No fa sol. El dia es desperta tapat amb uns núvols que descarreguen una cortina d'aigua a l'horitzó. Uns tímids raigs de sol que aconsegueixen escolar-se enmig dels núvols ens deixen presenciar un magnífic arc de sant Martí.
Aquesta és la descripció del temps d'avui. I possiblement la del temps de molts altres dies d'estiu a les illes Lofoten.
L'estranya dormida d'ahir ens ha passat factura: ens llevem tard, cap a quarts de deu. Veient el temps que fa renuncio a banyar-me a la platja de Flakstad, que s'estén davant nostre, i després d'esmorzar sortim del camping en direcció a Nusfjord, el fiskevær (poble de pescadors) més ben conservat de Noruega. (A la fotografia de la dreta, una de les impressionants parets que amenacen l'estreta carretera que porta a Nusfjord).
Les construccions de fusta de Nusfjord estan protegides per la Llei de Protecció Cultural de la UNESCO.
Passegem pels carrers i el moll de Nusfjord sota un sol que fa una estona ha guanyat espai als núvols que de bon matí inundaven el cel de les Lofoten.
El poble és petit i està farcit de rorbuer de lloguer. Per sort, no hi ha massa gent a aquesta hora; els autocars de turistes encara no han arribat! Ho aprofitem per deambular tranquil·lament per diferents rorbuer que han estat curosament condicionats per mostrar als guiris com era la vida allà abans que el "boom" turístic explotés a les illes. I com que era una vida dedicada exclusivament a la pesca del bacallà ja us podeu imaginar què hi trobem: eines de pesca, assecadors de bacallà, recipients de conserva, espais on fumar el peix o refinar l'oli del bacallà, etc. Tota una vida dedicada al mar.
Després d'entrar a l'única botiga del poble, on descobrim l'extensa gamma de productes de marca Nusfjord, decidim que ja està tot vist. Quan ens dirigim a l'aparcament per continuar fent ruta per les illes ens adonem que l'entrada al poble era de pagament (50 NOK). De fet, ja a l'arribar ho havíem sospitat lleugerament. I és que els temps en què la vida es dedicava completament al mar ja han passat. La vida, ara, es dedica també al turisme.
Com que en el port de Nusjford no hem detectat cap senyal que indiqués l'arribada imminent de cap barca de pesca amb ànims de vendre'ns alguna peça fresca per dinar, quan arribem a Leknes, ja a l'illa de Vestvågøy, i veiem una camioneta que fa les funcions de peixateria ambulant, ens hi aturem sense pensar-ho. Entrem a la camioneta sota un fort aiguat i en sortim, una bona estona després, amb tres rodanxes d'halibut sota el braç que el peixater ens ha recomanat (72NOK).
(Nosaltres no som uns entesos en fauna marina precisament, però al poble de Nusfjord hem fotografiat aquest panell de la dreta i ara sabem quin aspecte té aquest peix. Per si sou tan ignorants del tema com nosaltres, sapigueu que l'halibut és el que queda per sobre del llamàntol a l'esquerra).
Leknes (cliqueu aquí si voleu veure què hi està passant en aquests moments) no presenta massa interès, però com que es tracta d'un nucli important de població hi ha certa animació comercial. Nosaltres contribuïm al desenvolupament de l'economia local deixant 140NOK en dos supermercats i un forn de pa del poble.
Tenim el peix i tenim la gana, ara només ens falta el lloc. Consultem la Trotamundos i decidim que avui dinarem en una platja. En aquesta platja:
La platja de Hauckland.
Allunyada de la transitada E-10, i això significa allunyada de la ruta dels autocars de turistes, la platja resulta idíl·lica. El contrast del blanc de la sorra i del blau del mar és tan accentuat que sembla un paisatge importat directament del Pacífic. Però no, som a Noruega, més enllà del cercle polar àrtic. Per si ho havíem oblidat, el gèlid fred que bufa ens ho recorda.
Decidim dinar confortablement dins la furgoneta. Cuinem el peix protegits per la mateixa furgoneta, i ens el cruspim àvidament acompanyat d'una deliciosa amanida i d'un lambrusco blanc ben fresquet.
El dinar a la platja d'Hauckland passarà a ser un dels moments inoblidables del viatge. La pista de volei platja també resultarà del tot inoblidable, però per un altre motiu: no haver-la ni trepitjat! Tenim ganes i tenim pilota; però el fred pot més que nosaltres. Així que marxem de la platja amb un deure pendent.
L'illa de Vestvågøy ens demostra que les Lofoten no només estan fetes de muntanyes. La E-10 transita per àmplies planures on podem observar força terreny conreat.
Just després de girar a la dreta per agafar la carretera 816 que va a Henningsvær, topem amb aquesta preciosa platja. Hem deixat enrere l'illa de Vestvågøy i ara ens trobem a l'illa d'Austvågøy, on el sol brilla tímidament entre els núvols. Ho hem d'aprofitar: aparquem la furgoneta i baixem a tocar l'aigua...
Aquesta és la descripció del temps d'avui. I possiblement la del temps de molts altres dies d'estiu a les illes Lofoten.
L'estranya dormida d'ahir ens ha passat factura: ens llevem tard, cap a quarts de deu. Veient el temps que fa renuncio a banyar-me a la platja de Flakstad, que s'estén davant nostre, i després d'esmorzar sortim del camping en direcció a Nusfjord, el fiskevær (poble de pescadors) més ben conservat de Noruega. (A la fotografia de la dreta, una de les impressionants parets que amenacen l'estreta carretera que porta a Nusfjord).
Les construccions de fusta de Nusfjord estan protegides per la Llei de Protecció Cultural de la UNESCO.
Passegem pels carrers i el moll de Nusfjord sota un sol que fa una estona ha guanyat espai als núvols que de bon matí inundaven el cel de les Lofoten.El poble és petit i està farcit de rorbuer de lloguer. Per sort, no hi ha massa gent a aquesta hora; els autocars de turistes encara no han arribat! Ho aprofitem per deambular tranquil·lament per diferents rorbuer que han estat curosament condicionats per mostrar als guiris com era la vida allà abans que el "boom" turístic explotés a les illes. I com que era una vida dedicada exclusivament a la pesca del bacallà ja us podeu imaginar què hi trobem: eines de pesca, assecadors de bacallà, recipients de conserva, espais on fumar el peix o refinar l'oli del bacallà, etc. Tota una vida dedicada al mar.
Després d'entrar a l'única botiga del poble, on descobrim l'extensa gamma de productes de marca Nusfjord, decidim que ja està tot vist. Quan ens dirigim a l'aparcament per continuar fent ruta per les illes ens adonem que l'entrada al poble era de pagament (50 NOK). De fet, ja a l'arribar ho havíem sospitat lleugerament. I és que els temps en què la vida es dedicava completament al mar ja han passat. La vida, ara, es dedica també al turisme.
Com que en el port de Nusjford no hem detectat cap senyal que indiqués l'arribada imminent de cap barca de pesca amb ànims de vendre'ns alguna peça fresca per dinar, quan arribem a Leknes, ja a l'illa de Vestvågøy, i veiem una camioneta que fa les funcions de peixateria ambulant, ens hi aturem sense pensar-ho. Entrem a la camioneta sota un fort aiguat i en sortim, una bona estona després, amb tres rodanxes d'halibut sota el braç que el peixater ens ha recomanat (72NOK).(Nosaltres no som uns entesos en fauna marina precisament, però al poble de Nusfjord hem fotografiat aquest panell de la dreta i ara sabem quin aspecte té aquest peix. Per si sou tan ignorants del tema com nosaltres, sapigueu que l'halibut és el que queda per sobre del llamàntol a l'esquerra).
Leknes (cliqueu aquí si voleu veure què hi està passant en aquests moments) no presenta massa interès, però com que es tracta d'un nucli important de població hi ha certa animació comercial. Nosaltres contribuïm al desenvolupament de l'economia local deixant 140NOK en dos supermercats i un forn de pa del poble.
Tenim el peix i tenim la gana, ara només ens falta el lloc. Consultem la Trotamundos i decidim que avui dinarem en una platja. En aquesta platja:
La platja de Hauckland.
Allunyada de la transitada E-10, i això significa allunyada de la ruta dels autocars de turistes, la platja resulta idíl·lica. El contrast del blanc de la sorra i del blau del mar és tan accentuat que sembla un paisatge importat directament del Pacífic. Però no, som a Noruega, més enllà del cercle polar àrtic. Per si ho havíem oblidat, el gèlid fred que bufa ens ho recorda.Decidim dinar confortablement dins la furgoneta. Cuinem el peix protegits per la mateixa furgoneta, i ens el cruspim àvidament acompanyat d'una deliciosa amanida i d'un lambrusco blanc ben fresquet.
El dinar a la platja d'Hauckland passarà a ser un dels moments inoblidables del viatge. La pista de volei platja també resultarà del tot inoblidable, però per un altre motiu: no haver-la ni trepitjat! Tenim ganes i tenim pilota; però el fred pot més que nosaltres. Així que marxem de la platja amb un deure pendent.
L'illa de Vestvågøy ens demostra que les Lofoten no només estan fetes de muntanyes. La E-10 transita per àmplies planures on podem observar força terreny conreat.
Just després de girar a la dreta per agafar la carretera 816 que va a Henningsvær, topem amb aquesta preciosa platja. Hem deixat enrere l'illa de Vestvågøy i ara ens trobem a l'illa d'Austvågøy, on el sol brilla tímidament entre els núvols. Ho hem d'aprofitar: aparquem la furgoneta i baixem a tocar l'aigua......i a banyar-nos-hi!
Després del fugaç bany a les gèlides aigües de l'Atlàntic (complint així la promesa de banyar-me més enllà del cercle polar àrtic), arribem al pintoresc poble de Henningsvær.Henningsvær està situat en unes petites illes connectades a terra per un pont (ho podeu veure en la fotografia de l'enllaç). Passegem pels seus freds carrers xafardejant les botigues que encara queden obertes, i acabem asseguts a la terrassa d'una cafeteria prenent uns cafès amb llet (50NOK). El líquid calent que va baixant pel nostre esòfag i les mantes de la cafeteria ens ajuden a entrar en calor ràpidament. I això és el que tenim davant nostre:
Sortim de Henningsvær amb la intenció d'arribar a la platja de Kalle, que segons la Trotamundos és una molt bona opció per passar-hi la nit.
Només estem a 26 quilòmetres d'Svolvær, la principal ciutat de les Lofoten i des d'on demà volem fer una excursió en barca al Trollfjorden, però preferim dormir en un lloc aïllat i tranquil.
Retornem a la E10 i pocs quilòmetres després trobem l'indicador a la platja de Kalle. Pocs minuts més tard, la platja apareix davant nostre.
Només estem a 26 quilòmetres d'Svolvær, la principal ciutat de les Lofoten i des d'on demà volem fer una excursió en barca al Trollfjorden, però preferim dormir en un lloc aïllat i tranquil.
Retornem a la E10 i pocs quilòmetres després trobem l'indicador a la platja de Kalle. Pocs minuts més tard, la platja apareix davant nostre.
La platja de Kalle.
Una petita extensió de gespa, on ja hi ha un parell més de furgonetes i alguna tenda, serà l'indret on pernoctarem aquesta nit.Comença a ploure a la platja de Kalle quan nosaltres comencem a sopar una reconfortant sopa de pollastre i un deliciós pa amb tomata i embotits de l'Empordà.
Els vidres s'entelen, i nosaltres no podem deixar passar l'oportunitat de deixar ben clara quina és la direcció del nostre viatge. L'objectiu, s'ha aconseguit.Ara, a dormir, que demà hem d'aprofitar l'últim dia a les illes Lofoten.
gran crònica i precioses fotos, com sempre! llàstima que no he pogut veure es vídeo de sa nedada... no m'ho acab de creure, eh, que nedessis amb aquell fred!!! ;)
ResponEliminaPer cert, a islàndia vas nedar? (a la mar, vull dir)
Solucionat el tema vídeo de sa nedada!!! Últimament el servei de vídeo de blogspot no acaba de rutllar gaire bé! L'he penjat al Youtube, espero que no doni problemes i puguis gaudir de la banda sonora original de la banyada!
ResponEliminaA Islàndia no vaig nedar... és un suïcidi havent-hi les basses d'aigua calenta repartides per l'illa!!!