreu perquè!).
Paguem 17NOK en un peatge a la sortida de Trondheim. Tornem a pagar 17NOK més en un altre peatge a la sortida de Trondheim. No podem continuar per la E39 i ens desvien per la secundària número 65 on ens deixem més de 200NOK en una gasolinera a Røen. Retornem a la E39 i com a regal ens espera un ferri (Halsa - Kanestraum) per creuar el Halsafjorden (102NOK). Tots aquests diners han marxat abans de dinar. Ben dinat les despeses continuen augmentant: creuar el pont que veieu a la imatge superior (molt a prop de la ciutat de Kristiansund) ens surt per 95NOK, i agafar un segon ferri, el de la imatge inferior (molt a prop de la ciutat de Molde), per 88NOK.
Ferri de les 17:25 Sølsnes - Åfarnes, de la companyia Fjord1.
de passejar una bona estona pels amplis i nets carrers de Trondheim, d'haver-nos fet amb un ampli assortiment de guies i fulletons a l'oficina d'informació i d'haver admirat els exteriors de la catedral de Nidaros, on s'hi concentraven centenars d'estudiants no sabem ben bé amb quina finalitat (dues dades: hi havia un escenari i es repartien pomes!), retornem al barri de Bakklandet on no podem estar-nos d'entrar en una cafeteria a prendre alguna cosa calenta (73NOK). Aquest barri, antigament habitat per pescadors i gent obrera, s'ha convertit en una zona d'habitatges restaurats, plena de botigues i locals d'oci. Bakklandet, finalment, ha acabat cedint a tot allò que la ciutat vella de Stavanger avui dia està resistint. (A la imatge de la dreta podeu observar l'escut d'armes de la ciutat, on hi apareix un bisbe i un rei, gravat en una tapa de clavaguera de la ciutat).Abans d'abandonar la capital del fylke de Sør-Trøndelag, pugem amb la furgoneta fins a la fortalesa de Kristiansten, construïda el segle XVII (al mateix temps que el pont Gamle Bybro) i que domina tota la ciutat oferint unes magnífiques vistes del fiord i de les muntanyes que l'envolten. Comproveu-ho en aquesta panoràmica:
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).Mostra un mapa més gran
La ruta d'avui, 300 quilòmetres de Trondheim a la Trollstigen.
Deixem Trondheim darrera nostre i comencem a fer quilòmetres sota una insistent pluja amb l'objectiu d'arribar a la carretera número 63, una espectacular carretera de muntanya que comunica les poblacions d'Åndalsnes (a la riba del Romsdalsfjorden) i Valldal (a la riba del Norddalsfjorden). Aquesta ruta, coneguda amb el nom de Trollstigen, és una de les més transitades i visitades de Noruega (més avall sabreu perquè!).
Paguem 17NOK en un peatge a la sortida de Trondheim. Tornem a pagar 17NOK més en un altre peatge a la sortida de Trondheim. No podem continuar per la E39 i ens desvien per la secundària número 65 on ens deixem més de 200NOK en una gasolinera a Røen. Retornem a la E39 i com a regal ens espera un ferri (Halsa - Kanestraum) per creuar el Halsafjorden (102NOK). Tots aquests diners han marxat abans de dinar. Ben dinat les despeses continuen augmentant: creuar el pont que veieu a la imatge superior (molt a prop de la ciutat de Kristiansund) ens surt per 95NOK, i agafar un segon ferri, el de la imatge inferior (molt a prop de la ciutat de Molde), per 88NOK.
Ferri de les 17:25 Sølsnes - Åfarnes, de la companyia Fjord1.
Passada la petita població d'Åndalsnes, on omplim el dipòsit de combustible de la furgoneta (500NOK) i on en un Bunnpris ens fem amb més queviures que passen a ampliar el nostre preuat rebost (305NOK), ens desviem a la dreta (imatge de la dreta) i comencem a circular per la tan desitjada carretera número 63, la Trollstigen!
Els primers quilòmetres de carretera transcorren per la preciosa vall d'Isterdalen, on quedem meravellats davant les lacrimògenes muntanyes que s'alcen a banda i banda de la vall (imatge de l'esquerra).
Perill!, trols a la carretera! Recordeu aquests quatre elfs islandesos que vam trobar l'estiu de 2008 molt a prop del llac Mývatn?, doncs són familiars directes dels trols noruecs, uns altres monstres de la mitologia escandinava.
A mitja pujada aconseguim robar aquesta imatge a les boires que acaricien la Trollstigen.
Una hora després, la boira escampa i la pluja ens dóna una petita treva. Ho aprofitem per acostar-nos al balcó natural que l'altiplà de Stigrøra ofereix sobre la vall d'Isterdalen. La resta, veient la imatge superior, ja us la podeu imaginar: fotografies a dojo i instants de meravellosa contemplació.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Els primers quilòmetres de carretera transcorren per la preciosa vall d'Isterdalen, on quedem meravellats davant les lacrimògenes muntanyes que s'alcen a banda i banda de la vall (imatge de l'esquerra).El color verd dels prats sembla de mentida, els rierols són com tires de paper de plata que pengen del cim de les muntanyes, i els núvols baixos que avancen lentament cap al fiord semblen bafarades exhalades per algun trol entremaliat (potser aquest d'aquí baix?).
Perill!, trols a la carretera! Recordeu aquests quatre elfs islandesos que vam trobar l'estiu de 2008 molt a prop del llac Mývatn?, doncs són familiars directes dels trols noruecs, uns altres monstres de la mitologia escandinava. Però el tram més espectacular de la carretera és el format per onze tancadíssimes corbes que serpentegen sinuosament per una de les vessants que cauen a la vall d'Isterdalen, salvant en pocs minuts un desnivell de més de 850 metres fins arribar a l'altiplà de Stigrøra. Aquest tram és el culpable que aquest lloc es conegui com a Trollstigen, és a dir, l'escala dels trols.
Mapa de la Trollstigen.
Iniciem aquest tram a última hora de la tarda, evitant d'aquesta manera les hores de màxima afluència de visitants i estalviant-nos maldecaps a l'hora de conduir per una de les carreteres més estretes per les que hem passat mai. Però res és perfecte: el temps no ens acompanya. Anem pujant muntanya amunt amb paciència, traçant cadascuna de les onze corbes de gairebé 360º amb tota l'admiració i tot el respecte per les persones que fa més de vuitanta anys van començar a construir aquesta meravella de carretera. Poc a poc anem perdent visibilitat. Les boires no ens permeten admirar la totalitat del paisatge que anem guanyant a mesura que augmentem d'altitud. Tot això però, afegeix un plus de màgia, de misteri i d'emoció a l'aventura.
La carretera es creua diverses vegades amb el curs de la cascada Stigfossen, l'últim entrebanc que troben les aigües del riu Istra abans d'unir-se al curs del riu Rauma a Åndalsnes, ja molt a prop de la seva desembocadura al Romsdalsfjorden.
Mapa de la Trollstigen.Iniciem aquest tram a última hora de la tarda, evitant d'aquesta manera les hores de màxima afluència de visitants i estalviant-nos maldecaps a l'hora de conduir per una de les carreteres més estretes per les que hem passat mai. Però res és perfecte: el temps no ens acompanya. Anem pujant muntanya amunt amb paciència, traçant cadascuna de les onze corbes de gairebé 360º amb tota l'admiració i tot el respecte per les persones que fa més de vuitanta anys van començar a construir aquesta meravella de carretera. Poc a poc anem perdent visibilitat. Les boires no ens permeten admirar la totalitat del paisatge que anem guanyant a mesura que augmentem d'altitud. Tot això però, afegeix un plus de màgia, de misteri i d'emoció a l'aventura.
La carretera es creua diverses vegades amb el curs de la cascada Stigfossen, l'últim entrebanc que troben les aigües del riu Istra abans d'unir-se al curs del riu Rauma a Åndalsnes, ja molt a prop de la seva desembocadura al Romsdalsfjorden.
A mitja pujada aconseguim robar aquesta imatge a les boires que acaricien la Trollstigen.Arribem al punt més alt del recorregut, l'altipà de Stigrøra, on hi ha un aparcament i unes quantes construccions que semblen botigues i una cafeteria. Tot és tancat i el lloc és ben buit. Els núvols tapen el cel i deixen caure una suau però persistent cortina d'aigua.
Decidim aparcar i esperar que el temps millori. No volem passar de llarg la Trollstigen sense poder admirar tranquil·lament des de les altures la vall d'Isterdalen i les cèlebres corbes de la carretera. Si cal, estem disposats a passar la nit aquí esperant que l'endemà el dia es llevi clar i assolellat.
Decidim aparcar i esperar que el temps millori. No volem passar de llarg la Trollstigen sense poder admirar tranquil·lament des de les altures la vall d'Isterdalen i les cèlebres corbes de la carretera. Si cal, estem disposats a passar la nit aquí esperant que l'endemà el dia es llevi clar i assolellat.
Una hora després, la boira escampa i la pluja ens dóna una petita treva. Ho aprofitem per acostar-nos al balcó natural que l'altiplà de Stigrøra ofereix sobre la vall d'Isterdalen. La resta, veient la imatge superior, ja us la podeu imaginar: fotografies a dojo i instants de meravellosa contemplació.(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Decidim desfer les onze corbes de la Trollstigen per poder admirar la bellesa del lloc amb més deteniment i, un cop a baix, tornem a pujar fins a l'altiplà per si se'ns havia escapat algun detall.
És força tard i comença a fosquejar. Decidim buscar un lloc menys humanitzat que l'altiplà de Stigrøra i seguim la carretera 63 direcció Valldal. No tardem en trobar el lloc ideal. Aquest:
És força tard i comença a fosquejar. Decidim buscar un lloc menys humanitzat que l'altiplà de Stigrøra i seguim la carretera 63 direcció Valldal. No tardem en trobar el lloc ideal. Aquest:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada