Un dels dies més esperats del viatge ha arribat. Avui posarem els peus al Preikestolen, un dels paisatges més fotografiats de tot Noruega. Es tracta d'un espectacular penya-segat rocós que es desploma més de 600 metres fins a les tranquil·les aigües del fiord Lysefjorden.El camí que hi porta no presenta cap mena de complicació, però es tracta d'un recorregut llarg (unes quatre hores entre l'anada i la tornada) i més cansat del que pot semblar mirant només el mapa.
El camí transcorre per una zona boscosa que, de tant en tant, ens ofereix unes vistes fantàstiques de la costa més propera a Stavanger. En primer terme veiem el llac Refsvatnet i el punt de sortida de l'excursió, el Preikestolhytta, on tenim aparcada la furgoneta.
Per arribar al Preikestolen només cal seguir l'evident camí que es va obrint davant nostre. Està ben senyalitzat i en alguns trams està condicionat amb passeres i baranes. Molt a prop del Preikestolen ja podem observar l'admirable despertar del Lysefjorden.
600 metres de pura adrenalina.
En arribar al Preikestolen, el Lysefjorden, un fiord que penetra 40 quilòmetres terra endins, ens mostra tota la seva majestuositat.
Seguint un altre camí obtenim aquesta perspectiva que ens mostra l'espectacularitat d'aquest fenomen natural. Resulta sorprenent que no hi hagi cap tipus de barana de seguretat que espatlli un lloc tan màgic com aquest. Els més atrevits es poden apropar tant com vulguin al precipici. La gran majoria de gent s'hi atansa arrossegant-se per la pedra fins a poder observar els 600 metres de caiguda lliure fins a l'aigua.Després de més d'una hora assaborint aquest regal de la naturalesa, d'assolir un cim proper, i de que la Sílvia es perdés i es retrobés en qüestió de pocs minuts, iniciem el retorn pel mateix camí de pujada. Deixem enrere un Preikestolen infectat de gent que ha anat arribant després de nosaltres, i pel camí de baixada ens anem creuant amb una quantitat inimaginable de personatges que pretenen arribar-hi. Diem "inimaginable" perquè la quantitat és tan gran que si no es veu no es pot creure: dues hores de baixada creuant-nos permanentment amb una cua de gent inacabable. Diem "personatges" perquè hi puja des del marrec més petit que us pugueu imaginar fins a la persona més mal preparada que us pugueu trobar mai en una muntanya: joves amb xancletes i dones amb tacons. Arribem a pensar que són els que pugen que ens deuen veure a nosaltres com uns extraterrestres arribats de l'espai exterior. I finalment diem "pretenen" perquè dubtem seriosament que molts dels que intenten arribar al Preikestolen ho aconsegueixin. I és que la gran majoria d'aquesta gent són turistes de creuer, que paguen per la sortida al Preikestolen i que no han estat correctament informats de les característiques de l'excursió.
Ens dutxem per 40NOK en unes dutxes automàtiques que hi ha prop de l'aparcament, i 80NOK més són els que paguem per sortir del pàrquing del Preikestolen i poder seguir amb l'aventura d'anar descobrint més racons de Noruega. Creuem el Hogsfjorden a bord d'un ferry des de Oanes a Lauvvik (81NOK) i després dinem a peu de carretera amb unes fantàstiques vistes al fiord.
El mapa que portem (el podeu demanar aquí i en pocs dies us arriba a casa) indica una cascada molt a prop d'on ens trobem, la Månafossen. Ens desviem, a Gilja, per una estreta i preciosa carretera que serpenteja pel fons d'una vall i en pocs minuts arribem a l'aparcament condicionat per als visitants. En aquesta ocasió l'aportació monetària és voluntària!
Per arribar a la cascada s'ha de seguir un sender marcat amb pintura vermella que s'enfila enmig d'un bosc per una zona molt rocosa i costeruda. Afortunadament la cascada només es troba a uns quants centenars de metres i en poc més de vint minuts hi arribem.
L'aigua es desploma des d'uns noranta metres d'alçada xocant estrepitosament contra les roques del fons del congost, i els raigs solars ens obsequien amb un fantàstic arc de sant Martí. La soledat que ens envolta fa del lloc un indret meravellós.
La Månafossen no fa més que recordar-nos les increïbles cascades islandeses que ens van meravellar l'estiu passat.
Els blocs gegants de Gloppedalsura.
Avui sopem truita!
Ens dutxem per 40NOK en unes dutxes automàtiques que hi ha prop de l'aparcament, i 80NOK més són els que paguem per sortir del pàrquing del Preikestolen i poder seguir amb l'aventura d'anar descobrint més racons de Noruega. Creuem el Hogsfjorden a bord d'un ferry des de Oanes a Lauvvik (81NOK) i després dinem a peu de carretera amb unes fantàstiques vistes al fiord.
El mapa que portem (el podeu demanar aquí i en pocs dies us arriba a casa) indica una cascada molt a prop d'on ens trobem, la Månafossen. Ens desviem, a Gilja, per una estreta i preciosa carretera que serpenteja pel fons d'una vall i en pocs minuts arribem a l'aparcament condicionat per als visitants. En aquesta ocasió l'aportació monetària és voluntària!
Per arribar a la cascada s'ha de seguir un sender marcat amb pintura vermella que s'enfila enmig d'un bosc per una zona molt rocosa i costeruda. Afortunadament la cascada només es troba a uns quants centenars de metres i en poc més de vint minuts hi arribem.L'aigua es desploma des d'uns noranta metres d'alçada xocant estrepitosament contra les roques del fons del congost, i els raigs solars ens obsequien amb un fantàstic arc de sant Martí. La soledat que ens envolta fa del lloc un indret meravellós.
La Månafossen no fa més que recordar-nos les increïbles cascades islandeses que ens van meravellar l'estiu passat.
El temps segueix respectant-nos en el segon dia per terres noruegues. Retornem a la carretera 45 i fem una curta parada prop de Byrkjedal, per veure la zona anomenada Gloppedalsura.
La visita ens la podríem haver estalviat: es tracta només d'una gran acumulació d'enormes blocs de pedra que fa milers d'anys van desviar el curs original d'un riu, el Hunnedal.
La visita ens la podríem haver estalviat: es tracta només d'una gran acumulació d'enormes blocs de pedra que fa milers d'anys van desviar el curs original d'un riu, el Hunnedal.
Els blocs gegants de Gloppedalsura.Continuem per la carretera 45 direcció Sinnes. És una de les moltes carreteres que existeixen a Noruega amb la denominació de "turístiques". Aquesta s'anomena Suleskarvegen. El paisatge és fantàstic, però és passat Sinnes, quan ens desviem a l'esquerra prop de Sirdal, que la carretera es guanya l'adjectiu de sublim.
En realitat ja no estem a la número 45, sinó que hem passat a la FV-500, anomenada Lysefjordveien. Aquesta carretera condueix fins a Lysebotn, un poblet situat al fons del Lysefjorden.
No tenim intenció d'arribar-hi; el nostre objectiu és realitzar, demà, una ruta a peu fins al Kjerag, una roca molt especial.
Molt a prop d'Øygardstølen, el punt d'inici de la ruta, passem pel costat d'un llac que ens sembla un lloc ideal on sopar i passar la nit. La furgoneta també mereix descansar, i el lloc és preciós.
En realitat ja no estem a la número 45, sinó que hem passat a la FV-500, anomenada Lysefjordveien. Aquesta carretera condueix fins a Lysebotn, un poblet situat al fons del Lysefjorden.
No tenim intenció d'arribar-hi; el nostre objectiu és realitzar, demà, una ruta a peu fins al Kjerag, una roca molt especial.
Molt a prop d'Øygardstølen, el punt d'inici de la ruta, passem pel costat d'un llac que ens sembla un lloc ideal on sopar i passar la nit. La furgoneta també mereix descansar, i el lloc és preciós.
Avui sopem truita!
